Política

2019

‘Objectiu independència’

Pendents de saber-se la sentència del judici de l’1-O, centenars de milers de persones van omplir de nou Barcelona cridant llibertat i independència

El judici als dirigents del procés s’havia acabat el 12 de juny i els presos polítics catalans ja tornaven a ser a les presons, on diàriament rebien l’escalf de centenars de persones, en espera de la sentència que finalment els condemnaria a penes molt dures de presó i que se sabria el 14 d’octubre.

La Diada del 2019 es plantejava com una diada de cruïlla per a la sentència amb l’eslògan “Objectiu: independència”, però amb el substrat molt important de petició de llibertat per als presos i els exiliats.

I també amb estratègies dividides entre els partidaris d’un nou pas unilateral i els proclius a respondre a una condemna aglutinant també els no secessionistes.

Així, per primer any, a la gran convocatòria de l’ANC i a la manifestació del vespre de l’esquerra independentista es va afegir una protesta sota la crida “Encerclem el Parlament” que exigia al govern de JxCat i ERC que fes efectiva la independència.

A la tarda hi va haver moments de tensió amb els agents quan algun miler de manifestants van intentar trencar el cordó de tanques protectores.

Al matí, independentistes, Catalunya en Comú Podem i els sindicats UGT i CCOO compartien a Arc de Triomf l’acte més unitari de la jornada, organitzat per Òmnium per a l’absolució dels presos, al qual van assistir el president Torra i el vicepresident Aragonès, a més de representants de tots els partits sobiranistes.

En el seu parlament des de la presó, Jordi Cuixart va insistir en“la defensa permanent del diàleg” com a l’única via per a la resolució del conflicte”.

Crides a la unitat

Les crides a la unitat independentista van sovintejar durant tota la jornada. Així, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va advertir a partits i entitats sobiranistes: “Ens necessitem tots més que mai perquè la resposta a la sentència ha de ser col·lectiva, amb tota determinació i valentia política.”

En tot cas, la manifestació de la tarda va ser de nou un gran èxit de mobilització ciutadana i centenars de milers de persones, unes 600.000, segons la Guàrdia Urbana, van omplir la plaça d’Espanya, la Gran Via des del passeig de Gràcia fins a aquella plaça neuràlgica, així com l’avinguda Maria Cristina i els carrers adjacents de Creu Coberta i Tarragona a la rodalia de la plaça.

A diferència d’altres anys en què es van posar dates a l’assoliment de la independència, el 2019 l’organització de l’ANC va posar l’èmfasi en les accions de desobediència civil i protesta no violenta, però també de consum estratègic i autoorganització civil per guanyar la direcció de sindicats i col·legis professionals com a pas indispensable per aconseguir l’objectiu.

La crítica dura als dirigents independentistes la va fer la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que els va exigir “la unitat que prioritza l’objectiu de país, no del partit”, però, a més, no va dubtar a acusar-los de desanimar i desmobilitzar la gent.

CRONOLOGIA

12 de febrer. Comença, al Tribunal Suprem, el judici pel referèndum de l’1-O del 2017. A la banqueta dels acusats seuen Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Santi Vila, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.
28 d’abril. Eleccions generals. Sánchez guanya, la dreta no suma.
26 de maig. Victòria històrica d’ERC a les eleccions municipals. Puigdemont guanya a les europees.
13 de juny. Després de 52 sessions el judici de l’1-O arriba a la seva fi.
11 de setembre. Centenars de milers de persones es manifesten a Barcelona.
23 de setembre. Detenció de nou membres dels CDR.
14 d’octubre. Dures condemnes contra els líders independentistes. Protestes arreu del país.
10 de novembre. Més diputats independentistes que mai al Congrés.
EL PROTAGONISTA

Jordi Cuixart

“Ho tornarem a fer”, no va dubtar ni un moment a dir al tribunal que el jutjava, en el seu parlament final el mes de juny, el president d’Òmnium, injustament empresonat des de l’octubre de 2017. La seva aposta de lluita i de desafiament a l’Estat va ser present en els manifestants de la Diada del 2019.

OPINIÓ

Sense lluita, no hi ha conquesta

Jordi Cuixart

Aquests dies, emfatitzem amb la valentia de la ciutadania de Hong Kong o Bielorússia desafiant la brutalitat policial amb no-violència. I, salvant les diferències evidents, ens indignem amb la violència institucional i ens adonem del creixement personal i col·lectiu que comporta la repressió de l’Estat. Davant la injustícia, una ciutadania empoderada ha estat, és i serà motor de canvi arreu del món també en el procés d’alliberament nacional als Països Catalans.

Milions de catalans hem sortit al carrer cada 11 de setembre pel dret d’autodeterminació i la independència, empenyent institucions i enfortint l’autoestima. La força de la gent mai no falla, ni al carrer ni a les urnes. I la vulneració de drets civils i polítics continua perquè reflecteix precisament la nostra persistència.

La repressió contra activistes o polítics sobiranistes és sistèmica: més de 2.600 represaliats. Per això exigim l’amnistia. I, en lloc d’avançar cap a una resolució democràtica, els poders de l’Estat –amb el govern de Pedro Sánchez de connivent– branden la llei mentre ignoren l’ONU i el dret internacional, manipulen el sistema penitenciari perquè els presos polítics no sortim de la cel·la i continuen atacant tribunals europeus que fan justícia amb els exiliats.

En aquesta Diada anormal per la pandèmia, la degradació no només és democràtica sinó també social i econòmica: un estat que protegeix la corrupció borbònica, manté la llei mordassa, és incapaç de pagar els ERTO a l’hora i promociona militars per lluitar contra un virus. Volen atemorir-nos, dividir-nos i desmobilitzar-nos, però malgrat tres anys de presó i exili avui mantenim el compromís social i nacional. I això és una gran victòria col·lectiva. Tampoc impediran que continuem lluitant contra l’emergència social i fent de la cultura –segura– una eina de transformació.

La fiscal general de l’Estat qualifica de “compromís amb el deure” el Judici a la Democràcia, la sentència del qual dedica molts esforços a negar l’autodeterminació i la desobediència civil. Els poders de l’Estat, doncs, ens insten a persistir en la protesta no-violenta, també contra les cúpules judicials i fiscals que apliquen el dret penal de l’enemic.

Assumim, per tant, la responsabilitat que el moment reclama, des de la maduresa i la intel·ligència col·lectives. Gairebé tres anys després de l’1-O, cal una estratègia compartida que aparqui interessos de part i disputes estèrils, i que ens permeti avançar decididament cap a la construcció de la República catalana.

Mantenim el privilegi de lluitar al costat de centenars de milers de conciutadans, així que l’esperança continua vencent la por que ens volen enquistar. Els presos i exiliats polítics no som la representació de cap derrota, sinó un pas més cap a la victòria. Bona Diada de lluita i coratge. Sempre endavant!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Guàrdia Civil no detalla els fons il·legals a Puigdemont

barcelona

L’alarma fins al maig surt amb el sí d’ERC, el PDeCAT i Cs

madrid
tribunal

L’Estat retornarà als bancs 1.350 milions pel Castor

Debat Constituent reprèn l’activitat

barcelona
ANÀLISI

Empantanegada per l’islam

París

El gihadisme ensagna Niça

PARÍS
La frase. A la cacera de vots a Florida. L’economia creix un 7,4%

Els altres candidats a la Casa Blanca

Washington

Gonzàlez-Cambray lamenta ser investigat per un concert educatiu que “ni ha succeït”

BARCELONA

Nou atac al català del PP, Cs i Vox a l’Eurocambra

Brussel·les