El Suprem desobeeix Europa
Marchena s’autoesmena i desafia el TJUE i el Parlament Europeu en negar a Junqueras la condició d’eurodiputat i refusar alliberar-lo
Diu que la condemna ferma l’inhabilita i que per tant no té immunitat tot i no haver-se votat cap suplicatori
“No ha lugar a autoritzar el desplaçament d’Oriol Junqueras a la seu del Parlament Europeu. No ha lugar a acordar la seva llibertat. No ha lugar a declarar la nul·litat de la sentència del 14 d’octubre del 2019 dictada per aquesta sala. No ha lugar a la tramitació del suplicatori davant el Parlament Europeu.” Literalment, en aquest ordre i d’una tacada, el Tribunal Suprem va fer cas omís ahir en essència a la posició del Tribunal de Justícia de la UE i va esbandir de manera fulminant les fundades esperances que l’exvicepresident fos alliberat i prengués possessió dilluns del seu escó al Parlament Europeu, un escó que li ha reconegut aquesta setmana la mateixa cambra en interpretar de manera diametralment oposada el mateix dictat del TJUE, i obviant la resolució en sentit contrari que li havia fet arribar la Junta Electoral Central espanyola.
La posició del Suprem torna ara a mans del Parlament Europeu la patata calenta per decidir què fa –i eventualment al mateix TJUE, després que la Comissió ahir ja es va inhibir–, i ERC ja ha reclamat al seu president, David Sassoli, que faci cas a la interpretació inicial i mantingui a Junqueras la condició d’eurodiputat i, per tant, la immunitat. “Avui el Suprem ha dictat el Brexit judicial de l’Estat espanyol”, denunciava el vicepresident, Pere Aragonès, que ja va anunciar que el partit no llança la tovallola i que venen dies d’intensa “activitat jurídica” per mirar d’aprofitar l’escletxa que encara veuen perquè Junqueras pugui ser dilluns a Estrasburg. La decisió va provocar una allau d’indignació entre el sobiranisme, però també entre molts diputats de fora, que no van amagar el seu astorament pel desafiament obert per la justícia espanyola. Pel president Quim Torra, la decisió del Suprem mostra “la degradació democràtica de l’Estat”, i va exigir un cop més la llibertat de l’exvicepresident. Òmnium va reclamar una resposta unitària, i l’ANC va convocar protestes per dilluns.
La seva interpretació
La interlocutòria del Suprem d’ahir arriba a dir que “es fa seva” la doctrina jurisprudencial derivada del TJUE i que l’accepta a partir d’ara “en la seva literalitat, esperit i integritat” per resoldre els conflictes que se suscitin, inclòs el mateix cas Junqueras. En la pràctica, però, en fa una interpretació ben sui generis. La sentència de Luxemburg del 19 de desembre declarava que l’exvicepresident tenia immunitat des que va ser proclamat eurodiputat i que, per tant, se li hauria d’haver permès sortir de la presó per participar en la sessió constitutiva el 2 de juliol. Segons la justícia europea, Marchena hauria d’haver demanat llavors un suplicatori “com més aviat millor” a la cambra si volia que Junqueras hagués seguit després engarjolat, un fet que el Suprem tergiversa i que veu ara, en canvi, com l’aval que l’hi podia tenir mentrestant, ja que segons ell “declara perfectament compatible” el manteniment de la presó preventiva i la petició de suplicatori, “sempre que aquesta no es dilati en el temps i es tramiti amb urgència”.
El tribunal espanyol –que l’únic que admet implícitament és que la JEC no tenia potestat per decidir qui és electe i qui no amb la llista que envia al Parlament Europeu– ni tan sols en cap moment reconeix que va obrar malament en no deixar sortir el republicà per anar a Estrasburg, ja que assegura que la resposta del TJUE, que no es cansa de dir que és del tot “nova”, li deixava marge per mantenir-lo tancat “com a excepcional desenllaç d’un judici ponderatiu”. En aquest sentit, el text rebat que si, com sosté la defensa, en aquest interval se l’hagués alliberat això suposaria “acceptar amb normalitat que qualsevol condemnat per delictes d’especial gravetat obtingués una insòlita oportunitat per eludir la pena de presó”, en el moment en què la seva condició d’electe fos acordada.
