Política

QUIM TORRA

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“No soc un president simbòlic, els simbolismes no m’agraden”

“L’independentisme ha de posar en pràctica un 51%. L’ANC, per exemple, proposa aixecar la DUI”

“Negociant pressupostos i investidures no s’ha eixamplat mai res”

“Volem l’autodeterminació i l’amnistia en un paper, perquè aquesta taula apareix i desapareix”

Voldria recordar a Rovira que em vaig assabentar que m’havien tret l’acta cinc minuts abans
El que em pugui fer a mi l’Estat espanyol serà un problema per a l’Estat espanyol
Respecte a la taula del diàleg, jo vaig dir a Sánchez: “Per mi, si vol, quedem demà”
La confrontació i la desobediència són les línies que ha de seguir l’independentisme
No vam pactar la remodelació del govern amb el president Puigdemont
Demano que l’independentisme posi als programes punts que relliguin tot el moviment
Amb un 51% [de vot independentista] aquest país no té límits
La Caixa hauria d’haver comentat l’operació amb el president de la Generalitat

El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, rep El Punt Avui al Pati dels Tarongers coincidint amb la Diada Nacional, a pocs dies d’acudir a la vista del Tribunal Suprem sobre la seva inhabilitació. Aquest és un extracte de la conversa que es pot veure sencera a elpuntavui.cat.

