Torra, diputat amb l’aval del PSC
Els socialistes s’alineen amb ERC i JxCat per recórrer contra la inhabilitació al Suprem
Ciutadans denuncia davant la Junta Electoral Provincial cinc dels set membres de la mesa del Parlament
El PSC, com ja va defensar en el ple del 4 de gener el seu líder, Miquel Iceta, va avalar en la mesa del Parlament que Quim Torra mantingui el seu escó de diputat i va posar en dubte que la Junta Electoral Central (JEC) sigui un òrgan competent per inhabilitar-lo. El mateix dia que el president espanyol, Pedro Sánchez, reafirmava el seu compromís de reunir-se amb Torra i el reconeixia encara com a president de la Generalitat, els socialistes catalans unien el seu vot als de JxCat i ERC per presentar un recurs davant del Tribunal Suprem (TS) contra l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que en demana la inhabilitació, seguint els consells de l’informe dels lletrats de la cambra, que també van avalar per fer costat als independentistes. Els populars, els comuns i la CUP no tenen cap representant a la mesa i, per tant, no poden votar.
Els socialistes, però, a banda de compartir els arguments jurídics del lletrat major, Joan Ridao, i el lletrat Antoni Bayona, també es van alinear amb els independentistes per tombar dues peticions de Cs i el PP que demanen el compliment de les resolucions de la JEC i també de la Junta Electoral Provincial (JEP) perquè es fes efectiva la destitució immediata de Torra, amb la consegüent pèrdua de la condició de diputat i de president. Els populars demanaven que s’iniciés una ronda de consultes amb els grups i tots els tràmits per a la convocatòria d’un ple d’investidura d’un nou president.
La reacció de Cs a la tarda va ser denunciar cinc dels set membres de la mesa a la JEP per haver mantingut l’escó de Torra i haver decidit presentar recurs al TS. En concret, dirigeix la denúncia al president, Roger Torrent; a Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (JxCat); a David Pérez (PSC), i a Rut Ribas (ERC), així com al secretari general del Parlament, Xavier Muro.
El TS ja va tombar el 10 de gener el recurs contenciós administratiu que el mateix Torra havia presentat perquè prengués mesures cautelaríssimes per aturar la inhabilitació immediata que la JEC va ordenar a l’organisme provincial, i el procediment queda en espera de veure si el TS accepta la petició de mesures cautelars sobre la condició de diputat de Torra, un tràmit que es podria allargar deu dies més, tenint en compte que les parts hi poden presentar al·legacions, que s’hauran d’estudiar.
De fet, el raonament del PSC per donar suport a les iniciatives proposades per JxCat i ERC a la mesa i contra les demandes de Ciutadans i els populars s’ha mantingut des del primer dia emparant-se en el fet que “el més prudent” és esperar que el mateix Suprem es pronunciï sobre aquestes mesures cautelars per no incórrer en mesures que puguin produir “danys irreparables”, com també s’explicita en l’informe dels lletrats del Parlament. Ja al matí, en una entrevista a TV3, Iceta va recordar que va ser el seu grup el que va plantejar presentar el recurs al TS en el ple del dia 4 i va reiterar que la JEC “hauria fet molt bé d’inhibir-se”, ja que encara no hi ha una decisió judicial ferma, que torna a correspondre a l’alt tribunal, sobre el recurs que Torra va presentar arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 19 de desembre, en què el condemnava a un any i sis mesos d’inhabilitació per haver desobeït la JEC amb la decisió de no retirar dels edificis públics símbols de suport als presos polítics en període electoral, a l’abril.
L’informe dels lletrats referma que s’està pendent del pronunciament definitiu sobre l’acord de la JEC del 3 de gener, sobre les mesures cautelars de suspensió demanades per Torra i sobre el recurs de cassació al TSJC, i argumenta que la JEC no és competent per aplicar els articles de la llei orgànica del règim electoral (Loreg) sobre la causa d’incompatibilitat sobrevinguda, i que la inhabilitació d’un diputat correspon a la cambra catalana en aplicació del seu reglament. A més, insisteix que l’Estatut estableix com a causa de destitució del president la “condemna penal ferma”.
