Política

ELISENDA PALUZIE

PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)

“Cal concretar, i no retòrica de diàleg o confrontació”

“Que concretin què podem fer per guanyar. Les actituds derrotistes d’anar repetint que no estem prou forts ni preparats, desanimen”

“També acaba frustrant fer creure, sense concretar, que sí que s’hi va, que només és qüestió de dir-ho i que això ja vindrà sol”

Si se supera el 50% dels vots, tens una legislatura per preparar-te i fer una declaració efectiva
És insostenible veure dos partits barallant-se contínuament en públic i governant junts
No s’acaba d’entendre si la remodelació és per tirar endavant o per interessos de partit
S’ha d’anar amb compte, no fos cas que tinguis una situació sanitària pitjor el dia d’anar a votar
[Diada] Si publiquen una resolució que no permet fer les concentracions, ho respectarem
Demanarem a tothom que vagi a la concentració que li quedi a prop de casa i hi pugui anar a peu
L’Ajuntament de Barcelona també ha anunciat que manté la festa major de la Mercè amb canvis

A quatre dies de la celebració d’una Diada en què l’ANC ha decidit mantenir concentracions reivindicatives al carrer a pesar del recel de les autoritats sanitàries, sembla obligat començar per aquesta qüestió l’entrevista amb la presidenta de l’entitat independentista.

