Política

Trapero diu que no van fer un cordó a Economia el 20-S perquè no van poder planificar els efectius

El major assegura al fiscal que volien evitar incidents per no “contagiar” altres concentracions

Trapero a l’Audiència Nacional: “No tenia cap tipus de relació estreta amb el president”

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha assegurat aquest dilluns durant el judici a l’Audiència Nacional que la policia catalana no va fer cordons de seguretat al voltant dels múltiples escorcolls del 20-S perquè no havien pogut preparar el dispositiu i no tenien prou efectius per fer-los a primera hora. Quan ja disposaven d’antiavalots a les diverses zones, ja hi havia massa gent concentrada i s’haguessin pogut produir incidents com s’havien ja produït en alguns dels escorcolls. En tot cas, Trapero ha dit que la intenció era no provocar un efecte “contagi” d’una concentració a les altres que pogués crear incidents d’ordre públic.

Trapero ha començat poc després de les dotze del migdia a declarar al judici a l’Audiència Nacional. Ho ha fet responent a les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo, que ha començat interessant-se pel procediment pel qual va ser ascendit a majori i ha preguntat a Trapero si en el procés hi havia tingut algun paper el president de la Generalitat en aquell moment, Carles Puigdemont. Trapero ha marcat distàncies amb l’expresident, amb qui ha dit que no tenia una relació “ni bona ni dolenta” ni “cap tipus de relació estreta”. De fet, ha defensat que, quan Albert Batlle li va proposar l’ascens l’abril del 2017, Puigdemont no ho sabia.

Carballo ha començat l’interrogatori preguntant-li per la seva trajectòria professional i s’ha interessat especialment pel moment en què es va decidir ascendir Trapero a major. Trapero ha remarcat que major és una “categoria professional” que segueix mantenint, tot i que ja no tingui les funcions de cap del cos. Ha explicat que, l’abril del 2017, va ser el director dels Mossos d’aquell moment, Albert Batlle, qui li va traslladar la proposta d’ascendir-lo a major perquè “entenien que era bo per al cos” i que era “una manera de donar una autoritat al cap del cos que fins al moment no tenia”.

Trapero ha remarcat que la primera proposta li arriba al gener del 2016, però que no es va materialitzar fins a l’abril del 2017 perquè va estar “aturat durant molt de temps”. De fet, ha qüestionat que el cos no tingués aquesta figura, perquè “si la llei estableix que les categories professionals van d’agent fins a major, costa d’entendre per què les de major no es proveïen”. Per Trapero, hi va haver un període de “10 anys” amb la “irregularitat” que el cos no tenia major.

El fiscal ha preguntat a Trapero si el president de la Generalitat en aquell moment, Carles Puigdemont, n’estava al cas, però el major ho ha negat. “El president ni ho sap, és proposta de Batlle i ho comenta al conseller Jordi Jané”, ha relatat, “el president no té en aquell moment res a veure”.

De fet, després que Carballo li hagi preguntat si tenia una bona o estreta relació amb Puigdemont, Trapero ha respost: “Ni bona ni dolenta, no tenia cap tipus de relació estreta amb el president”. El fiscal s’ha preguntat si l’ascens a major podia tenir alguna relació amb la posició dels Mossos davant el compliment d’ordres judicials relacionades amb el procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tot a punt per al multitudinari acte de rebuda als exiliats

barcelona

Més pressió per a la mesa de diàleg entre governs

madrid

Deportats tres diputats que anaven al Sàhara

barcelona

SCC tallarà els túnels de Vallvidrera els divendres

barcelona

L’afer de l’assessor de Cs es cola també a l’eurocambra

barcelona

Què s’hi fa a Madrid?

Girona
CARLES PUIGDEMONT
PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’EXILI

“La lluita a l’exili no sempre ha estat prou valorada”

Barcelona

L’escalada bèl·lica a Síria fa revifar la crisi dels refugiats

damasc

Identifiquen 62 yazidites morts per EI en fosses comunes a l’Iraq

Bagdad