Política

Espionatge sistèmic

Noves revelacions apunten que l’Estat espanyol hauria adquirit el programari espia a Israel ja el 2014

Els afectats denuncien un ‘Catalangate’ contra l’independentisme, però Torrent diu que el diàleg no perilla

El govern ampliarà el radi de protecció dels mòbils als càrrecs del seu entorn

Hi ha Catalangate. Noves revelacions periodístiques difoses en les darreres hores confirmarien que l’Estat espanyol ha estat fent servir des de fa almenys cinc anys el programa espia Pegasus, l’eina secreta dissenyada per l’empresa israeliana NSO i comercialitzada exclusivament a poders estatals sota estricta supervisió del seu govern per perseguir el crim i la delinqüència, si bé també s’ha utilitzat il·legalment en alguns països contra la dissidència política. Dimarts a la nit, un extreballador de NSO va corroborar al grup comunicatiu nord-americà Vice que l’Estat espanyol era client seu des del 2015, i fins i tot va assegurar que se n’havien sentit “molt orgullosos” perquè “finalment un estat europeu” els adquiria la tecnologia. Ahir a la tarda, el digital espanyol Publico.es ho va complementar revelant que la compra dels programes Printer i InterApp –que després esdevindrien Pegasus– s’hauria gestat ja l’estiu del 2014 a instrucció expressa del llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, a fi de reforçar el que després es va batejar com a “operació Catalunya”, contra líders sobiranistes, dirigida pel comissari José Manuel Villarejo. El mitjà afirma que la compra al grup israelià Rayzone –amb l’empresari Matan Caspy com a interlocutor, que tribunals dels Estats Units han relacionat els darrers anys amb el tràfic internacional del programari d’NSO– l’hauria dirigit el director adjunt operatiu de la Policía Nacional, Eugenio Pino, i després d’un mes de “proves de camp” a l’agost s’hauria pagat en tres terminis aquell setembre, amb càrrec a fons reservats del CNI. Público fins i tot explica que el material es va introduir d’amagat a l’Estat via Barajas, gràcies a la complicitat del llavors comissari en cap de l’aeroport, Carlos Salamanca.

Les noves informacions serien la peça que faltava per encaixar en l’escàndol que dimarts van fer públic El País i The Guardian arran d’una investigació del grup de recerca canadenc Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, que revelava que els telèfons mòbils del president del Parlament, Roger Torrent; l’exconseller, diputat i líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall; l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel; el membre de l’ANC Jordi Domingo i l’empresari de l’entorn de Carles Puigdemont, Sergi Miquel, cogestor dels comptes del Consell per la República, haurien estat espiats, no concretava per part de qui, l’abril i el maig del 2019, quan també ho haurien intentat, sense èxit, amb el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró. El mateix Torrent ja ha avançat que no són els únics i que probablement aquests dies es faran públics més noms d’independentistes afectats.

Els dirigents d’ERC espiats ahir van comparar el cas amb el Watergate, l’escàndol d’espionatge dels republicans nord-americans als rivals demòcrates abans de les eleccions del 1972, que va fer trontollar els fonaments de la democràcia al país. Amb un agreujant: “el Watergate era molt menys greu perquè va ser una anècdota en un procés electoral; el Catalangate és un atac sistèmic contra unes institucions, un país, la ciutadania i un projecte polític”, va reflexionar Maragall durant una reunió d’urgència del grup parlamentari. L’exconseller, molt dur, en feia responsables els governs del PP i el PSOE “sense distinció de colors” per la seva “idèntica actitud, responsabilitat, dedicació i actuació clarament delictiva”. “És un executiu actuant conscientment i intentant produir elements al servei de l’acció judicial, de manera sistemàtica, dissenyada i premeditada”, va acusar.