El secretari de Salut Pública i el president del Col·legi de Metges no veien convenient fer les manifestacions.
Ells evidentment han d’estar fent recomanacions per mirar de reduir el risc de contagis al màxim. Ara, nosaltres hem anat adaptant les concentracions els últims dies per seguir les mesures no només estrictament, sinó més enllà del que ens demana la direcció general de Salut en les instruccions que donen al Departament d’Interior respecte a concentracions. Aquestes mesures són les que vam debatre i valorar amb la direcció general de Protecció Civil en la reunió que vam tenir. Aquestes instruccions demanen una distància entre persones de metre i mig, i nosaltres l’hem augmentada a dos metres. Arran de les reunions, també vam decidir que les faríem amb control d’accés i tancant l’aforament. Per tant, en molt pocs dies hem generat una web per inscriure’s a cada una d’aquestes concentracions amb un límit de gent. No s’hi podrà apuntar més gent de la que l’espai triat garanteix per assegurar una persona cada quatre metres quadrats. Sent conscients que el risc zero no existeix, també és veritat que cada cop estan sortint més estudis relatius al fet que, a l’aire lliure i al carrer, és on n’hi ha menys. Tenint en compte que en som conscients i que posarem tota l’organització a garantir que no es produeixin situacions de risc, creiem que tampoc pot ser que, dels drets fonamentals que han de ser compatibles amb la salut pública, l’únic que s’hagi de sacrificar sigui el de manifestació. No es tanquen els restaurants, que són espais tancats; no es tanca el transport públic. Bé, hi ha raons econòmiques per no fer-ho, s’ha de garantir el dret al treball i que no s’acabi d’enfonsar l’economia, i ho entenem. S’ha de garantir el dret a l’educació i, per això, les escoles miren d’adaptar-se, però justament estem parlant d’activitats que es fan a l’interior, que impliquen molt més risc. Nosaltres fem concentracions a l’aire lliure, exteriors, que hem dissenyat per reduir al màxim la mobilitat. Demanarem a tothom que no es desplaci, que cadascú vagi a la concentració que li quedi a prop de casa i hi pugui anar a peu.
Temeu que els dies immediats el govern pugui impedir les concentracions si s’agreuja la situació sanitària?
Nosaltres demanem que si la situació s’agreuja sigui el govern qui actuï. Estem seguint les instruccions que teníem i que es van establir en el desconfinament per poder fer manifestacions amb seguretat. Si ara les direccions de Salut i Seguretat decideixen regular-ho d’una altra manera i publiquen al DOGC una resolució canviant aquestes normes i la nova regulació implica que no podem fer les concentracions, doncs ho respectarem. Però han de ser ells els que ho regulin. Nosaltres hem complert i ens hem adaptat a les normatives.
Creieu que les podreu acabar fent?
A veure, algunes de les declaracions mèdiques són prèvies al moment en què vam fer públic com es faran les concentracions. De fet, mentre m’entrevistaven a SER Catalunya van connectar amb el president del Col·legi de Metges i va dir que no podia ser que pogués anar a manifestar-se qualsevol que volgués, que havien de ser amb aforament, i justament jo li vaig aclarir que les fèiem amb aforament i control d’accés. Des de dimecres, quan ho vam explicar, ja no he escoltat res més. Estem treballant amb els Mossos, com sempre fem per garantir la seguretat i, de moment, no ens ha arribat res més. També s’han donat a conèixer les manifestacions que l’esquerra independentista (EI), la CUP, Endavant, la Intersindical CSC i altres grups fan sempre per la Diada a les quatre capitals, i també segueixen el model de concentracions estàtiques, amb distància, etc. L’Ajuntament de Barcelona també ha anunciat que manté la festa major de la Mercè però amb canvis. Fan actes durant el dia i fins a les deu de la nit. No en fan cap de nit i els actes seran amb aforaments limitats a 800 persones, segons les diverses activitats.
Tot això li fa pensar que es podran fer les concentracions.
Sí, sí. Tot això ens fa pensar que es podran fer.
S’han afegit més punts o municipis al centenar previstos?
N’hi ha alguns més, de pobles molt petits que, com que ho poden organitzar ells, ja no les anuncien al web d’inscripcions. En part, les han decidit arran del fet que hem donat el consell d’evitar desplaçaments.
No desplaçar-se vol dir no anar a la concentració de la capital de comarca?
Exacte. Inicialment, tres setmanes enrere, comarques com ara el Bages o Osona preveien fer una concentració més gran a Manresa i Vic, i ara se’n fan més en altres municipis de les comarques i així redueixes molt més els desplaçaments.
Teniu un càlcul aproximat dels voluntaris que caldran?
És difícil de fer-lo perquè, en molts municipis, no existeix la diferència entre voluntari i soci actiu de l’Assemblea, que va a la concentració i farà el que li toqui fer. Si fem pública alguna xifra seran estimacions perquè una cosa és l’acte central, en què hi ha funcions marcades, i una altra són els secretariats territorials de l’ANC, que es distribueixen la feina entre ells.
