Política

Protagonista en totes les fotos

L’Assemblea Nacional Catalana ha tingut l’encert de galvanitzar l’independentisme i s’ha promogut com un actor rellevant a l’hora de traçar estratègies de país

Les manifestacions de la Diada han revelat la potència de l’entitat

El relat construït al voltant de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) encadena capítols d’èxit. L’entitat, nascuda l’any 2011 però constituïda formalment el març del 2012 amb l’objectiu d’“unir l’independentisme des de la societat civil”, galvanitza les aspiracions del sobiranisme i, enmig de divisions i tensions partidistes, ha esdevingut un paraigua capaç d’aixoplugar sensibilitats diverses. Acumula gairebé 50.000 socis de ple dret i, en menys d’una dècada, l’ANC s’ha guanyat un crèdit i una credibilitat que l’han catapultat cap a un dels seients de la taula on es tracen les estratègies polítiques del país. No és casualitat que qui en va ser la primera presidenta, Carme Forcadell, acabés també convertida en la segona màxima autoritat institucional del país, com a presidenta del Parlament des del 26 d’octubre del 2015 fins al 30 d’octubre del 2017, quan, emparat en l’article 155 de la Constitució, el govern espanyol va dissoldre la cambra.

Va ser en el discurs de la concentració de la Diada de l’any 2014 quan Forcadell va protagonitzar un dels moments més representatius del seu mandat a l’ANC, i de la història de l’entitat. Aquell “president, posi les urnes” que va cridar des de dalt de l’escenari, on l’acompanyava la desapareguda Muriel Casals, revelava que l’ANC s’havia fet gran i s’atribuïa la legitimitat d’exhortar el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, a treure les urnes al carrer el 9 de novembre amb l’objectiu de celebrar una consulta independentista. “Nosaltres hem convertit el tricentenari de la nostra derrota en el primer any de la nostra llibertat”, clamava Forcadell, vestida amb una samarreta vermella que duia estampada al pit el lema Ara és l’hora. També va llançar un dard indiscriminat als representants polítics: “Que siguin dignes del poble que els ha votat”, deia.

Per la seva espectacularitat, les manifestacions de la Diada han esdevingut les accions més visibles de l’ANC i han confirmat una potent capacitat d’organització i de mobilització. Cada cop que el desànim, el cansament i el desencís semblava que anticipaven una punxada en les xifres d’afluència, l’ANC ha demostrat tenir una col·lecció d’asos a la màniga per continuar organitzant 11-S massius i per vendre samarretes commemoratives.

La primera manifestació de l’era ANC va ser l’Onze de Setembre del 2012. L’èxit d’aquella marxa que desfilava darrere el lema Catalunya, nou estat d’Europa va modificar el mapa polític català i va desembocar en unes eleccions anticipades. “El 25-N va suposar el pas d’un Parlament autonomista a un de sobiranista, amb una àmplia representació de partits favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència de Catalunya”, destaca l’ANC.

L’any següent vindria la Via Catalana, una immensa cadena humana de 400 quilòmetres que resseguia Catalunya des del Pertús fins a Alcanar per reclamar la independència i, el 2014, la ja mencionada gran V, que va omplir el centre de Barcelona amb 1,8 milions de manifestants. Encara va mobilitzar més gent, un parell de mesos després, la consulta del 9 de novembre: 2,3 milions de persones van participar en la votació sobre la independència, i més d’un 80% van votar a favor d’un estat independent.

A Catalunya, els darrers anys han estat atapeïts de dates històriques i l’ANC ha aparegut en la majoria de fotografies. L’entitat reivindica el seu paper decisori. Després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015, es va obrir un procés de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, “en què les entitats sobiranistes com l’Assemblea vetllaven per l’entesa”, destaca l’ANC. El dissabte 9 de gener es va anunciar l’acord que l’endemà convertia Carles Puigdemont en president de la Generalitat en la primera votació. “D’aquesta manera, Catalunya engegava el procés cap a la creació de la República Catalana”, defensa l’Assemblea.

Una taca d’oli

De manera paral·lela a l’auge de l’independentisme, el recorregut que ha tingut l’Assemblea en menys d’una dècada era difícil de preveure quan, la primavera del 2011, se’n van començar a posar els fonaments. L’embrió s’articulava a través d’un manifest que pretenia ser transversal i escapar de la identificació partidista, i que portava la signatura de personalitats lligades al món independentista com ara Joel Joan, Patrícia Gabancho, Elisenda Paluzie, Josep Manel Ximenis, Maria Mercè Roca, Jaume Sobrequés, Toni Strubell, Uriel Bertran i Bernat Joan.

El primer pas va ser la celebració de la Conferència Nacional per l’Estat Propi, el mes d’abril del 2011, en què es van posar les bases per al naixement de l’Assemblea Nacional Catalana. Després de la seva constitució formal, el març de l’any 2012, l’entitat posava en marxa un full de ruta per sumar complicitats. L’ANC es va estendre pel territori com una taca d’oli, amb la creació d’associacions locals i comarcals per tal d’enfortir el front independentista de baix a dalt, des dels pobles fins al Parlament. La intenció inicial dels promotors del moviment era que cada població de més de 3.000 habitants tingués la seva pròpia assemblea. A més, ha creat sectorials no territorials com ara Pagesos per la República. Amb presència transversal, l’ANC s’ha reivindicat com un dels actors protagonistes de la societat catalana. La repressió aplicada per l’Estat espanyol contra l’independentisme no ha fet trontollar els objectius de l’entitat, més sensible, en canvi, a altres entrebancs. En la seva fundació, l’Assemblea defensava que el 2014 havia de ser un any clau per al país. Seguint el full de ruta, el president de la Generalitat havia de donar sortida a la veu independentista del poble i, si l’Estat feia l’orni, calia convocar eleccions per tal que els partits portessin en el seu programa la celebració d’un plebiscit d’autodeterminació. Si Madrid s’hi continuava oposant, es podria fer una declaració unilateral des del Parlament.

Suport popular
L’ANC té registrats gairebé 50.000 socis de ple dret, que paguen una quota d’entre 3 i 11 euros al mes i tenen dret a vot, així com uns 40.000 col·laboradors i simpatitzants. Carme Forcadell va presidir l’entitat des del 2012 fins al 2015, quan la va rellevar Jordi Sànchez. Elisenda Paluzie n’és la presidenta des del març del 2018.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Inhabilitació ferma un cop li és notificada

barcelona

Abocats a eleccions

barcelona

Els comuns collen ERC per no haver-se sumat al prec per convocar eleccions ja

barcelona

Referèndum sense un no oficial

Roma
LA CRÒNICA

No eren tots morts

Professor d’història de la Universitat de Barcelona
GABRIELA SERRA
exdiputada del Parlament

“El més dolorós va ser anar a les eleccions que va convocar Rajoy”

Barcelona
Carles Riera
Portaveu CUP

“Cal un nou cicle independentista per afrontar l’embat”

Alejandro Fernández
Portaveu PP

Preveu un “bloqueig sense precedents” si Torra no convoca

Miquel Iceta
Primer secretari del PSC

“És millor que sigui el president qui convoqui eleccions”