Torrent va recollir el fil per resumir que els casos d’espionatge polític no són pas nous al món, però que el que els diferencia és “com reacciona l’Estat” davant d’ells.” I als Estats Units va dimitir un president en exercici del càrrec”, va subratllar, mentre emmarcava l’escàndol en una “causa general contra l’independentisme” i exigia que s’aturés la “guerra bruta” i l’”espionatge il·legal” contra un moviment “democràtic, pacífic i legítim”. El president del Parlament va admetre ue ara “el que li demanaria el cos” és no parlar més amb el govern espanyol, però s’autoesmenava tot seguit assegurant que seria “un error polític”. “Malgrat tot apostem per la resolució democràtica, és la via que ens fa ser forts”, va concloure, mentre apel·lava tots els demòcrates, això sí, que exigeixin que “s’investigui fins al final i es depurin totes les responsabilitats”.

Carta a Robles

Torrent, que al matí ja hi havia parlat per telèfon, feia pública al vespre la carta que ha enviat a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per instar-la que el govern espanyol obri una investigació per aclarir els fets i “depuri totes les responsabilitats”, “tenint en compte que tots els indicis factuals i contextuals apunten al Centro Nacional de Inteligencia (CNI)”. A més, li exigeix que es posi a disposició de Citizen Lab “per respondre a les seves preguntes i dissipar així totes les sospites”. Al matí, Torrent ja va dir a RAC1 que també s’adreçarà a organismes internacionals de defensa de drets fonamentals, i no descarta presentar una querella judicial. A banda, va qualificar “d’intent ridícul de desviar l’atenció” les insinuacions de PP i Cs que darrere el cas no hi hagi els socis de govern de JxCat.

Un altre dels afectats per l’espionatge, l’empresari Sergi Miquel, també va explicar a Catalunya Ràdio que n’està parlant amb advocats i que “probablement” duran el cas a la justícia, si bé de moment encara no tenen “informes concloents”. Un dels investigadors de Citizen Lab que va destapar el cas, John Scott-Railton, va confirmar a l’emissora que van detectar un seguiment a Bèlgica, que podria ser el de Miquel. “Això suggereix que l’espionatge no es limita a les fronteres d’Espanya, sinó que es pot estendre entre la diàspora catalana, incloent persones a l’exili”, va concloure.

Puigneró s’explica

Arran del cas, el govern català reforçarà les mesures de seguretat dels terminals dels seus membres, però també dels càrrecs del seu entorn. Tot i que l’executiu no ha patit cap altre ciberatac després del cas ara conegut, el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, avança a El Punt Avui que portarà a aprovació de l’executiu un reforçament tant del perímetre com de les mesures de seguretat tecnològica dels seus membres. Tenint en compte que l’exemple del programari espia Pegasus fa evident que es poden intervenir converses a partir de terminals mòbils situats a l’entorn d’una persona, el govern reforçarà la seguretat dels telèfons d’alts càrrecs i càrrecs de confiança, a més de les mesures tecnològiques. En el cas particular de Puigneró, l’atac de Pegasus el març del 2019 no va reeixir perquè va funcionar el sistema de bloqueig de seguretat davant una intrusió externa. En adonar-se que el seu mòbil era atacat, el conseller el va apagar, va treure les targes de memòria i SIM i el va donar en custòdia a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que el va analitzar. Com que l’atac no va aconseguir introduir el programari espia al mòbil, l’agència només va arribar a saber que la trucada espia s’havia fet des d’Holanda. Aleshores, Puigneró ho va tractar com un cas aïllat d’un suposat hacker que havia intentat entrar al seu mòbil i no li va donar més importància –els atacs de hackers amb objectius dineraris són habituals a l’entorn dels organismes de la Generalitat, com també als dels ajuntaments–. Tampoc es va posar en alerta el govern ni encara menys es va advertir el Parlament. “En aquell moment no vaig sospitar que pogués ser un atac de Pegasus ni, com sembla que és, provinent de l’Estat espanyol”, confessava ahir. Pel que fa al desconeixement que el president del Parlament també havia estat víctima simultània de l’espionatge, Puigneró ha recordat que el govern no presta servei de ciberseguretat a la cambra, que és sobirana i té els seus propis sistemes i protocols. Arran del cas, però, el conseller sí que avança que oferiran al Parlament reforçar els sistemes, petició que s’hauria de formalitzar contractualment.