Dimecres explicàveu que s’havien fet canvis a emplaçaments més amplis com ara places i grans avingudes. Heu hagut de renunciar a manifestar-vos davant d’alguna de les delegacions estatals d’Hisenda, Seguretat Social o el SEPE?
Sí, per exemple a Manresa. Volien fer un recorregut per diferents administracions de l’Estat, comptaven que seria l’acte central de la comarca, i ara ho han canviat i fan un acte per a 200 persones davant del Casino. A canvi, s’han plantejat actes a molts altres municipis del Bages. I n’hi ha d’altres que s’han traslladat a places. Però encara es mantenen força concentracions davant d’aquests edificis. Les territorials han tingut llibertat per adaptar-se, redissenyar, fer canvis, a partir de les directrius sanitàries que hem donat. Són ells els que es coneixen els seus municipis i els espais més adients. Per exemple, a Mollet es fa un format tipus Via Catalana. Depenent dels llocs hi haurà força varietat.
Via com la que es farà al Maresme?
No, perquè la del Maresme és una concentració lineal a la carretera N-II en alguns trams, i a Mollet és com un circuit, però sempre sense moure’s de lloc ni donar-se les mans.
La Xarxa Independència, que havia nascut com l’acció de la Diada en cas de confinament, sembla que serà una eina permanent.
Sí, exacte. Hem dissenyat aquest web, hem plantejat l’ús massiu de QR, sobre els quals no teníem gaire experiència –hi ha països a l’Àsia on en fan usos múltiples i això s’ha accentuat amb la pandèmia– i ho convertim en l’eina solidària de l’ANC davant la crisi. No és tant una acció puntual per a l’11 de setembre, sinó un projecte que podrem aprofitar més enllà.
S’ha dit que no ha estat possible per qüestió de temps connectar el web directament amb entitats socials. Però entenc que finalment es treballarà amb aquestes.
Sí, sí. Està clar. Es van posar quatre blocs per si vols destinar els donatius al món de la cultura, la salut, les entitats socials o el medi ambient. I, a partir d’aquí, ja es buscaran els projectes o les entitats concretes on canalitzar-los. Passada la Diada també haurem d’acabar de veure com dissenyem aquest procés de selecció, que pot ser més participatiu, per exemple.
Esperareu a tenir un fons suficient per començar a finançar projectes?
Sí. De fet, ja tenim l’experiència de la campanya Un milió de mascaretes. Vam acabar produint 600.000 mascaretes –400.000 les vam distribuir a col·lectius de risc i vulnerables, a les residències– en aquella època en què no n’hi havia, ja que no se’n trobaven a les farmàcies. Les altres 200.000 les vam vendre a través de Bon Preu i, quan ja vam tenir fons suficients, vam acabar fent una dotzena de donatius a hospitals.
Què demanarà als partits sobiranistes i al govern per la Diada?
Home, no farem un spoiler. No ho diré abans de la Diada.
Doncs digui’m què creu que ha de passar els pròxims mesos.
El nostre full de ruta és bastant clar. Diem que, si se supera el 50% dels vots independentistes en les pròximes eleccions al Parlament, tens una legislatura per preparar-te i poder fer una declaració d’independència efectiva. Això és el marc general. A partir d’aquí, ens hem de preparar, com s’ha de preparar el govern en comptes d’estar-nos discutint, en aquestes batalles retòriques de si diàleg o confrontació, i els partidaris de l’un i de l’altra, i tota aquesta guerra preelectoral que hi ha. Es tracta de definir aquelles accions necessàries per poder fer una declaració d’independència efectiva, i veure quines depenen d’uns actors i quines d’uns altres per posar-nos d’acord i tirar-les endavant. Ara estem pensant més en accions concretes que en grans declaracions. La gent s’ha cansat una mica de parlar tant i fer tan poc.
Sobre aquest “debat retòric”, Junqueras acaba de respondre a JxCat que anar ara a la confrontació és anar a perdre.
Doncs llavors que ens concretin. Que concreti què podem fer per guanyar. Perquè, si no, les actituds derrotistes d’anar repetint que no som prou forts ni estem prou preparats desanimen. I també acaben frustrant les actituds de fer creure, sense concretar, que sí que s’hi va, que només és qüestió de dir-ho i que això ja vindrà sol. Tot es queda en grans declaracions que no es concreten en accions i entres en contradiccions enormes. Aquí hem de trobar l’equilibri, que vol dir establir concretament què, quan i com.
Que és el que no s’ha fet fins ara...
Es veu que ens hem de dedicar tots a comprar llibres dels uns i dels altres per veure per on van els trets. A la indústria editorial li deu anar molt bé això, però no crec que sigui la millor fórmula d’adreçar-se a una ciutadania madura.
No s’ha fet cap pas endavant per trobar un consens mínim?
No. En aquests dos anys i mig, quan semblava en alguna reunió que començàvem a avançar una mica i a posar una mica de fil a l’agulla, llavors no sé què passava ni quina polèmica sorgia, que implicava un altre enfrontament entre partits i ja no ens tornàvem a reunir durant mesos.
No és una evidència que no es podrà acordar res fins que no hi hagi uns nous resultats electorals?