És recomanable sanitàriament que hi hagi manifestacions al carrer per la Diada?
Jo demano que no hi hagi aglomeracions, distància, higiene i mascareta. Demano que totes les prevencions que ha posat sobre la taula el Departament de Salut es compleixin rigorosament. El govern ha cancel·lat tots els seus actes oficials i l’ofrena l’hem limitat a la presència de tres consellers. Hem de saber trobar el to entre la situació de pandèmia i una Diada en què reivindiquem el camí que fa el poble de Catalunya cap a la llibertat i la independència.
El president Montilla diu que “és una evidència que avui el govern de la Generalitat no pot governar bé, destina totes les seves energies a la confrontació amb Espanya i amb els qui no comparteixen el projecte independentista, és un govern confrontat amb ell mateix en una lluita interna per determinar l’hegemonia en el món independentista, així és impossible governar”.
Lamento molt aquestes declaracions del president Montilla. Potser si hagués estat més atent al que aquest govern ha estat fent durant tots aquests mesos en la lluita contra la pandèmia, cada hora lluitant per la vida i la salut dels 7,5 milions de catalans, no s’atreviria a dir aquestes paraules.
Vostè al gener també va dir que era impossible governar.
Certament, a mi em van sostraure el dret a vot com a diputat en una decisió que no va ser pas consensuada. Vaig considerar que no es podia seguir endavant, vam acordar que per responsabilitat esperaríem a l’aprovació del pressupost, però enmig va arribar la pandèmia. Des d’aleshores dediquem tots els nostres esforços a lluitar-hi en contra i encarrilar el futur. I aquesta feina no ha acabat.
El fons del que li va fer dir al gener “fins aquí hem arribat”, continua sent el mateix?
El fons continua sent el mateix perquè hi ha projectes estratègics diferents per part de l’independentisme, i serà bo que en unes eleccions aquestes diferents opinions es tornin a avaluar, no em sembla malament. Ara, per sobre de tot això, aquest país sap que en situació de crisi ha de trobar consensos. L’hem trobat a l’hora de treballar junts en el Consell Executiu per continuar lluitant contra la pandèmia. Sabem trobar aquests consensos perquè el país sap que ara la prioritat absoluta és salvar vides i sortir d’aquest túnel.
És evident que en l’estratègia independentista no hi ha una comunió.
En aquests moments no hi ha una comunió, efectivament. Fruit de les conseqüències de la declaració d’independència, l’exili, la presó, hi ha diferents maneres d’entendre quin ha de ser el futur. Demano a tot el moviment independentista que sigui capaç d’explicar amb tota claredat a la ciutadania quins han de ser els futurs passos comuns. Per separat és impossible arribar a la independència.
Fa pocs dies va anunciar una remodelació de govern. Per què en aquest moment, quan pràcticament és a la recta final?
Precisament per això, perquè necessitem tenir les millors persones en el govern per ser capaços de fer front a l’emergència que viu el país. Necessitàvem injectar noves energies, posar gent amb totes les competències per, en els seus àmbits respectius, fer front a situacions enormement complicades, com per exemple la lluita pels fons europeus. Qui millor que el professor Tremosa, especialista en aquest tema, per poder afrontar aquesta qüestió.
Miquel Buch no era la millor persona per portar Interior?
Li agraeixo tots aquests anys de col·laboració, però en aquest moment creia que era necessari un canvi al departament.
Per què el relleva, però?
Perquè és decisió del president del govern decidir quan creu convenient un canvi o no en els departaments de la Generalitat.
I el relleu de Mariàngela Vilallonga, a què obeeix?
Obeeix també a la necessitat de fer de la cultura un servei essencial. És a dir, aconseguir una vegada per totes que la cultura formi part també de l’essencialitat dels serveis públics. Ningú dubta que la sanitat o l’educació ho són, i ara necessitem que la cultura també sigui un servei essencial.
Si li pregunto si el relleu d’Àngels Chacón és perquè continua en el PDeCAT i sona com a futura candidata d’aquesta formació, vostè em dirà que no és per aquest motiu, no?
Li diré exactament això. És la veritat, i dec ser l’únic president de la Generalitat que no milita a cap partit polític ni hi he militat mai. Les decisions que prenc sempre són pensant en el millor per al país.
Aquesta setmana entrevistàvem la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i es lamentava que no pot ser que el soci de govern s’assabenti d’una remodelació en l’executiu una hora abans.
