El govern descarta per ara l’estat d’alarma i els militars
L’executiu porta al Consell de Garanties Estatutàries el decret que obliga els ajuntaments a cedir els romanents a l’Estat
Torra ordena designar la cultura servei essencial per evitar restriccions
Ni demanar l’estat d’alarma ni militars perquè facin la feina de rastrejar la Covid-19 i evitar possibles rebrots. O com a mínim, la voluntat del govern català no és fer-ho en aquests moments. La portaveu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va deixar clar que l’experiència de la gestió de la pandèmia els ha servit per no donar per segura ni descartar cap opció, però que ara mateix “les autoritats sanitàries no veuen necessari” ni demanar aquest estat d’alarma per a Catalunya ni reforçar “un sistema de rastreig propi, que s’ha multiplicat”. Dit això, però, hi va afegir que tampoc no els “tremolarà el pols” per entomar qualsevol de les dues propostes que va llançar dimarts el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, tot i que en el cas de l’estat d’alarma hi va afegir que volen “conèixer la lletra petita”, ja que el procediment no seria immediat en haver de passar per la validació del Congrés. En qualsevol cas, la consellera va assegurar: “Farem tot el que calgui i en cada moment per protegir la salut de la ciutadania.”
Per l’executiu català la demanda prioritària que fa al govern espanyol és que es cobrin els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i “s’allarguin en funció de les necessitats de cada sector”, que es resolguin jurídicament les necessitats econòmiques dels progenitors que hagin de deixar la feina per cuidar menors o persones amb necessitats, sigui amb un permís retribuït, una baixa laboral o un subsidi, i que es posi fil a l’agulla en els casos pendents de l’ingrés mínim vital.
Aquesta és la llista d’encàrrecs que Budó va fer a La Moncloa, que es complementa amb l’anunci que han encarregat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre els articles 3 i 4 del reial decret que obliga els ajuntaments a cedir en préstec tots els romanents de tresoreria al govern espanyol amb un període d’amortització de quinze anys, mentre que només rebran el 35% de retorn el 2020 i 2021 sense superar el límit de 5.000 euros. Per Budó amb aquesta iniciativa “estan manllevant” uns recursos bàsics dels consistoris per fer front a les despeses generades per la pandèmia en un moment en què també han tingut menys ingressos. L’executiu català pensa que el decret podria vulnerar els articles 137, 140 i 142 de la Constitució, que reconeixen als municipis la gestió dels seus respectius interessos, i Budó també va censurar que condicionin la recepció per part dels ens locals de les transferències ordinàries de l’Estat a l’acceptació de la cessió dels romanents.
La cultura, essencial
En la reunió del govern el president, Quim Torra, va tenir un gest per al sector de la cultura en ordenar a la consellera Mariàngela Vilallonga que dicti una resolució perquè la cultura sigui considerada un “servei essencial” i quedi al marge de restriccions per la Covid-19. Budó va explicar que aquesta designació permetrà que aquelles activitats i espectacles que compleixen les garanties de seguretat, aplicant els criteris de distància, higiene i que amb entrades nominals permeten rastrejar els contactes en casos de positius, puguin continuar.
Pel que fa a les manifestacions de l’11 de Setembre, Budó va assegurar que el govern sempre garanteix el dret a manifestació amb les mesures concretes que s’apliquen en la pandèmia, com ha passat en altres països. També va anunciar que amb la tornada de vacances està previst ampliar les franges horàries del transport públic per evitar aglomeracions.
Més de 20 milions per a serveis de suport educatiu
El govern destinarà 20,6 milions aquest curs vinent a la contractació de diversos serveis de suport a l’alumnat que té necessitats especials. D’una banda, 13,8 milions es destinaran a contractar monitors per a alumnes amb necessitats associades a l’autonomia i a la regulació de la conducta, mentre que sis milions seran per contractar-ne per a les unitats d’escolarització compartida (UEC) d’alumnes d’ESO que presenten problemes de comportament i conductes agressives, absentisme escolar, trets d’inadaptació social i risc de marginació social. La darrera partida, de 721.500 euros, es destinarà a contractar intèrprets en llengua de signes catalana.
L’assetjament a Exterior, pendent dels serveis jurídics
Els serveis jurídics de Polítiques Digitals i Administració Pública decidiran en les pròximes setmanes si cal obrir un expedient sancionador pel cas d’assetjament al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència durant l’etapa de l’exconseller Alfred Bosch, que va provocar la seva dimissió al març, en saber-se que el seu cap gabinet, Carles Garcias, hauria assetjat presumptament algunes treballadores. L’executiu va rebre ahir l’informe d’inspecció general que proposa sancionar Bosch i l’exsecretària general Mercè Salvat perquè ho sabien i no van actuar, però Budó va insistir que no ho decidiran fins a tenir les conclusions dels serveis jurídics.
Creen la marca ‘Catalunya on el menjar és cultura’
Reforçar el posicionament de les produccions agroalimentàries i la gastronomia catalanes i dotar-les d’homogeneïtat comunicativa dins i fora del país és l’objectiu de la nova marca Catalunya on el menjar és cultura, que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) començarà a difondre aquesta tardor.
