Política

Segon embat a Torra

El president declara avui al TSJC per una causa de desobediència similar a la que d’aquí a pocs dies en podria suposar la inhabilitació

Les converses per respondre-hi aparquen ara la data electoral i se centren en com afrontar la provisionalitat

El president Quim Torra tornarà aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després de celebrar-se aquí al novembre un primer judici contra ell per haver desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar la pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics i exiliats abans de les eleccions espanyoles de l’abril del 2019, avui declara a la sala civil i penal del TSJC com a investigat en una segona causa amb idèntica imputació per fets molt similars en les setmanes prèvies a la repetició d’aquells comicis, la tardor passada. La declaració, que s’havia de fer el 29 de juliol, llavors es va ajornar a petició de Torra per qüestions d’agenda. El president acudirà a la seu judicial acompanyat per una nodrida representació del govern, el Parlament i tots els partits independentistes, a més dels responsables de l’ANC i Òmnium. I ho farà tot just quan està pendent que el Suprem ratifiqui en qualsevol moment la sentència inculpatòria d’aquell primer judici, que l’inhabilitaria per continuar en el càrrec i que, per cert, de passada faria que aquesta segona causa hagués de deixar el TSJC per passar a un jutjat d’instrucció ordinari de Barcelona, en perdre Torra la categoria d’aforat.

És clar que la unitat en el suport al president davant la nova escomesa judicial que avui exhibiran tots els partits grinyola a l’hora de consensuar una resposta a la probable inhabilitació amb què es poden trobar d’aquí a pocs dies. Si més no, així va tornar a quedar palès ahir al Parlament, on JxCat, ERC i la CUP van confirmar que tenen converses des de fa dies, que continuaran, però no va semblar que assoleixin avenços significatius. ERC insisteix a reclamar que s’escurci al màxim el període de provisionalitat del govern, en concret a 54 dies, termini legal entre la convocatòria i la celebració d’eleccions. Això implicaria que el decret el signés el mateix Torra abans de ser inhabilitat, però si una cosa ja ha comunicat que no farà en cap cas és això, convocar ell eleccions. Un fet que, per molt que es queixi ERC, situa les coses en l’escenari que no vol: anar a un mínim de 124 dies de provisionalitat, segons la llei de la presidència, que a JxCat no li faria res fins i tot que fossin més. El seu líder parlamentari, Albert Batet, remarcava ahir la “solidesa” que atorga al govern que en el debat de política general la setmana passada s’aprovessin totes les propostes de resolució conjuntes presentades pels socis i es tombessin en canvi les tres de l’oposició (que ERC no va votar tan sols per “no fer-li el joc”) que exigien eleccions immediates. JxCat creu que, tot i que després no hi hagi un president que per exemple pugui canviar consellers, o que el govern no pugui aprovar projectes de llei, aquest té prou fortalesa i full de ruta per treballar els mesos que calgui, ja que els grups poden guanyar rellevància en aquest interval amb iniciatives al Parlament allà on no pugui arribar l’executiu en funcions. Tot plegat, amb els objectius implícits de JxCat de consumar el xoc amb la justícia i guanyar el màxim de temps, primer per posar-ne en evidència les conseqüències a ulls de futurs tribunals europeus, però també per acabar de reorganitzar el partit i triar i promocionar un candidat a la cita electoral.

El tercer grup en discòrdia, la CUP, ahir ja relativitzava la importància de fixar una data electoral que Torra no fixarà, sinó que parlava de la “lògica de l’acord” per blindar el que passi en el mentrestant. I en això se centren les converses ara: a resoldre com ha de procedir tothom a partir que la inhabilitació sigui efectiva. Els cupaires, així, reclamen mobilitzacions populars massives, més enllà fins i tot de les que convoquin les grans entitats amb les quals també es parla aquests dies, i exigeixen garanties que els Mossos no les reprimiran. Així mateix, reclamen consens per garantir polítiques socials en aquest temps, i assegurar les alternatives legals que tindrà un govern en funcions per fer-ne.

