Política

L’autodeterminació com a solució

Puigdemont insta el Parlament Europeu a permetre el dret a l’autodeterminació a Europa i a dialogar sobre Catalunya

Reitera la seva voluntat de poder visitar els presos polítics

“La UE ha d’avançar cap a trobar mecanismes comuns democràtics per a l’autodeterminació.” La primera intervenció, ahir, de Carles Puigdemont en el ple del Parlament Europeu va servir per posar sobre la taula, ja des de bon principi, quin serà el seu principal cavall de batalla durant la legislatura: que Europa, i el món sencer, acabin reconeixent aquest dret com “la millor i més democràtica manera de resoldre conflictes territorials”. Per això l’expresident va demanar als polítics europeus que “parlin” per fer-se’l seu i mirar de trobar una fórmula acceptada internacionalment perquè es pugui exercir en la pràctica. “La repressió no pot ser una solució acceptable”, va deixar clar, en tot cas, Puigdemont, en el marc d’un debat sobre les prioritats de la nova presidència croata de la UE, un país que li va servir per emfasitzar el missatge, ja que “va guanyar la seva independència recentment”. En aquest sentit, l’eurodiputat català va agrair al president croata Andrej Pletkovic, que s’hagi pronunciat a favor del diàleg entre Catalunya i l’Estat com a manera de resoldre el conflicte, i li va recordar que aquest ja és un “afer intern” de la UE, i per tant un dels que tindrà sobre la taula i també haurà d’atendre durant la seva presidència.

El mateix Pletkovic, això sí, ja li replicava a la sortida del ple que l’afer català “és una qüestió que s’ha de resoldre a Espanya”, i apuntava que “no forma part de les activitats de la presidència”, per la qual cosa “en absolut” ha format part de les reunions entre els caps d’estat i de govern al Consell Europeu. Per si de cas, Pletkovic ja havia rebut pocs minuts abans, a dins l’hemicicle, pressions just en sentit contrari de l’eurodiputat popular Esteban González Pons, que havia advertit que “els nacionalistes i separatistes són els enemics d’Europa”, i que cal respectar “l’estat de dret”, començant per acceptar les resolucions de jutges i tribunals. “El nacionalisme és l’enemic de la pau”, havia etzibat, abans de desitjar que el Brexit sigui “la seva última victòria”.

Venir a final de mes

Puigdemont i l’exconseller Comín, a banda, van reiterar ahir que la seva intenció és visitar els presos polítics si els permeten viatjar a l’Estat espanyol, i fins i tot hi van posar una data: el 23 i 24 de gener, en què està prevista una missió d’eurodiputats que s’han interessat pel conflicte català. “Treballem per això, de fet hauríem de poder-ho fer”, va assegurat l’expresident en una entrevista a RAC 1, en què va insistir que el contrari significaria una “excepció”, i va recordar que la pilota és a la teulada del Parlament Europeu, que és qui li ha de garantir la immunitat.

En el mateix sentit, Comín va denunciar a Nació Digital la “barbaritat” que no se’ls estigui respectant la immunitat a l’Estat, quan el Suprem els l’està reconeixent implícitament en haver presentat un suplicatori perquè se’ls aixequi. “És un abús i un atropellament jurídic amb totes les lletres”, etzibava, mentre refermava que lluitaran per obligar que se’ls reconegui.

Suplicatori

En paral·lel, això sí, hauran de presentar batalla per evitar que el mateix Parlament Europeu els la retiri. Una pugna molt complicada de guanyar. Els socialistes no han mostrat cap intenció d’acceptar la demanda de Puigdemont per rebutjar el suplicatori. La cap de files del grup socialista al Parlament Europeu, l’espanyola Iratxe García, va defensar ahir que obrir el diàleg amb Catalunya “no és incompatible amb permetre i respectar la feina de la justícia”. Per això, no volen “entorpir” l’acció del Tribunal Suprem en el cas de l’1-O.

S’espera que a finals de gener s’engegui el procés per aixecar la immunitat a Puigdemont i Comín encarregant al comitè d’Afers Jurídics que redacti la seva proposta de resolució. El primer que haurà de fer, però, és escollir l’encarregat del delicat i controvertit dossier. D’entrada, aquest no podrà ser socialista perquè l’eurodiputat d’aquest grup designat per gestionar suplicatoris és espanyol i, per tant, quedaria descartat.

