Quan la presó espera al final d'un llarg túnel

Fèlix Millet i Jordi Montull van viure ahir tres interminables hores esperant que la jutge decidís el seu destí. A tres quarts de cinc, tots dos amb els seus advocats sortien de la sala de vistes 330 on es va fer la compareixença durant la qual el fiscal Antoni Pelegrí va demanar que se'ls enviés a dormir a la presó. Quan faltaven cinc minuts per les vuit de la tarda els telèfons de la munió de periodistes que esperaven la decisió judicial es van disparar per comunicar la notícia d'impacte a les respectives redaccions; «els lladres confessos del Palau ja són camí de la presó Model.»

Van ser 180 interminables minuts que van anar caient implacablement i a mesura que el temps s'allargassava creixia el convenciment que la magistrada estava prenent una decisió de gravetat. Greu va ser durant tota aquesta llarga espera la cara de Millet que, amb le mans enfonsades a les butxaques del pantalons, passejava lentament pel llarguíssim passadís exterior de la sala de vistes. Ara amb l'advocat Molins, ara sol, ara amb Montull. Ara s'aturava per mirar finestra enllà, ara bevia aigua, ara tornava a perdre la mirada rere els vidres. Potser pensant en la primavera del 1983 quan va estar un mes tancat a la Model i en va sortir després de pagar un milió de pessetes de fiança i de tenir una molt nefasta experiència penitenciària.

Falten pocs minuts per dos quarts de vuit i a l'advocat Pau Molins, gat vell, no li passa per alt un moviment que han fet al fons del passadís dos Mossos d'Esquadra de la seguretat del recinte. Reben una trucada i surten ràpid, amb posat greu. Els ha cridat la jutge al despatx per preparar el trasllat dels dos imputats a la Model. Són els primers de saber-ho. Vint minuts després la jutge baixa a la sala de vistes i ho comunica als dos acusats. Millet i Montull ho van encaixar quasi sense immutar-se, amb estranyesa però amb serenitat. El seu trasllat dins de la furgó policial des de la Ciutat de la Justícia al carrer Entença va ser igual. Les portes de la presó se'ls van obrir de bat a bat a un quart de deu de la nit.