Política

La defensa desfà l’acusació de passivitat dels Mossos

El major Trapero revela que es va oferir a detenir el president Puigdemont si rebien l’ordre judicial

La intendenta Laplana informa de la constant col·laboració amb la Guàrdia Civil el 20-S

La penalista Olga Tubau, amb dos interrogatoris meticulosos als seus defensats, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendenta Teresa Laplana, va destapar i extreure ahir (amb extrema precisió, com si usés un bisturí) les tergiversacions i informacions parcials usades pel fiscal Miguel Ángel Carballo per acusar els dos comandaments d’una inacció dolosa contagiada a tota la policia catalana per no atendre les ordres judicials i assolir els fins independentistes del govern. En la tercera jornada del judici contra l’excúpula dels Mossos per l’1-O, a l’Audiencia Nacional, també van intervenir les defenses de l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, els quals Trapero va desvincular de condicionar els dispositius policials i va assegurar que van aprovar totes les necessitats de personal i material que van demanar per aturar el referèndum.

El major Trapero va revelar al tribunal que, en ser el càrrec de més rang, es va oferir als seus comandaments a ser l’encarregat de detenir el president Puigdemont si es feia la declaració unilateral d’independència (DUI), però van dir-li que era millor que s’apartés i esperés el govern detingut al complex d’Egara. El 27-S, després de la declaració de la DUI, la policia catalana no va fer res, ja que no va rebre cap ordre del TSJC.

Pel que fa a l’acusació que el cos dels Mossos, sota la direcció de Trapero, no va voler atendre les peticions de la Guàrdia Civil en els escorcolls a la seu d’Economia, el 20 de setembre del 2017, el major, a preguntes de la seva advocada, va tombar aquesta premissa amb xifres. El comissari Ferran López va ser l’interlocutor directe amb un coronel de la Guàrdia Civil, amb el qual van mantenir fins a més de 40 trucades, per gestionar les necessitats del cos armat, en més de 40 escorcolls, 26 a Barcelona. Durant aquell dia, segons Trapero, es van mobilitzar 397 agents dels Mossos, especialment a la seu d’Economia, dels quals 260 eren antiavalots, formats en sis unitats, que per prevenció i per no provocar greus disturbis, segons Trapero i Laplana, van actuar al final, de matinada, quan els tiraven objectes. Encara més, el major va explicar que l’endemà va anar a una reunió a la Fiscalia Superior de Catalunya, i ni el fiscal superior, el difunt José María Romero de Tejada, ni el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, no li van retreure res del 20-S.

De les sis ordres que la fiscalia de Catalunya va ordenar als Mossos per aturar l’1-O, el major va explicar que només en una es demanava el secret d’actuacions i que les comunicava al conseller Forn, a Soler i a Puig perquè necessitaven material i personal per dur-les a terme. Amb la resolució de la magistrada del TSJC, el 27 de setembre del 2017, Trapero va explicar que va entendre que havien d’aturar les peticions de la fiscalia: “Havien d’actuar per igual els tres cossos policials, i que el coordinador i supervisor era el coronel De los Cobos.”

En aquest interrogatori de bisturí, Tubau va fer explicar a Trapero que en els atestats de la causa consta com la Guàrdia Civil i la policia espanyola van anar a les escoles i punts de votació el cap de setmana abans de l’1-O i van recollir en els informes que s’hi feien activitats, tal com van fer els Mossos, i tampoc van tancar cap centre, com es recrimina a la policia catalana. I per desmentir que els Mossos no ajudaven la Guàrdia Civil i la policia espanyola, en la denúncia que havia fet el fiscal, la penalista va llegir tres àudios de l’1-O: en un s’informa les patrulles que no actuïn amb els d’ordre públic, “siguin Mossos o altres cossos policials”, es precisa; en un altre cas es relata la dificultat per ajudar una unitat de la policia espanyola a sortir d’una escola, i en una tercera es demana marxar davant els insults que rebien. “Si s’hagués mantingut el Cecor conjunt, amb els tres cossos policials com havíem acordat, ens haurien pogut preguntar al moment les ordres donades, i no fer suspicàcies de tot”, va cloure Trapero.

La intendenta Laplana, davant l’espès fiscal Pedro Rubira, va aclarir que no era la responsable del dispositiu a Economia, sinó “un element d’informació qualificada i de rang”, a instàncies dels seus superiors. També va detallar que el majori Trapero va trucar-li només un cop i perquè parlés amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, perquè fes un cordó de voluntaris. “El que deia Sànchez no tenia cap autoritat”, va insistir la intendent, que va afegir que va demanar dos cops a la Guàrdia Civil que preguntés a la lletrada de l’administració de justícia si volia marxar, i li van dir que no. Laplana, que just el dia abans li van donar la baixa per un quadre vertiginós i que va anar a Economia “per responsabilitat”, tampoc va dinar, com els agents de la comitiva judicial de la Guàrdia Civil, que fent pena ho van explicar en el judici al Suprem, i va menjar un tros d’entrepà de la vintena que van portar unes mosses.

Errors amb Soler

El penalista Cristóbal Martell, defensor de Pere Soler, també va evidenciar ahir més errors del fiscal, quan Trapero va confirmar que l’exdirector dels Mossos no va estar en cap de les dues reunions amb els comandaments per donar les directrius de l’1-O, com indica el seu escrit d’acusació.

LES XIFRES

397
mossos
es van desplegar el 20-S per atendre la Guàrdia Civil. Hi havia 260 antiavalots.
144
trucades
va rebre la intendenta Laplana el 20-S dels seus superiors per atendre la Guàrdia Civil. En va fer 98.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La data tensa el prolegomen de la taula

BARCELONA

Independentistes d’esquerres donen suport a Puigdemont

BARCELONA
‘Guerra judicial’  a l’eurocambra
La crònica

‘Guerra judicial’ a l’eurocambra

Cop de porta als immigrants

Londres

La CE vol una intel·ligència artificial segura i que no vulneri drets fonamentals

BRUSSEL·LES

Montero no publicarà les balances fiscals i reclama pressupostos a ERC i JxCat

madrid

El fiscal insisteix que cal “reeducar” Jordi Cuixart

barcelona

Demanen presó pel cas de la secretària del jutjat 13

La Caixa de Solidaritat aporta 2 milions de l’1-O