Dos grans guanyadors

Bona jornada per al Partit Nacionalista Basc (PNB), que va obtenir ahir un dels millors resultats de les últimes dècades, amb 31 diputats d’un Parlament de 75. La victòria de l’actual lehendakari, Iñigo Urkullu, ja la preveien tots els sondejos, i el PNB no se’n va desviar gaire, amb tres nous diputats. També exhibeix bons resultats EH Bildu, que ha incrementat en quatre el nombre de diputats, fins als 22 escons. Els socialistes només guanyen un diputat (10). Els grans derrotats van ser Podem, que va perdre gairebé la meitat del suport, i la coalició entre el PP i Ciutadans. La novetat és l’entrada de l’extrema dreta de Vox, tot i que amb un sol representant.

El nou govern basc tornarà a estar encapçalat per Iñigo Urkullu, amb una probable revalidació de l’acord amb els socialistes, que ara caldrà negociar. La majoria absoluta està situada en els 38 escons i, per tant, numèricament, seria possible un acord entre les dues formacions. No obstant això, és molt improbable per les grans diferències ideològiques i en el projecte independentista dels successors de Batasuna, que no comparteixen al PNB.

EH Bildu va aconseguir mobilitzar ahir vot de fora del seu àmbit tradicional, i l’alegria era gran entre l’esquerra abertzale. La renovació de la candidatura, encapçalada per la periodista Maddalen Iturria –una veterana defensora de la llengua basca (57 anys) que ja va ser cap de llista per Guipúscoa en les eleccions anteriors– ha estat una de les claus. Els resultats d’anit atorguen a l’esquerra abertzale, per tercer cop, la condició de segona força de la política basca. Però, a diferència dels comicis del 2016, és la referència en majúscules de l’esquerra. Així, si les anàlisis i les enquestes prèvies suggerien que la pèrdua de vots d’Elkarrekin Podem aniria sobretot cap als socialistes, finalment EH Bildu s’ha perfilat per a molts votants com l’alternativa al govern de la dreta i els socialistes. La davallada de la participació també ha afavorit els abertzales, que tenen un electorat molt fidel. La davallada de l’espai de Podem va ser un dels titulars de la nit, ja que van perdre l’amplíssim suport guanyat el 2016, en línia amb la resta de l’Estat espanyol. Els de Pablo Iglesias –que ahir va qualificar-ho de “derrota sense pal·liatius”– es van quedar amb gairebé la meitat dels escons (d’11 a 6) i van cedir la tercera posició.

Cataclisme a les files del Partit Popular, que ha viscut una guerra interna que ha escapçat l’anterior cap de llista i portaveu parlamentari, Borja Sémper, que finalment va abandonar la política el gener passat. Els de Casado van haver de recórrer a un històric de l’aparell, de baix perfil polític, Carlos Iturgaiz, i es van avenir a correcuita a tancar un acord de coalició electoral amb Ciutadans. Res ha servit per aturar l’hemorràgia i ahir van perdre, entre tots dos, més de la meitat dels vots. Part dels quals van anar a parar a Urkullu.

La nit electoral va estar pendent de l’únic escó que algunes enquestes atorgaven a l’extrema dreta de Vox –a Àlaba–, que entrarà per primer cop al Parlament basc.

En les primeres eleccions des que es va declarar la pandèmia, la Covid-19 ha deixat una abstenció històrica, del 47%. Segons alguns analistes locals, però, també hi ha entrat en joc un clima electoral enrarit pel virus i en el qual tothom donava per fet que guanyaria la dreta basca. A l’entrada de Sabin Etxea, el lehendakari Iñigo Urkullu es va referir a la poca participació, amb l’amenaça d’imputar un delicte contra la salut pública a tots aquells positius que acudissin a les urnes: “Vam oferir garanties perquè es pogués votar.”