Canvi de criteri
Sí que hi ha un canvi de criteri en relació amb els arguments que els mateixos lletrats van presentar com a al·legacions a la decisió de la JEC del 30 de desembre en què s’assumia que la pèrdua de condició de diputat comportaria també la pèrdua de la condició de president, però ara sostenen que no hi ha elements per considerar que una eventual destitució com a diputat per causa d’incompatibilitat hagi d’afectar la continuïtat en el càrrec com a president de la Generalitat.
Precisament, aquest punt va ser criticat pel diputat del PP Santi Rodríguez, ja que el considera “una contradicció”, i va defensar l’autoritat de la JEC per nomenar o suspendre càrrecs recordant que “ningú ho va posar en dubte” quan va notificar al Parlament Europeu que Oriol Junqueras perdia la seva condició d’eurodiputat. Rodríguez també va lamentar que el PSC estigui “lligat de mans i peus” pels independentistes.
Fonts de la mesa van explicar que tampoc havien rebut encara la notificació formal de la Junta Electoral Provincial en què es declara vacant l’escó del president per traspassar la credencial a Ferran Mascarell, el següent candidat de la llista de JxCat, al qual correspondria, segons el Parlament, i en el cas que acceptés, substituir la vacant de Carles Puigdemont.
Moció de JxCat
Amb tot aquest enrenou jurídic, la diputada Gemma Geis anunciava que en el ple de la setmana que ve tornaran a impulsar la moció que, entre altres qüestions, es mostra a favor del dret a l’autodeterminació i que van retirar del ple del 10 de desembre per no interferir en les negociacions d’ERC amb el PSOE. El text incorpora alguns punts com ara el que qualifica de “cop d’estat” l’intent del TS, la JEC i la JEP d’inhabilitar Torra, i el de suport a Junqueras perquè pugui exercir d’eurodiputat en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
D’altra banda, el TSJC no va admetre a tràmit una querella i una denúncia presentades contra Torra per l’Associació de Juristes Europeus Prolege en què l’acusaven d’estar relacionat amb els CDR detinguts per terrorisme, d’estar al darrere de Tsunami Democràtic i d’incitar els aldarulls que es van produir a l’octubre. El TSJC considera que no s’ha acreditat que tingués relació amb aquests fets i que la querella només relata les informacions filtrades a la premsa.
Cimera de partits, amb entitats i pressupost polèmic
Cimera de partits
La tercera reunió de la taula de partits catalans es farà finalment aquest divendres a la tarda, gairebé dos mesos més tard que el president Torra anunciés que la recuperava després de les reiterades crítiques que rebia des del PSOE. Ahir ja van confirmar que no hi assistiran, un cop més, la CUP, Cs i el PP. Els primers, perquè el PSC n’és impulsor i “nega el dret a l’autodeterminació del poble català i alimenta la idea d’un fals diàleg”, va explicar la diputada Natàlia Sánchez. El PP i Cs, perquè consideren Torra un expresident.I, segons informava l’ACN, avui es podria fer la cimera prèvia a la mesa de diàleg amb l’Estat entre entitats independentistes com l’ANC i Òmnium, partits i govern.
JxCat, amb Cs i el PP
La mesa ampliada del Parlament va aprovar els comptes de la cambra amb els vots a favor de Cs, JxCat i el PPC, votació en què es van abstenir ERC, el PSC-Units i la CUP-CC, mentre que els comuns hi van votar en contra. La majoria que ha votat a favor dels pressupostos va indignar els republicans, que van criticar que el grup que presideix Albert Batet se sumés a Cs i el PPC. Fonts de JxCat no entenien per què el president del Parlament, Roger Torrent, no hi votava a favor si es tracta d’una partida que s’inclourà en els comptes de la Generalitat.