Estic arribant una mica a aquesta conclusió. Les eleccions del 21-D van ser extraordinàries perquè, en un context molt, molt dur, l’independentisme les va guanyar però sense haver digerit, prometent coses en estat de xoc que després no es van dur a terme. I ara, un cop passat el temps i cadascú havent fet el seu procés de reflexió, potser acabaran aclarint les coses una mica més. Espero que, almenys, les eleccions serveixin per a això, i que sigui l’electorat qui decideixi entre estratègies, tàctiques i persones. Perquè també caldrà veure si les definiran, les estratègies, clarament si són tan diferents.
Vostè veu el govern esgotat?
Estem en una situació molt especial, que tampoc prevèiem fa un any. El govern està gestionant una situació molt complexa, de la pandèmia. Cansats ho han d’estar per força perquè gestionar una crisi d’aquesta envergadura no és fàcil.
Veig que no té clar si calen eleccions d’aquí a poc temps.
Bé, crec que hi ha arguments a favor d’una cosa i de l’altra. La situació derivada de la pandèmia també fa que hagis d’anar amb compte, no fos cas que estiguéssim en una situació molt pitjor sanitàriament en el moment que s’hagin de fer les eleccions. És un factor a tenir en compte. Per altra banda, és evident que és bastant insostenible que hi hagi dos partits barallant-se contínuament en públic i governant junts. Hi ha arguments per dir que sí, que com més aviat millor i d’altres per ser prudents amb la data de les eleccions.
La probable inhabilitació del president sembla que les farà inevitables.
Si hi hagués unitat independentista, no necessàriament. Sempre hi hauria sobre el paper l’alternativa d’investir un altre president. Però la unitat no hi és, i ser tu mateix qui substitueixes el president que t’han inhabilitat tampoc és una actitud política gaire coherent en un procés en què intentes no sucumbir totalment a la repressió. Seria el mateix que en les investidures successives que no es van permetre de Puigdemont, Sànchez i Turull, que l’ANC sempre va defensar que eren una oportunitat per visualitzar el conflicte. O podem investir el candidat més votat dins la majoria independentista o tornem a repetir les eleccions. Sempre vam defensar això: o investidura o eleccions. En aquests moments, des d’un punt de vista polític també té lògica que, si s’inhabilita al president, no se’l substitueixi. I en aquest cas, corre el calendari.
Què en pensa de la remodelació del govern?
No s’ha acabat d’entendre gaire. Si es tracta de fer una remodelació per tirar endavant i substituir peces que no han acabat de funcionar bé, probablement hauria hagut d’afectar també altres conselleries. En el cas d’Interior nosaltres ho havíem demanat diverses vegades. No funcionava. El tipus d’operacions policials que es feien en les mobilitzacions estaven mal dissenyades i generaven una repressió innecessària. La remodelació podia anar en aquesta línia, però llavors hi ha hagut altres conselleries que també han tingut una gestió bastant defectuosa en el seu àmbit de competència. Només hi ha remodelació a les conselleries d’un dels partits de la coalició de govern. No s’acaba de saber si és una combinació d’interessos interns de partit o no. Es fa una mica difícil d’entendre.
Quines altres conselleries creu que no han funcionat?
On es va fer la pitjor gestió a l’inici de la pandèmia va ser a Afers Socials. De fet, es van traslladar les competències de les residències geriàtriques d’una conselleria a una altra.
Quan diu que si se supera el 50% de vot independentista es tindrà un mandat per preparar la declaració efectiva, vol dir uns quants anys.
En un màxim de quatre anys, sí. Un màxim que, si les circumstàncies, la conjuntura, un fet exterior que ara no preveiem o la preparació permeten fer abans, doncs hauria de ser abans. Es tracta de no fixar-se els famosos divuit mesos i trobar-te com et vas trobar aleshores, passat l’1-O.
Sembla un marge prou ampli per acostar posicions estratègiques.
Dient això hi ha una part de l’independentisme a qui no farem content perquè diran que la declaració d’independència ja està feta i que el que cal és aixecar la suspensió immediatament. El que jo estic dient és que una altra declaració sense la determinació psicològica dels dirigents ni la preparació de contingències feta, no la volem. Fem la quan siguem capaços de fer-la efectiva. Com més ràpidament millor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras considera que l’única solució per acabar amb la causa és l’amnistia i que les altres mesures són “parcials”

Barcelona

Alcaldes del Baix Empordà defensen el model turístic

palamós
CARINA MEJÍAS
Exdiputada i exregidora de Barcelona

“Amb la distància del temps, fa pena veure el Parlament ara”

Barcelona
la crònica

Quan ho tornem a fer

Castigar una llengua per alta traïció

Moscou

Clima electoral als Estats Units

Washington
Història

Aeròdrom 311

CELRÀ

El PP exigeix a Sánchez que faci cessar Garzón per criticar el rei

BARCELONA

Trump tria l’antítesi de la jutgessa Ginsburg per a la vacant al Tribunal Suprem

Whashington