Jo vaig parlar amb el vicepresident Aragonès a primera hora del matí i li vaig explicar que volia fer canvis. Vaig tirar endavant amb els canvis que m’havia proposat. També voldria recordar a la senyora Rovira que, malauradament, jo em vaig assabentar que m’havien tret l’acta de diputat no una hora abans, sinó cinc minuts abans.
Vostè va plantejar al senyor Aragonès possibles relleus a les conselleries d’ERC?
Jo li vaig comentar que anava a fer canvis i si ells en volien fer.
Creu que se n’havien de fer? Ho estan fent bé els consellers d’ERC? Deixa en mans d’Aragonès els possibles relleus?
Som un govern de coalició que se sustenta sobre un seguit de pactes que s’han de respectar. En qualsevol cas, tots els consellers que continuen en el govern tenen tota la meva confiança.
Hem acabat deduint que no convocarà eleccions de forma imminent. Això vol dir que ens n’anem al gener o al febrer?
No, acabem deduint que la prioritat, ara, del govern de Catalunya és centrar-nos cada hora del dia en la lluita contra l’epidèmia. En un moment en què tots els governs del món s’estan centrant, al 100%, en la lluita contra una epidèmia com no n’havíem vist mai cap amb aquest grau d’intensitat sanitària, econòmica o social, hi ha altres temes que apareixen, però ara mateix el que em pugui passar a mi és accessori. Jo tinc un deure, que és vetllar per la salut i la prosperitat dels ciutadans de Catalunya. El que em pugui fer a mi l’Estat espanyol serà un problema per a l’Estat espanyol.
Però vostè mateix s’ha posat en el supòsit de ser inhabilitat, i fins i tot ha dit que si hi havia aquesta inhabilitació, que no hi haguessin candidats alternatius. Si això passa, i ni ERC ni JxCat presenten cap candidat alternatiu, s’obre un termini legal de dos mesos perquè n’hi hagi un i, si no, anem a eleccions. Això és el que fa deduir que anem al gener o febrer.
Però fixi’s: la qüestió és que en aquests moments en què la prioritat de tothom és lluitar contra la pandèmia, l’Estat espanyol inhabilitarà un president per haver penjat una pancarta que deia presos polítics i exiliats, mentre permet que un rei fugi de l’Estat i se’n vagi a un país autoritari, sense donar comptes de res a ningú. Aquesta és la imatge que vol projectar l’Estat al món?
Què dirà el dia 17 al Suprem?
No li ho puc dir, però parlaré molt clar.
Farà algun anunci en relació amb les eleccions?
Parlaré molt clar el dia 17.
Decideix anar-hi justament per traslladar quina imatge?
Hi ha una imatge que cal traslladar al món, i és la d’un president escollit democràticament que afronta una inhabilitació per defensar la llibertat d’expressió, mentre que l’anterior cap d’estat d’aquell país roman fugit amb una presumpta corrupció colossal i sembla que aquí no passi res. Això és molt important posar-ho de manifest.
Vostè hi va el dia 17, enmig del debat de política general. Hem d’estar amatents a algun anunci el dia 16?
El dia 16 vull explicar l’obra de govern. He de rendir comptes, els debats de política general són justament per a això. Vull donar valor al que hem fet per lluitar contra l’epidèmia. També hem fet moltes altres coses, i vull destacar-les.
Si vostè és inhabilitat, el vicepresident Aragonès haurà d’assumir algunes funcions. Vist que això pot ser a la cantonada, d’aquí a poques setmanes, no s’hi hauria d’asseure i consensuar la tàctica com sentim que li demanen contínuament?
M’hi assec, i parlem. Em veig molt sovint amb el vicepresident Aragonès i parlem. Estic efectivament d’acord que si això arribés a passar hem de ser tots capaços de trobar la manera com transitem aquest moment junts. N’estem parlant.
Si vostè és inhabilitat, continuarà actiu políticament? El veurem per Palau igualment? Faig referència, és clar, amb tota la distància que hi pugui haver, al cas de Montse Venturós a Berga, que va continuar fent d’alcaldessa, inhabilitada, tot i que la seva firma la va traspassar a algú altre de l’equip de govern. El veurem fer de president sense ser president?
Jo estic deslligat de qualsevol altre compromís que no sigui servir el meu país. Si el meu país em necessita, estaré allà disposat a ser-hi, si em necessita per fer el salt col·lectiu que necessitem per arribar a la República catalana, és clar.
Però vostè diu que no acceptarà la inhabilitació. Vol dir que continuarà fent de president i que simplement la firma jurídica la tindrà algú altre?
