Política

El tinent coronel Baena s’inventa una reunió secreta de Trapero i Puigdemont

La defensa del major destapa que la incriminació és una mala traducció d’una carta de l’expresident

Les acusacions a l’excúpula dels Mossos, sense provar

El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, instructor de les múltiples causes judicials contra l’independentisme català, amb el vistiplau dels fiscals, volia donar ahir un cop d’efecte en el judici a l’Audiencia Nacional contra l’excúpula dels Mossos d’Esquadra, i va sortir-ne escaldat amb la brillant intervenció de les defenses. En concret, l’instructor portava a la seva bossa el que considerava dos documents incriminatoris clau contra Trapero i que, al final, el tribunal no va accepta incorporar-los a la causa per extemporanis i indefensió, tal com van exposar les defenses.

El primer document és un escrit del major Trapero, el novembre del 2015 (no aportat a cap procés judicial), en què informava la unitat de policia judicial que ell, com a màxim responsable del cos, centralitzaria la informació que la fiscalia de l’Audiencia Nacional els requeria sobre el procés català. El segon document és una carta de l’expresident Carles Puigdemont (inclosa en la causa del Suprem), que va fer enviar al major com a agraïment en la seva gestió de l’1-O, l’octubre del 2018, després que declarés com a imputat. El tinent coronel insistia al fiscal que de la carta es desprenia que “Trapero i Puigdemont havien mantingut una reunió a porta tancada”, que mostrava la seva connivència. Però quan l’advocada de Trapero, Olga Tubau, va fer-li tornar a traduir la carta es va veure l’error de traducció, ja que la carta deia: “Començo per dir-te el que vaig dir en una reunió a porta tancada”, i no pas “el que vaig dir-te en una reunió a porta tancada”, com insistia Baena.

I és que a la novena sessió del judici contra l’excúpula policial catalana, en l’interrogatori del tinent coronel Baena va passar el mateix que amb el del coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos: l’interrogatori dels fiscals era una total fermesa d’acusacions, mentre que en el torn de les defenses, tota incriminació quedava en “valoracions” i hipòtesis. Un d’aquest exemples és quan l’advocada de Trapero li preguntava si va comprovar el contingut de les suposades 21 trucades, que conclou que van mantenir el major i el llavors líder de l’ANC, Jordi Sànchez, el 20-S, que desconeixia perquè la majoria eren trucades perdudes. Baena va admetre que de les investigacions que feia per encàrrec del jutge de Barcelona de l’1-O, si calia n’informava a la causa de l’Audiencia Nacional, contra el govern, i fins i tot abans a la fiscalia que a la jutgessa instructora.

Baena no va citar cap prova contundent. El penalista Cristóbal Martell va demanar-li si havia comprovat que la petició que va fer Francesc Sutrias, investigat per l’1-O, per tenir contra vigilància al director dels Mossos, Pere Soler, va ser aprovat per la comissió responsable, i el tinent coronel va dir que “no”, que només “indicaven relacions entre persones” i indicis. “Així contra Pere Soler només té la petició de Sutrias i una piulada?”, li va requerir Martell. El penalista Fermín Morales també va demanar a Baena si feia deduccions per un únic correu electrònic que Cèsar Puig, com a director general d’Interior, informava al secretari general de vicepresidència, Josep Maria Jové, d’uns escorcolls a Unipost, dels quals “ja havia informat la delegació del govern”, a més de preguntar-li: “Sap que el règim jurídic de la Generalitat fixa que els departaments s’han de comunicar a través dels seus secretaris generals?”

D’altra banda, la defensa de Trapero var renunciar ahir a cinc testimonis: l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, l’expresident Artur Mas, els exconsellers d’Interior Quim Forn i Jordi Jané, que sí que haurà d’anar a la vista perquè també és testimoni de la defensa de Puig. Avui continua el judici amb la declaració del secretari dels atestats.

LA XIFRA

5
testimonis. Ahir
la defensa del major Trapero hi va renunciar: Junqueras, Sànchez, Mas, Forn i Jané.

L’agrupació criminal, descartada

L’Audiència de Barcelona ha ratificat l’arxivament de l’acusació per agrupació criminal que els tres fiscals de la causa contra uns trenta càrrecs del govern i empresaris per haver organitzat l’1-O volen mantenir. La titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va dictar el processament per malversació de fons, revelació de secrets i desobediència i va descartar l’agrupació criminal. Els fiscals van presentar recurs tot afirmant que si no se’ls podia interrogar per aquest delicte, en el judici al·legarien indefensió. La magistrada ho va tornar a refusar i van presentar recurs a l’Audiència de Barcelona. A la fiscalia se li va passar el termini per sustentar el recurs, i es va arxivar l’acusació, que ara valida la secció segona. Ahir, en la primera vista contra els processaments a l’Audiència, la fiscal va sostenir que encara podria acusar-los en el judici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona