El Suprem manté la inhabilitació de Torra com a diputat dictada per la JEC
L’alt tribunal rebutja suspendre cautelarment la retirada de l’escó al Parlament
Ho fa tot i que la fiscalia no es va oposar a suspendre l’execució de l’acord
La sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem ha rebutjat per unanimitat suspendre cautelarment l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) del passat 3 de gener que acorda aplicar la inhabilitació de Quim Torra com a diputat del Parlament imposada per la sentència -no ferma- del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver retirat la pancarta sobre els presos i els llaços grocs durant la campanya del 28-A. Així doncs, l’alt tribunal manté la retirada de l’acta de diputat de Torra dictada per l’àrbitre electoral tot i que la fiscalia va considerar “assumible” la petició de cautelars del president de la Generalitat i apostava per suspendre la inhabilitació fins que la sala es pronunciï sobre el fons de la qüestió. La mateixa sala ja va rebutjar per unanimitat el 10 de gener suspendre de forma urgent l’acord i ara pren la mateixa decisió després d’haver rebut les al·legacions de les parts.
En una interlocutòria feta pública aquest dijous, el Suprem rebutja acceptar d’entrada els arguments de la defensa de Torra que va al·legar que la JEC va “usurpar” funcions del Parlament i dels tribunals i argumentava que inhabilitar-lo suposa un “dany irreparable”. “En aquest moment processal la JEC se’ns presenta com l’òrgan ‘ad hoc’ que ostentava competència per actuar i havia de fer-ho, a més, funcionalment com a conseqüència del recurs interposat” pel PP, Cs i Vox, diu el Suprem.
“La correlació de la incompatibilitat sobrevinguda en les causes d’inelegibilitat ens resulta clara en el tenor literal dels articles 6.2 b) i 6.4 de la LOREG”, diu la interlocutòria. “Considerem que l’interès general que ha de prevaldre és ara el que està present en la sentència condemnatòria” del TSJC i que és la que porta a determinar la “inelegibilitat sobrevinguda” apreciada per la JEC en aplicació de la llei electoral.
“En aquest moment, ofereix una aparença de bon Dret contrària a la suspensió, sense que això suposi en cap cas prejutjar el fons de la qüestió”, diu el tribunal. Així doncs, conclou que els arguments de la defensa de Torra fan referència al fons de la qüestió i han de ser afrontats a la sentència que s’acabi dictant i, apunta, que la sala està “en condicions de resoldre sobre el fons en un termini raonable”. El Suprem també argumenta que l’acord de la JEC no crea una situació irreversible i que si l’acaba anul·lant es pot anul·lar també la retirada de la credencial de diputat.
Així doncs, la inhabilitació com a diputat ordenada per la JEC és efectiva. Tanmateix, el Parlament ja va rebutjar executar l’ordre de la JEC en un ple extraordinari el 4 de gener a la cambra catalana i el seu president, Roger Torrent, ha defensat en reiterades ocasions que Torra té “tots els drets inherents” a la condició de diputat perquè no hi ha condemna ferma i no considera “competent” a la JEC.
El Suprem haurà de resoldre ara sobre el fons de la qüestió, és a dir, sobre la competència de la JEC per retirar-li l’escó. Torra va ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació pel TSJC per no haver retirat la pancarta sobre els presos i els llaços grocs del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral del 28-A i la JEC va aplicar la inhabilitació sense que hi hagi una condemna ferma, ja que la sala penal del Suprem encara ha de resoldre el recurs de Torra contra la sentència del TSJC.
La fiscalia no s’hi oposava
El ministeri públic, en un escrit signat pel fiscal Pedro Crespo, va considerar que l’al·legació de Torra contra la JEC tenia “aparent viabilitat” per “la possible incompetència de la Junta Electoral Central -i en general de l’administració electoral- per decidir en el present cas sobre l’aplicació d’un motiu d’incompatibilitat sobrevinguda determinant de la pèrdua de l’escó de Torra”.
La fiscalia va apuntar que hi havia també “el mateix retret d’il·legalitat per incompetència” en el vot particular discrepant de sis vocals de la JEC que consideraven que era el Parlament qui tenia la competència de retirar-li la condició de diputat. Per aquesta “complexitat” i controvèrsia, la fiscalia considerava “prudent” i “assumible” suspendre l’acord de la JEC.
El fiscal també va argumentar que la “privació immediata i definitiva de l’escó” de Torra implicaria una “dificultat de reversió de l’execució de l’acte impugnat, si eventualment es produís una decisió favorable a la pretensió” del president de la Generalitat.