No, a mi se m’ha retret molt que si soc un president retòric, un president simbòlic... Jo penso que no, que de cap de les maneres. Justament he intentat defugir sempre simbolismes i retòriques, i en aquest cas especialment.
Però si l’inhabiliten, vostè es plantejarà si deixa de fer de president i es dedica a una altra cosa o continuarà fent de president d’alguna manera?
A mi els simbolismes no m’agraden, jo penso que si això s’arribés a produir, amb un Parlament que no pot publicar allò que aprova i un president de la Generalitat que és inhabilitat, aquest país necessita una reflexió molt profunda de fins on estem arribant.
Vol dir que després sí que farà de president simbòlic?
No, en qualsevol cas jo sempre seré president, com ho és el president Mas o el president Montilla, això és així. Jo he sigut president de la Generalitat i insisteixo que m’agrada defugir simbolismes estèrils.
Si hi ha un període sense president d’uns mesos, en la lluita contra la pandèmia, no és perjudicial que no n’hi hagi?
Hi ha un equip magnífic, i per això jo també reforço l’executiu, perquè hi hagi un gran equip. El president representa un equip de moltes persones treballant, però l’important és l’equip, és la voluntat de sumar, i si això arribés a passar, no tingui cap mena de dubte que no només el vicepresident, sinó qualsevol conseller, qualsevol persona amb la qual jo durant aquests mesos he pogut tractar, sap que si puc ajudar de qualsevol manera estaré a la seva disposició.
Què passa amb la taula de diàleg? Hem sentit el president espanyol, Pedro Sánchez, després d’haver-se reunit amb ERC, que volia posar data i ordre del dia a la mesa. I a vostè li va trucar aquesta mateixa setmana. En aquell quart d’hora de conversa, què es van dir?
Vam parlar de la taula de diàleg i li vaig recordar que jo els dies 17 i 23 tinc judicis. Li vaig dir que defensar la llibertat d’expressió té algunes conseqüències i hi vaig afegir: “Bé, té algunes conseqüències per a alguns.”
I el president Sánchez li replica? O assenteix?
En aquest cas no va dir res, però respecte a la taula del diàleg, jo li vaig dir: “Escolti’m, per mi, si vol, quedem demà aquí, a Barcelona.” Nosaltres ja estem asseguts a la taula del diàleg, però hi som amb un ordre del dia molt concret, i aquest ordre del dia diu que es parlarà de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya –això vol dir, un referèndum, data i condicions–, i de la fi de la repressió i la llei d’amnistia. Si en un ordre del dia apareixen aquests dos punts i el govern espanyol n’hi vol afegir d’altres sobre el conflicte polític a Catalunya, per nosaltres, cap problema.
S’afegiran més punts a l’ordre del dia?
Nosaltres plantegem aquests dos punts, els que tot l’independentisme reclama. No sé, el govern espanyol, quins vol plantejar. No té cap sentit reunir-se en una taula que vol abordar el conflicte polític sense abordar els problemes del conflicte polític. Si realment volem tractar del conflicte polític, això passa per l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Però ho volem en un paper, perquè aquesta taula del diàleg apareix i desapareix i torna a aparèixer i torna a desaparèixer en funció de no sé quines voluntats polítiques, de no sé de quins tempos i de ves a saber quins interessos. A partir d’ara, sap què?, ho tindrem tot apuntat.
Li enviaran en els propers dies aquest ordre del dia?
Sí. Demà [per avui] és festa, o sigui que suposo que entrarem dilluns o dimarts en aquest tema i sabrem quins són els punts que el govern espanyol vol tractar, perquè els nostres ja els té clars.
Proposaran una data?
La data per mi és accessòria. Quan vulguin, així que acceptin tractar aquests dos punts en un ordre del dia, la data surt automàtica. I jo no hi he de ser present, ni el senyor Sánchez: aquesta és una reunió que tindrà l’equip negociador.
Han passat set mesos des de l’última trobada. No seria per tornar-hi a anar?
No, és bo que es parli també en un altre nivell, que es pugui entrar més a fons sobre aquestes qüestions. La reunió s’ha de fer a Barcelona, que és com vam quedar. Em sembla correcte que es faci així.
Podria ser que posin la data i que vostè estigui inhabilitat.
També podria passar, sí. O vagi a saber, potser resulta que tampoc no puc anar a Madrid el dia 17 perquè han tancat Madrid. La situació epidemiològica a Madrid és gravíssima.
Hem sentit aquesta setmana el president Puigdemont dient que amb un Estat opressor no s’ha de transaccionar, sinó que se l’ha de derrotar. Això sona a liquidació de la taula del diàleg?
