La monarquia belga reconeix per primera vegada la “violència i la crueltat” exercides al Congo
En una carta al president congolès amb motiu del 60è aniversari de la independència, el rei Felip “lamenta profundament” el “patiment i les humiliacions” que va patir la població durant el mandat de Leopold II
Tot i que no demana explícitiamet disculpes, és el primer reconeixement oficial per part de la casa reial belga d’aquests fets
La monarquia de Bèlgica ha reconegut aquest dimarts per primer cop que es van cometre “actes de violència i crueltat” durant l’època colonial al Congo, durant el mandat de Leopold II.
En una carta enviada al president de la República Democràtica del Congo, Félix Tshisekedi, amb motiu del seixantè aniversari de la independència del país, el rei Felip assegura “lamentar profundament” el “sofriment i les humiliacions” que va patir la població del Congo durant l’època colonial. “Es van cometre actes de violència i crueltat que encara pesen sobre la nostra memòria col·lectiva”, admet la casa reial.
“Vull expressar el meu profund pesar per aquestes ferides del passat el dolor de les quals és revifat avui per les discriminacions encara massa presents a les nostres societats”, afegeix el cap d’estat belga.
Tot i que no demana disculpes per aquests fets, la carta constitueix el primer reconeixement oficial per part de la monarquia de la violència que va marcar el domini de Leopold II i el primer pas per assumir el deute històric amb el Congo per l’explotació del país, primer de manera personal per part d’aquell monarca i posteriorment per l’Estat belga, que va causar més de 10 milions de morts al país.
El rei Leopold II dels Belgues (1835-1909) va aconseguir que la Conferència de Berlín de 1885, on les potències europees es van repartir Àfrica, declarés el Congo com una propietat privada seva. El monarca belga va administrar el país africà sota el nom d’Estat Independent del Congo fins al 1908, quan va passar a ser una colònia de l’Estat de Bèlgica fins a la seva independència el 1960.
Sota el mandat de Leopold II es va produir una explotació massiva dels recursos naturals del Congo, per a la qual es va recórrer a la població autòctona en condicions d’esclavatge. Per sotmetre la població es va aplicar un règim de terror en que van ser habituals els càstigs atroços com mutilacions i assassinats en massa. Tot i que encara no hi ha una xifra exacta, es calcula que van morir entre cinc i deu milions de persones.
Aquests fets han tornat al debat públic amb les recents manifestacions del moviment antiracista Black Lives Matter (Les vides negres importen). Les nombroses estàtues que reten recorden Leopold II arreu del país han estat objecte d’actes vandàlics en les últimes setmanes.
El mateix dia, la primera ministra belga, Sophie Wilmès, ha remarcat que “és l’hora que Bèlgica miri cara a cara el seu passat”, cosa que considera que “passa pel reconeixement del patiment dels altres”.
El parlament federal de Bèlgica ha apostat per crear una comissió per abordar en els pròxims mesos el passat colonial.
