Política

12 alcaldes i una trentena de personalitats signen un manifest reivindicant el Baix Montseny com a realitat diferenciada

Entre els signants hi ha Quim Masferrer, Albano Dante, Tortell Poltrona, Josep Ginesta i Jordi Cuminal

Dotze alcaldes i una trentena de personalitats han signat un manifest per reivindicar el Baix Montseny com una realitat diferenciada. El text es fa públic coincidint amb la decisió del ministeri de Sanitat de deixar a part dels seus municipis en fase 0, mentre que els corresponents a les comarques de Girona passen a la fase 1.

Els signants remarquen que les divisions territorials i les mesures polítiques “s’han de correspondre a la realitat existent” en lloc de “forçar amb calçador l’adaptació de la societat a les línies dels mapes”.

“Mostrem la nostra disconformitat amb la determinació presa pel ministeri i aprofitem per reivindicar la necessitat d’estructurar aquest territori d’acord amb la seva idiosincràsia”, expressen al manifest.

Al text, a més, recorden que tot i que la conselleria de la Salut sí que va diferenciar el seu territori per “harmonitzar” les fases de confinament d’una banda i altra de la ratlla provincial no s’ha mantingut aquesta divisió un cop el govern espanyol ha hagut d’aprovar la proposta.

“Que el Baix Montseny estigui dividit en dues fases entorpeix les relacions habituals i normals”, critica Andreu Pujol, un dels impulsors del manifest i regidor de Breda, en declaracions a l’ACN.

Segons Pujol, la “comarca natural” del Baix Montseny -dividida entre el Vallès Oriental i La Selva- és “una realitat viva” que es concreta en fluxos de població i relacions culturals i comercials, que ara es veuran trencades per la diferenciació de fases.

Malgrat la situació, però, els impulsors han volgut aprofitar la polèmica per “donar a conèixer” la realitat de la zona. “Sempre que s’obre el meló de la divisió territorial, al Baix Montseny hi ha moviments per reivindicar la realitat pròpia”, destaca Pujol.

Entre els signants inicials d’aquest manifest hi ha dotze alcaldes i també personalitats de la societat civil. Entre aquests darrers, hi ha noms com el del geògraf Marti Boada, el periodista Eloi Vila, el pallasso Tortell Poltrona, l’artista Perejaume, l’exdiputat Albano Dante Fachín, el músic Joan Colomo, el periodista Lluís Gendrau, el Secretari General de Treball de la Generalitat de Catalunya Josep Ginesta, l’actor Quim Masferrer o l’exdiputat del Parlament Jordi Cuminal.

Els alcaldes signants del manifest són Raül Garcia (Sant Celoni), Dídac Manresa (Breda), Nil Papiol (Hostalric), Martí Pujol (Llinars del Vallès), Jordi Xena (Santa Maria de Palautordera), Josep Maria Bagot (Riells i Viabrea), Joan Mora (Vallgorguina), Joan Pons (Vilalba Sasserra), Raul Valentín (Sant Antoni de Vilamajor), Marc Uriach (Gualba) i Maria Immaculada Font (Campins), Albert Rovira (Fogars de Montclús).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Felip VI alerta de la “fragilitat” dels valors democràtics i anima a defensar-los de manera “ferma” i “permanent”

barcelona

Michel i Von der Leyen tornen a tancar la porta a mesures europees immediates per frenar el preu de l’energia

Brussel·les

Batet comunica al càrrec electe de Podem Alberto Rodríguez que ha perdut la condició de diputat

Madrid

Espanya registra 2.556 nous casos de Covid-19 i 30 defuncions des de dijous

Madrid

Brussel·les no tallarà fons europeus a Polònia almenys fins que el TJUE es pronunciï sobre la legalitat d’aquesta mesura

Brussel·les

Sánchez defensa Calviño i respon a Podem que tots els ministeris afectats per la reforma laboral “col·laboren”

Madrid

La Mesa del Congrés obre termini per registrar candidats al TC i el Tribunal de Comptes i els dona fins al 26 d’octubre

Madrid

Sánchez lamenta que la UE no hagi anat “més enllà” per fer front a la crisi energètica

Brussel·les

Els líders europeus condemnen la “instrumentalització” de migrants en plena crisi amb Bielorússia

Brussel·les