“No soc un president simbòlic, els simbolismes no m’agraden”

Jo demano que no hi hagi aglomeracions, distància, higiene i mascareta. Demano que totes les prevencions que ha posat sobre la taula el Departament de Salut es compleixin rigorosament. El govern ha cancel·lat tots els seus actes oficials i l’ofrena l’hem limitat a la presència de tres consellers. Hem de saber trobar el to entre la situació de pandèmia i una Diada en què reivindiquem el camí que fa el poble de Catalunya cap a la llibertat i la independència.

Lamento molt aquestes declaracions del president Montilla. Potser si hagués estat més atent al que aquest govern ha estat fent durant tots aquests mesos en la lluita contra la pandèmia, cada hora lluitant per la vida i la salut dels 7,5 milions de catalans, no s’atreviria a dir aquestes paraules.

Certament, a mi em van sostraure el dret a vot com a diputat en una decisió que no va ser pas consensuada. Vaig considerar que no es podia seguir endavant, vam acordar que per responsabilitat esperaríem a l’aprovació del pressupost, però enmig va arribar la pandèmia. Des d’aleshores dediquem tots els nostres esforços a lluitar-hi en contra i encarrilar el futur. I aquesta feina no ha acabat.

El fons continua sent el mateix perquè hi ha projectes estratègics diferents per part de l’independentisme, i serà bo que en unes eleccions aquestes diferents opinions es tornin a avaluar, no em sembla malament. Ara, per sobre de tot això, aquest país sap que en situació de crisi ha de trobar consensos. L’hem trobat a l’hora de treballar junts en el Consell Executiu per continuar lluitant contra la pandèmia. Sabem trobar aquests consensos perquè el país sap que ara la prioritat absoluta és salvar vides i sortir d’aquest túnel.

En aquests moments no hi ha una comunió, efectivament. Fruit de les conseqüències de la declaració d’independència, l’exili, la presó, hi ha diferents maneres d’entendre quin ha de ser el futur. Demano a tot el moviment independentista que sigui capaç d’explicar amb tota claredat a la ciutadania quins han de ser els futurs passos comuns. Per separat és impossible arribar a la independència.

Precisament per això, perquè necessitem tenir les millors persones en el govern per ser capaços de fer front a l’emergència que viu el país. Necessitàvem injectar noves energies, posar gent amb totes les competències per, en els seus àmbits respectius, fer front a situacions enormement complicades, com per exemple la lluita pels fons europeus. Qui millor que el professor Tremosa, especialista en aquest tema, per poder afrontar aquesta qüestió.

Li agraeixo tots aquests anys de col·laboració, però en aquest moment creia que era necessari un canvi al departament.

Perquè és decisió del president del govern decidir quan creu convenient un canvi o no en els departaments de la Generalitat.

Obeeix també a la necessitat de fer de la cultura un servei essencial. És a dir, aconseguir una vegada per totes que la cultura formi part també de l’essencialitat dels serveis públics. Ningú dubta que la sanitat o l’educació ho són, i ara necessitem que la cultura també sigui un servei essencial.

Li diré exactament això. És la veritat, i dec ser l’únic president de la Generalitat que no milita a cap partit polític ni hi he militat mai. Les decisions que prenc sempre són pensant en el millor per al país.

Jo vaig parlar amb el vicepresident Aragonès a primera hora del matí i li vaig explicar que volia fer canvis. Vaig tirar endavant amb els canvis que m’havia proposat. També voldria recordar a la senyora Rovira que, malauradament, jo em vaig assabentar que m’havien tret l’acta de diputat no una hora abans, sinó cinc minuts abans.

Jo li vaig comentar que anava a fer canvis i si ells en volien fer.

Som un govern de coalició que se sustenta sobre un seguit de pactes que s’han de respectar. En qualsevol cas, tots els consellers que continuen en el govern tenen tota la meva confiança.