Debat de drets humans

Catalunya es va colar en el debat sobre drets humans arreu del món, en què hi era present l’alt representant Josep Borrell, gràcies a la primera intervenció de Comín com a eurodiputat. Aquest va advertir que la UE perd “autoritat moral” al món “si mira cap a un altre costat” davant la vulneració de drets a l’Estat espanyol, recordant que Junqueras no és eurodiputat per aquest fet. “La Xina, Turquia i Rússia han dit que segueixen els mètodes espanyols”, va recordar. Com Puigdemont, Comín va rebutjar un intent de rèplica de l’eurodiputada popular Dolors Montserrat.

Tot i això, l’eurodiputada de Cs Soraya Rodríguez va aprofitar per recriminar a Comín que és un “fugitiu de la justícia espanyola” que busca “impunitat, que no impunitat”. “El compliment de la llei i el respecte als tribunals són la millor garantia (per als drets humans)”, va dir.

Acusacions socialistes

Per la seva banda, l’eurodiputat socialista Nacho Sánchez Amor va acusar l’exgovern català d’haver violat els drets dels catalans els dies 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament quan “els drets de les minories i l’oposició es van trepitjar”. Sánchez Amor va defensar que l’estat de dret espanyol i europeu és “el que permet” a Comín ser membre de l’eurocambra.

Puigdemont va tornar a parlar al ple a la nit, durant el debat sobre la política de seguretat i defensa de la UE. Allà va defensar que “dels actius més forts” de la Unió Europea en política exterior és precisament el soft-power i la seva “credibilitat” en la defensa de la democràcia i els drets humans. Tanmateix, el líder de JxCat va lamentar la “doble moral” de la UE quan es tracta d’altres països no europeus. “Què diríem si el grup de Detencions Arbitràries de l’ONU digués que un país tercer ha empresonat injustament nou persones i s’han d’alliberar? Estaríem escandalitzats, la cambra protestaria, la Comissió faria declaracions dures i amenaces polítiques. I si fos un país europeu? Ha passat a l’Estat espanyol”, va dir en referència a l’informe que reclamava l’alliberament dels presos.

Borrell aquest cop va evitar ficar-se al torn de rèpliques i es va estalviar el cara a cara amb els independentistes.

LES FRASES

La UE ha d’avançar cap a trobar mecanismes comuns democràtics per l’autodeterminació
La repressió no pot ser una solució acceptable
Carles Puigdemont
eurodiputat

Recels dels ecologistes

El grup dels Verds/ALE té sobre la taula l’admissió dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín, però els ecologistes es malfien de les seves companyies i alineació amb els seus principis. Pes fort i copresident de l’aliança, el belga Philippe Lamberts, va criticar la relació que tenen amb els nacionalistes flamencs de l’N-VA, que comparteixen grup europarlamentari amb els ultres de Vox i tenen un discurs molt dur contra els refugiats. Segons ell, és “incongruent” que els dos independentistes plantegin entrar en un grup “oposat” al dels seus millors amics belgues”. “La lògica conduiria que aquestes dues persones s’unissin al grup dels seus millor amics”, va rematar un Lamberts força incòmode per la petició de l’Aliança Lliure Europea, els seus aliats, d’incloure’ls al grup. Tanmateix, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba va assegurar que la negociació continua i que no estan “en absolut” fora del grup per ara. Així, va prometre que forçaran una votació entre tots els membres del grup sobre la petició dels dos eurodiputats si els Verds la rebutgen. ERC és un partit clau en el subgrup d’ALE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament es blinda per la compareixença dels presos

barcelona

Jordi Sànchez fa efectiu el seu primer permís

sant joan de vilatorrada

Johnson s’engalana per al ‘Brexit’

Londres

Soldats de fortuna

Moscou
EL RADAR

Un món de dos o de tres?

La junta electoral provincial desestima el recurs de Torra

barcelona

La Junta Electoral Provincial rebutja el recurs de Torra per “manca manifesta de fonament”

Barcelona

Albiach demana “no caure en les provocacions” i recorda que Torra pot ser president sense l’acta de diputat

Sant Carles de la Ràpita

Jordi Sànchez surt de la presó de Lledoners en el seu primer permís penitenciari de 48 hores

Sant Joan de Vilatorrada