El PNC crida a defugir blocs amb un sobiranisme ampli

“Som els del dret a decidir i l’acord polític, no demanem a ningú que faci cap servilisme ni renúncia.” Amb aquesta carta de presentació ahir va néixer el Partit Nacionalista Català (PNC), liderat per Marta Pascal a la secretaria general, secundada per Àlex Moga com a secretari d’organització i Oriol Puig com a portaveu d’una executiva de setze persones que va rebre el 91% dels vots dels 267 militants que van participar en el congrés telemàtic fundacional. Pascal, que es va desmarcar de “cap projecte del passat” i va evitar referir-se a les lluites internes (que els poden acabar beneficiant) dels excompanys del PDeCAT, proclama el nou espai defensor d’un “sobiranisme molt ampli”, que integra des del catalanisme fins a l’independentisme, i que vol ocupar la centralitat política, amb una “vocació de nacionalisme ampli, integrador i inclusiu”, similar al del PNB, amb qui va dir, això sí, que no té cap vincle formal. El PNC, en tot cas, defensa que Catalunya té dret a l’autodeterminació, però només si s’hi arriba per vies legals i pactades amb l’Estat, ja que rebutja la unilateralitat. “La solució política passa per les urnes, en un model com l’escocès”, indicava, i afirmava que caldrà “seguir insistint” en el referèndum.

En el primer discurs, Pascal va assegurar que, des del “centre” ideològic, defugirà també els blocs, reivindicant una equidistància similar a la que, des de l’esquerra, proclamen els comuns. “Aquest moment no demana frontisme, blocs ni trinxeres. No poden venir ni d’una banda ni de l’altra”, etzibava, mentre reclamava “actors polítics nous” per al “nou moment polític”. Tot i que ja va deixar clar que, després de desplegar sectorials i territorials a partir del juliol, prepararan les eleccions catalanes, ahir va evitar parlar de les converses iniciades per anar-hi amb forces com Units per Avançar, ara alineada al bloc unionista del PSC. Això sí, descartava pactes amb qui faci plantejaments només “per als votants de l’1-O”.

En els documents fundacionals aprovats ahir, això sí, el PNC indica que la defensa d’un referèndum “no és incompatible” amb la proposta que fa d’un “acord de conveniència” amb l’Estat, que passi per recuperar l’Estatut derogat avui fa deu anys pel TC, el reconeixement de la bilateralitat i de Catalunya com a nació, el blindatge de competències en educació, llengua, cultura, dret civil, seguretat, immigració i la gestió econòmica de la seguretat social, una “fórmula propera” al concert fiscal i la participació directa de Catalunya en les polítiques davant la UE. Tot plegat, el PNC reclama que es faci a partir del diàleg i el pacte, i de “promoure un entorn de confiança i lleialtat entre Catalunya i l’Estat”. Una expressió, aquesta última, que ja va merèixer el retret del president Quim Torra en un tuït: “Amb presos polítics i exiliats, amb el dret d’autodeterminació negat, amb la Generalitat vexada per l’estat d’alarma, proclamar la lleialtat a Espanya és tota una declaració de principis”, etzibava.