No, acabem deduint que la prioritat, ara, del govern de Catalunya és centrar-nos cada hora del dia en la lluita contra l’epidèmia. En un moment en què tots els governs del món s’estan centrant, al 100%, en la lluita contra una epidèmia com no n’havíem vist mai cap amb aquest grau d’intensitat sanitària, econòmica o social, hi ha altres temes que apareixen, però ara mateix el que em pugui passar a mi és accessori. Jo tinc un deure, que és vetllar per la salut i la prosperitat dels ciutadans de Catalunya. El que em pugui fer a mi l’Estat espanyol serà un problema per a l’Estat espanyol.

Però fixi’s: la qüestió és que en aquests moments en què la prioritat de tothom és lluitar contra la pandèmia, l’Estat espanyol inhabilitarà un president per haver penjat una pancarta que deia presos polítics i exiliats, mentre permet que un rei fugi de l’Estat i se’n vagi a un país autoritari, sense donar comptes de res a ningú. Aquesta és la imatge que vol projectar l’Estat al món?

No li ho puc dir, però parlaré molt clar.

Parlaré molt clar el dia 17.

Hi ha una imatge que cal traslladar al món, i és la d’un president escollit democràticament que afronta una inhabilitació per defensar la llibertat d’expressió, mentre que l’anterior cap d’estat d’aquell país roman fugit amb una presumpta corrupció colossal i sembla que aquí no passi res. Això és molt important posar-ho de manifest.

El dia 16 vull explicar l’obra de govern. He de rendir comptes, els debats de política general són justament per a això. Vull donar valor al que hem fet per lluitar contra l’epidèmia. També hem fet moltes altres coses, i vull destacar-les.

M’hi assec, i parlem. Em veig molt sovint amb el vicepresident Aragonès i parlem. Estic efectivament d’acord que si això arribés a passar hem de ser tots capaços de trobar la manera com transitem aquest moment junts. N’estem parlant.

Jo estic deslligat de qualsevol altre compromís que no sigui servir el meu país. Si el meu país em necessita, estaré allà disposat a ser-hi, si em necessita per fer el salt col·lectiu que necessitem per arribar a la República catalana, és clar.

No, a mi se m’ha retret molt que si soc un president retòric, un president simbòlic... Jo penso que no, que de cap de les maneres. Justament he intentat defugir sempre simbolismes i retòriques, i en aquest cas especialment.

A mi els simbolismes no m’agraden, jo penso que si això s’arribés a produir, amb un Parlament que no pot publicar allò que aprova i un president de la Generalitat que és inhabilitat, aquest país necessita una reflexió molt profunda de fins on estem arribant.

No, en qualsevol cas jo sempre seré president, com ho és el president Mas o el president Montilla, això és així. Jo he sigut president de la Generalitat i insisteixo que m’agrada defugir simbolismes estèrils.

Hi ha un equip magnífic, i per això jo també reforço l’executiu, perquè hi hagi un gran equip. El president representa un equip de moltes persones treballant, però l’important és l’equip, és la voluntat de sumar, i si això arribés a passar, no tingui cap mena de dubte que no només el vicepresident, sinó qualsevol conseller, qualsevol persona amb la qual jo durant aquests mesos he pogut tractar, sap que si puc ajudar de qualsevol manera estaré a la seva disposició.

Vam parlar de la taula de diàleg i li vaig recordar que jo els dies 17 i 23 tinc judicis. Li vaig dir que defensar la llibertat d’expressió té algunes conseqüències i hi vaig afegir: “Bé, té algunes conseqüències per a alguns.”

En aquest cas no va dir res, però respecte a la taula del diàleg, jo li vaig dir: “Escolti’m, per mi, si vol, quedem demà aquí, a Barcelona.” Nosaltres ja estem asseguts a la taula del diàleg, però hi som amb un ordre del dia molt concret, i aquest ordre del dia diu que es parlarà de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya –això vol dir, un referèndum, data i condicions–, i de la fi de la repressió i la llei d’amnistia. Si en un ordre del dia apareixen aquests dos punts i el govern espanyol n’hi vol afegir d’altres sobre el conflicte polític a Catalunya, per nosaltres, cap problema.