No, jo crec que sona a ser molt conscient del que significa l’exili, que ha viscut en pròpia pell. A aquest comentari vaig fer una piulada dient “endavant, president”. Ho comparteixo.
Vostè diu que té la data de les eleccions molt clara, però no la diu. L’ha pactada amb el president Puigdemont?
Amb el president Puigdemont parlem gairebé cada dia, molt sovint. Jo li consulto molts temes. Ell sap que la data de les eleccions és una prerrogativa que correspon al president de la Generalitat i ho respecta.
Van pactar la remodelació del govern amb Puigdemont? En aquelles imatges que vam veure de tots dos a Cotlliure, parlaven d’això?
No, vam parlar de molts altres temes, però insisteixo, el president Puigdemont sobre aquesta qüestió va dir que endavant, tu ets el president de la Generalitat i si tu creus que s’ha de fer una remodelació de govern, endavant. Si cal fer una remodelació de govern em correspon a mi prendre la decisió.
Fa molts pocs dies ha sortit publicat el llibret que han escrit Oriol Junqueras i Marta Rovira, en què parlen de l’estratègia independentista. Ells proposen ser més, i la unilateralitat, si el diàleg fracassa. Vostès donen per acabat el diàleg i ja estan per la unilateralitat? Aquesta és una de les diferències que els separen?
Nosaltres estem per la confrontació intel·ligent, democràtica, estem per no acceptar que la dignitat de les nostres institucions es vegi menystinguda i trepitjada. Quan aquest país eixampla la base independentista és quan s’ha enfrontat. El Primer d’Octubre és un acte de desobediència massiu que fan dos milions llargs de catalans i que és el moment en què més eixamplem. No quan anem deixant passar el temps o negociem pressupostos o investidures. Això no ha eixamplat mai res. En canvi, quan hem estat capaços de seguir una línia recta, aleshores sí que hem eixamplat. La confrontació i la desobediència són les línies que ha de seguir l’independentisme, si entenem que estem en un procés d’independència.
Ha pogut llegir-lo?
No, no he pogut encara. N’he llegit extractes.
Diuen que en diverses eleccions hem de ser més del 50%. Hi està d’acord?
És difícil dir que no estàs d’acord a ser més gent. Perfecte. El que dic és que a cap escocès se li ha ocorregut pensar que si en un referèndum haguessin tret un 51% no haguessin estat independents. Per què ens hem de posar uns llistons que no es posa cap altre país del món? Si hi ha una majoria en aquest país que vol la independència, doncs es defensa aquesta independència.
Algunes enquestes diuen que en les properes eleccions al Parlament l’independentisme podria superar el 50%. És un fet rellevant si hi ha un 51% de vot independentista? Ha de passar alguna cosa?
Per mi és un fet decisiu, molt rellevant. Pel missatge internacional que suposa, per tot el que portem de lluita i de combat. Aquest 51% no el podem malbaratar. Vam malbaratar la sentència dels presos polítics, no podem permetre’ns malbaratar ara un 51%.
Què s’ha de fer amb un 51% del vot independentista?
L’independentisme ha de ser molt conscient que això li dona una força imparable i l’ha de posar en pràctica. L’Assemblea Nacional Catalana, per exemple, proposa aixecar la DUI [declaració unilateral d’independència]. Si jo puc ajudar a trobar aquest consens, doncs endavant. Ens hem de posar d’acord per fer valdre el 51%. Per això demano que en els programes electorals, l’independentisme almenys posi alguns punts que relliguin tot el moviment, i des d’aquesta pluralitat tot l’independentisme sàpiga què passarà l’endemà de les eleccions.
Amb un 51% es podria aixecar la DUI?
Amb un 51% aquest país no té límits.
En clau de República, ni amb un president independentista ni amb una majoria independentista, en aquesta legislatura no s’ha pogut avançar gens, o s’ha avançat molt poc.
Sí, és una decepció. Per a qualsevol independentista és una decepció fins que no arribem a la independència. Fins que no siguem independents estarem vivint una etapa de decepció i esperança, perquè per una banda no hi hem arribat però per l’altra treballem per arribar-hi. A mi em sap greu especialment quan penso en la sentència del procés, que no vam ser capaços de trobar una resposta tots plegats a l’altura d’una sentència històrica.
Una resposta era confrontació?
Jo vaig anar al Parlament i vaig demanar organitzar un altre referèndum. Vaig suggerir a la cambra referèndum o referèndum, i no vaig tenir gaire suport.
Dilluns comença el curs escolar. Estem preparats?