El tribunal fa tot de jocs de mans interpretatius per fonamentar el seu contundent rebuig a totes les peticions de la defensa, i justifica que el veredicte del TJUE no diu enlloc que no pogués dictar sentència sobre l’exvicepresident, i que, per tant, en cap cas ha de ser invalidada, ja que considera que li dona implícitament la raó en no qüestionar els seus arguments. I com que el 14 d’octubre va sentenciar per emetre ja condemna ferma, en lloc de la mesura cautelar de presó preventiva existent fins llavors, això “comporta transcendentals efectes que no poden eludir-se”. Bàsicament, que passa a ser causa d’incompatibilitat sobrevinguda de Junqueras com a eurodiputat, fet que legitima que la JEC digués divendres que no té dret a ser-ho –en una altra resolució el Suprem també ho va avalar ahir explícitament–, i de passada justifica que no tingui dret ni a sortir en llibertat ni que calgui demanar cap suplicatori per retirar-li la immunitat, com demanaven tant la defensa com fins i tot l’advocacia. “Junqueras està complint una pena imposada per una sentència ferma, la validesa i eficàcia de la qual no han estat neutralitzades”, conclou. Encara més, la interlocutòria d’ahir aixeca també la suspensió de la pena de 13 anys d’inhabilitació que havia ordenat el mateix Suprem en espera de saber què resolia el TJUE, donant per fet que la seva sentència així l’empara.
Marchena s’autoesmena
El jutge Marchena, així, es desdiu de la carta que havia enviat el mateix 14 d’octubre al tribunal europeu, en què li prometia que, malgrat haver ja sentenciat, la resposta del TJUE “tindria eficàcia, amb independència de la situació de presó preventiva o de penat” de Junqueras. En la interlocutòria d’ahir, Marchena admet aquesta afirmació però alhora justifica que ara la ignori. “Es tractava, a la fi, de determinar l’abast de la immunitat –si se li arribés a reconèixer–, i si aquest reconeixement limitava en alguna mesura el nostre pronunciament que comportava la pèrdua de la condició d’eurodiputat”, s’excusa. I, segons ell, la resposta de Luxemburg només atorga immunitat a Junqueras en virtut del segon paràgraf de l’article 9 del protocol d’immunitats europeu; és a dir, per anar i tornar del Parlament Europeu, i prou.
Res de suplicatori
El Suprem considera que la petició ara d’un suplicatori per reprendre el procés judicial “no és procedent” un cop ja ha dictat sentència, ja que per si de cas recorda que quan Junqueras va ser proclamat electe, el 13 de juny, “el procés penal que l’afectava havia conclòs (el judici havia acabat la vigília) i la sala havia iniciat el procés de deliberació”. A banda, sosté que, si s’hagués ampliat la immunitat a partir d’aleshores, hauria hagut de fer cas, segons el mateix article 9, al que diu l’ordenament intern, que segons el Suprem deixa clar que aquesta no opera quan l’electe ja està en fase de judici oral. “Qui participa en un procés electoral quan ja està sent jutjat, encara que finalment resulti electe, no gaudeix d’immunitat conforme al dret estatal. No pot condicionar el desenllaç del procés ni, menys encara, el dictat de la sentència”, subratlla.
En aquest sentit, més endavant retreu fins i tot que la defensa pretengui que un fet ja jutjat sigui “rescindible” no tan sols a través del recurs de revisió, sinó “mitjançant l’escrutini popular al qual s’atribuiria la virtut d’invalidar, sense res més, allò resolt per un òrgan jurisdiccional”. A més, el tribunal l’esbronca perquè l’escrit d’al·legacions “evidencia una cridanera confusió entre la immunitat parlamentària i la que operaria com a exempció jurisdiccional”. Per si de cas, de fet, Marchena s’havia guardat les espatlles en situar la qüestió prejudicial sobre Junqueras en una peça separada, i ara justifica que la sentència no afecta ni la seva condició de processat ni la d’acusat ni la de condemnat, perquè es van donar en el marc de la peça principal “sobre la qual el TJUE no es pronuncia”.
LA XIFRA
LES FRASES
LA DATA
Puigdemont cobrarà des del juliol
El Parlament Europeu abonarà prop de 70.000 euros, en concret 68.027, tant a l’expresident Carles Puigdemont com a l’exconseller Toni Comín en concepte de sous que no han rebut des del 2 de juliol del 2019, data d’inici de la legislatura des de la qual, segons la sentència del TJUE, eren eurodiputats malgrat que no se’ls hagi deixat exercir fins ara. Fonts parlamentàries van confirmar ahir a Efe que cobraran el salari dels set mesos com qualsevol altre eurodiputat; és a dir, 6.824,85 euros mensuals, més 4.513 euros en dietes generals, per a un total d’11.337. Les dietes són per cobrir despeses derivades de les activitats parlamentàries dels diputats, com ara lloguer i administració d’oficines, telèfon i subscripcions, activitats de representació, compra i manteniment d’equips informàtics i organització de conferències i exposicions. Això sí, es redueixen a la meitat si el diputat falta, de manera injustificada, a la meitat de les sessions plenàries d’un any. En el cas de Junqueras, igualment reconegut eurodiputat, la cambra estava pendent del pronunciament ahir del Tribunal Suprem abans de confirmar si també té dret al sou.