Nosaltres plantegem aquests dos punts, els que tot l’independentisme reclama. No sé, el govern espanyol, quins vol plantejar. No té cap sentit reunir-se en una taula que vol abordar el conflicte polític sense abordar els problemes del conflicte polític. Si realment volem tractar del conflicte polític, això passa per l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Però ho volem en un paper, perquè aquesta taula del diàleg apareix i desapareix i torna a aparèixer i torna a desaparèixer en funció de no sé quines voluntats polítiques, de no sé de quins tempos i de ves a saber quins interessos. A partir d’ara, sap què?, ho tindrem tot apuntat.

Sí. Demà [per avui] és festa, o sigui que suposo que entrarem dilluns o dimarts en aquest tema i sabrem quins són els punts que el govern espanyol vol tractar, perquè els nostres ja els té clars.

La data per mi és accessòria. Quan vulguin, així que acceptin tractar aquests dos punts en un ordre del dia, la data surt automàtica. I jo no hi he de ser present, ni el senyor Sánchez: aquesta és una reunió que tindrà l’equip negociador.

No, és bo que es parli també en un altre nivell, que es pugui entrar més a fons sobre aquestes qüestions. La reunió s’ha de fer a Barcelona, que és com vam quedar. Em sembla correcte que es faci així.

També podria passar, sí. O vagi a saber, potser resulta que tampoc no puc anar a Madrid el dia 17 perquè han tancat Madrid. La situació epidemiològica a Madrid és gravíssima.

No, jo crec que sona a ser molt conscient del que significa l’exili, que ha viscut en pròpia pell. A aquest comentari vaig fer una piulada dient “endavant, president”. Ho comparteixo.

Amb el president Puigdemont parlem gairebé cada dia, molt sovint. Jo li consulto molts temes. Ell sap que la data de les eleccions és una prerrogativa que correspon al president de la Generalitat i ho respecta.

No, vam parlar de molts altres temes, però insisteixo, el president Puigdemont sobre aquesta qüestió va dir que endavant, tu ets el president de la Generalitat i si tu creus que s’ha de fer una remodelació de govern, endavant. Si cal fer una remodelació de govern em correspon a mi prendre la decisió.

Nosaltres estem per la confrontació intel·ligent, democràtica, estem per no acceptar que la dignitat de les nostres institucions es vegi menystinguda i trepitjada. Quan aquest país eixampla la base independentista és quan s’ha enfrontat. El Primer d’Octubre és un acte de desobediència massiu que fan dos milions llargs de catalans i que és el moment en què més eixamplem. No quan anem deixant passar el temps o negociem pressupostos o investidures. Això no ha eixamplat mai res. En canvi, quan hem estat capaços de seguir una línia recta, aleshores sí que hem eixamplat. La confrontació i la desobediència són les línies que ha de seguir l’independentisme, si entenem que estem en un procés d’independència.

No, no he pogut encara. N’he llegit extractes.

És difícil dir que no estàs d’acord a ser més gent. Perfecte. El que dic és que a cap escocès se li ha ocorregut pensar que si en un referèndum haguessin tret un 51% no haguessin estat independents. Per què ens hem de posar uns llistons que no es posa cap altre país del món? Si hi ha una majoria en aquest país que vol la independència, doncs es defensa aquesta independència.

Per mi és un fet decisiu, molt rellevant. Pel missatge internacional que suposa, per tot el que portem de lluita i de combat. Aquest 51% no el podem malbaratar. Vam malbaratar la sentència dels presos polítics, no podem permetre’ns malbaratar ara un 51%.