LES FRASES

La pregunta és què passarà a partir d’ara, com respondrà la democràcia estatal, perquè això en fixarà la qualitat definitiva
Roger Torrent
president del parlament
Les evidències que és una acció dirigida i coordinada contra l’independentisme són indiscutibles
Ernest Maragall
exconseller d’acció exterior
Incrementarem les mesures de protecció als mòbils del govern i ampliarem el perímetre
Jordi Puigneró
Conseller de polítiques digitals i administració pública
Espanya no és una democràcia i ho ha tornat a demostrar. Jo no soc de cap partit polític
Sergi Miquel
empresari espiat. membre del cpr
Les persones atacades és com si portessin un espia a la butxaca, és invasiu extremament
John Scott-Railton
investigador de citizen lab
Qui hi tingui responsabilitats analitzarà i farà el que correspon. La situació a escala internacional no s’entén
Bernat Soler
Conseller d’acció exterior
(A Torra) Fixi’s si li importa el presumpte espionatge a Torrent que l’usa per demanar la independència
Lorena Roldán
portaveu de cs al parlament
Si hi ha hagut transgressió del secret de les comunicacions s’ha d’esbrinar perquè la situació és greu
Juan Carlos Campo
ministre de justícia

Podem i vuit grups més insten el Congrés a investigar

Arran del cas destapat d’espionatge a Torrent i altres independentistes catalans, Unides Podem i vuit partits més –els grups d’ERC, EH Bildu, el PNB i representants de JxCat, BNG, Compromís, Más País i la CUP– van registrar ahir al Congrés una petició de comissió d’investigació parlamentària sobre l’espionatge a càrrecs públics i les clavegueres de l’Estat. “Les clavegueres contra els adversaris polítics no són només una agressió contra ells sinó també contra el conjunt dels demòcrates. Avui nou forces polítiques registrem una comissió per investigar aquestes pràctiques delictives”, deia a Twitter el líder d’En Comú Podem, Jaume Asens. També el portaveu dels podemites, Pablo Echenique, subratllava la necessitat d’investigar el cas “fins al fons”. “No pot ser que en una democràcia moderna es persegueixi i s’espiï persones que no han comès cap delicte i es faci sense cap ordre judicial, simplement per formar part de determinats partits”, afegia. El text reclama que s’investigui “l’espionatge i intromissió a la privacitat i intimitat de líders polítics, institucions i persones individuals per part d’estructures de l’Estat”. A més, proposa mesures de restitució als afectats i l’assumpció de les responsabilitats que es derivin del “mal ús” de les estructures governamentals. La idea és que la feina de la comissió s’allargui sis mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i EH Bildu demanen la compareixença de Calvo perquè expliqui la seva actuació en la “fugida” de Joan Carles I

Madrid

Torra demana a Felip VI que abdiqui

Barcelona

Òmnium Cultural exigeix activar la cerca internacional de Joan Carles I

Barcelona

Irene Montero assegura que els ministres d’Unides Podem no coneixien la decisió de Joan Carles I

Barcelona

ERC acusa el govern espanyol d’haver “ajudat a marxar” Joan Carles I: “Han estat còmplices”

Barcelona

Ernest Maragall demana per carta a Borrell que condemni l’espionatge polític 

Barcelona

Pengen una foto del Suprem cap per avall al Pont de Pedra de Girona en protesta per la retirada del tercer grau

Girona

El sobiranisme insta la justícia a evitar la fugida

barcelona

Nou contenciós pels danys al pavelló de Sant Julià l’1-O

sant julià de ramis