Hem vist el que ha passat a Berlín, a França, a països molt preparats, un cop han iniciat el curs. Li puc assegurar que en aquests últims mesos Salut i Educació han treballat al màxim per complir totes les mesures de seguretat, per fer tota una política de cribratges que no estava prevista i que hem introduït mig milió de tests en dos mesos; això vol dir que en farem milions durant tot l’any; que optimitzem, d’alguna manera, el control epidemiològic de la població a través de les escoles, una idea excel·lent del doctor Argimon. Els pares poden estar tranquils, els alumnes poden estar tranquils. Necessitem obrir les escoles. Tenim plena confiança en els nostres mestres. Podem encarar aquest curs amb serenitat, sabent que passaran coses i que estarem preparats per als contagis que hi pugui haver. Ara bé, amb un forat negre que el govern espanyol no ha estat capaç de resoldre i que em sembla vergonyós. Ara resulta que, en la majoria dels casos, qui haurà de fer la quarantena no seran els pares dels infants amb una PCR positiva, sinó tota la classe, i això afectarà moltes famílies que no estan protegides per baixes laborals o subsidis. Com s’ho faran? S’hauran de quedar a casa, i aleshores les empreses què diran? Alertem d’això des de l’abril: sisplau, reguleu aquests subsidis. Nosaltres no ho podem fer. En la trucada telefònica que vaig tenir amb Sánchez li vaig insistir: si no ho voleu fer, traspasseu-nos les competències i ja ho farem nosaltres. En aquest tema, que el govern més progressista de la història, del PSOE, Podem i els comuns, no reguli el subsidi per a les famílies ho trobo inconcebible, indignant.
Quan vostè ho diu a Sánchez en aquella trucada, què li respon?
Que hi ha baixes laborals per un costat i un programa de flexibilització laboral. Però no és el mateix, tampoc per a les empreses.
No serà un inici de curs normal. Hem sentit els sindicats molt durs amb el conseller Josep Bargalló. Vostè mateix va agafar la iniciativa i es va reunir amb les direccions. Ho ha fet bé el conseller Bargalló?
Va ser una reunió molt interessant. I tots els consellers ho fan bé, per això estan en el Consell Executiu.
Sobre la possible fusió entre CaixaBank i Bankia, hem sentit opinions crítiques del president de la Cambra de Barcelona. Quina opinió en té, vostè?
Estem preocupats pel que suposa de possibles pèrdues de llocs de treball, de descapitalització del sistema català de caixes i bancs. Tot això ho volem tenir en compte. Estem parlant amb La Caixa per saber quin és aquest abast.
Quan diu que n’estan parlant, vol dir que a vostès els van avisar abans?
A mi no em van avisar abans, però sí que ara estem demanant una sèrie d’explicacions i de detalls.
El fet que no l’avisin abans és un símptoma que les relacions no són com haurien de ser?
No sé si és símptoma d’alguna cosa.
Com interpreta que no li diguessin res abans?
No ho sé, això ho hauria de preguntar a La Caixa. Jo en qualsevol cas penso que una entitat d’aquesta importància, abans de fer una operació com aquesta, hauria d’haver-la comentat al president de la Generalitat. Em preocupen les conseqüències per a la gent que està treballant, per al sistema bancari català. Estem molt amatents a com evolucionen els detalls i quina és la participació de l’Estat espanyol en la fusió resultant. Només faltaria ara que l’Estat es quedés amb el pastís més gran d’aquesta fusió.
Quan parla amb ells, els demana que tornin la seu social a Catalunya?
Sempre els ho demanem.
I no hi ha resposta, o...
De fet, no la hi han tornat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TC admet a tràmit el recurs de Cs contra la moció del Parlament a favor de l’autodeterminació i contra el Suprem

barcelona

El TC admet a tràmit el recurs de Junqueras contra la prohibició del Suprem de jurar el càrrec d’eurodiputat a la JEC

barcelona

Marlaska diu que seria “desitjable” que Puigdemont “fos capaç d’assumir les responsabilitats” i tornés a Espanya

madrid

Barcelona aprova retirar la Medalla d’Or de la Ciutat a Joan Carles I amb els vots de BComú, ERC i JxCat

barcelona

Fernández Díaz afirma davant del jutge del ’cas Kitchen’ que va conèixer l’espionatge a Bárcenas per la premsa

madrid

Mauri acusa l’Estat de construir proves “falses i ridícules” que fan “avergonyir” a nivell internacional

Barcelona

El govern espanyol aprovarà dimarts que ve una prestació per a tècnics de cultura afectats per la covid-19

Madrid

Els serveis jurídics de l’Eurocambra avalen reactivar el suplicatori contra Puigdemont de forma semipresencial

brussel·les

Familiars presos polítics i exiliats recorden els 3 anys d’exili “de lluita, de persistència i determinació”

barcelona