L’independentisme ha de ser molt conscient que això li dona una força imparable i l’ha de posar en pràctica. L’Assemblea Nacional Catalana, per exemple, proposa aixecar la DUI [declaració unilateral d’independència]. Si jo puc ajudar a trobar aquest consens, doncs endavant. Ens hem de posar d’acord per fer valdre el 51%. Per això demano que en els programes electorals, l’independentisme almenys posi alguns punts que relliguin tot el moviment, i des d’aquesta pluralitat tot l’independentisme sàpiga què passarà l’endemà de les eleccions.

Amb un 51% aquest país no té límits.

Sí, és una decepció. Per a qualsevol independentista és una decepció fins que no arribem a la independència. Fins que no siguem independents estarem vivint una etapa de decepció i esperança, perquè per una banda no hi hem arribat però per l’altra treballem per arribar-hi. A mi em sap greu especialment quan penso en la sentència del procés, que no vam ser capaços de trobar una resposta tots plegats a l’altura d’una sentència històrica.

Jo vaig anar al Parlament i vaig demanar organitzar un altre referèndum. Vaig suggerir a la cambra referèndum o referèndum, i no vaig tenir gaire suport.

Hem vist el que ha passat a Berlín, a França, a països molt preparats, un cop han iniciat el curs. Li puc assegurar que en aquests últims mesos Salut i Educació han treballat al màxim per complir totes les mesures de seguretat, per fer tota una política de cribratges que no estava prevista i que hem introduït mig milió de tests en dos mesos; això vol dir que en farem milions durant tot l’any; que optimitzem, d’alguna manera, el control epidemiològic de la població a través de les escoles, una idea excel·lent del doctor Argimon. Els pares poden estar tranquils, els alumnes poden estar tranquils. Necessitem obrir les escoles. Tenim plena confiança en els nostres mestres. Podem encarar aquest curs amb serenitat, sabent que passaran coses i que estarem preparats per als contagis que hi pugui haver. Ara bé, amb un forat negre que el govern espanyol no ha estat capaç de resoldre i que em sembla vergonyós. Ara resulta que, en la majoria dels casos, qui haurà de fer la quarantena no seran els pares dels infants amb una PCR positiva, sinó tota la classe, i això afectarà moltes famílies que no estan protegides per baixes laborals o subsidis. Com s’ho faran? S’hauran de quedar a casa, i aleshores les empreses què diran? Alertem d’això des de l’abril: sisplau, reguleu aquests subsidis. Nosaltres no ho podem fer. En la trucada telefònica que vaig tenir amb Sánchez li vaig insistir: si no ho voleu fer, traspasseu-nos les competències i ja ho farem nosaltres. En aquest tema, que el govern més progressista de la història, del PSOE, Podem i els comuns, no reguli el subsidi per a les famílies ho trobo inconcebible, indignant.

Que hi ha baixes laborals per un costat i un programa de flexibilització laboral. Però no és el mateix, tampoc per a les empreses.

Va ser una reunió molt interessant. I tots els consellers ho fan bé, per això estan en el Consell Executiu.

Estem preocupats pel que suposa de possibles pèrdues de llocs de treball, de descapitalització del sistema català de caixes i bancs. Tot això ho volem tenir en compte. Estem parlant amb La Caixa per saber quin és aquest abast.

A mi no em van avisar abans, però sí que ara estem demanant una sèrie d’explicacions i de detalls.

No sé si és símptoma d’alguna cosa.

No ho sé, això ho hauria de preguntar a La Caixa. Jo en qualsevol cas penso que una entitat d’aquesta importància, abans de fer una operació com aquesta, hauria d’haver-la comentat al president de la Generalitat. Em preocupen les conseqüències per a la gent que està treballant, per al sistema bancari català. Estem molt amatents a com evolucionen els detalls i quina és la participació de l’Estat espanyol en la fusió resultant. Només faltaria ara que l’Estat es quedés amb el pastís més gran d’aquesta fusió.

Sempre els ho demanem.

De fet, no la hi han tornat.