Batet, pel seu cantó, continuava instal·lat ahir en el discurs que “no s’ha de posar la bena abans de la ferida” ni “donar per fet” que ratificaran la inhabilitació, i demanava “discreció” perquè les converses puguin fructificar, sense fer-ne un “debat públic i mediàtic”. És clar que, en parlar d’escenaris després de la inhabilitació, com ara passos a fer o calendaris, tirava pilotes fora (“caldrà veure informes jurídics”, repetia), si bé hi afegia un matís: “Esperem que cap independentista s’aprofiti de la repressió.” Ho deia, per exemple, en ser preguntat per si debaten quin rol tindrà el vicepresident, Pere Aragonès, i si haurà de protagonitzar les sessions de control al Parlament. “La sessió de control al govern hi podrà seguir sent”, aclaria Batet. Al govern, no al president.

“Batet no ha de tenir fred de peus, ningú s’ha d’espantar perquè assumirem el rol que ens pertoqui, estem disposats a pactar-lo”, contestava al mateix faristol, poc després, el líder d’ERC a la cambra, Sergi Sabrià. “Hem de trobar la manera de respondre a les peticions de l’oposició al Parlament, però el vicepresident continuarà fent de vicepresident”, tranquil·litzava. Sabrià, que s’estranya que “algú encara confiï en el Suprem”, insistia que el debat “no és si hi haurà o no eleccions, sinó quant de temps es vol allargar la provisionalitat”, i exigia que s’escurci al màxim. Això sí, també assumia implícitament que Torra no es mourà, i indicava que estan treballant “per un acord global”, i parlen d’aspectes postinhabilitació, com ara quin rol tindrà cadascú, com continuarà el govern o com es distribueixen les funcions delegables del president.

L’altre gran paquet que entra en les converses és com hi respondrà el Parlament. Els republicans tenen clar que màxim al cap de deu dies de la inhabilitació oficial hi ha d’haver un ple d’investidura, però també que si cap candidat té prou suports per anar-hi, com així serà perquè els independentistes estan d’acord a no presentar ningú, el president Roger Torrent no cal que el convoqui i pot activar a l’instant el compte enrere de dos mesos que desemboca automàticament en eleccions amb un “acte equivalent”, segons la interpretació que fan d’un informe dels lletrats del 2018. En canvi, JxCat no té tan clar que Torrent ho pugui fer sense més ni més, ni que el termini de deu dies no es pugui estirar, vist el precedent previ a la investidura de Torra, quan el rellotge va trigar mesos a posar-se en marxa. “Els serveis jurídics hauran d’analitzar com es materialitza això, esperem que cap independentista s’aprofiti de la repressió”, reiterava Batet al respecte. Els grups continuen parlant, però cadascú juga les seves cartes, i ara no s’intueix cap acord en un horitzó immediat.

L’important no és la data electoral, hem de pactar el què, el quan i el com afrontem els pròxims mesos
Albert Batet
president del grup de jxcat
Si hi ha inhabilitació, hi ha d’haver un candidat alternatiu perquè Catalunya no quedi paralitzada
Jorge Soler
diputat de ciutadans
D’eleccions n’hi haurà, el Suprem posarà en marxa el rellotge. Podem triar si en 54 dies o 5 mesos
Sergi Sabrià
president del grup republicà
Tan important o més que una data és veure quines polítiques socials i mobilitzacions hi ha
Vidal Aragonès
diputat de la cup

El govern avisa que una inhabilitació “no ajuda” a reprendre el diàleg

Emili Bella

Si la taula de diàleg entre els governs català i espanyol és viva, podria veure’s perjudicada per una inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per part del Suprem. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va alertar ahir que apartar el cap de govern “no ajuda” ni “facilita” el diàleg. Ara per ara, la Generalitat està pendent de rebre una proposta d’ordre del dia de La Moncloa per a una nova reunió, que inclogui –per escrit– que es parlarà de l’autodeterminació i de l’amnistia. Si el govern espanyol hi vol incloure un punt que parli de reformar el delicte de sedició, encara que no sigui el que defensa el govern, no ho vetaran. El que no acceptaran és que la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, decideixi qui pot acudir a la reunió per part catalana. Budó no va aclarir, però, si després d’una inhabilitació pretendran que Torra hi continuï anant –la delegació catalana no la formen només membres del govern–. En qualsevol cas, la pròxima trobada estava prevista sense els presidents.

Cs vol que hi hagi un candidat

Cs, mentrestant, va deixar clar ahir que vol que, si es ratifica la inhabilitació de Torra, surti un candidat i se celebri un ple d’investidura, tot i que estigui condemnat al fracàs. “Hem de tenir un president alternatiu, demanem explorar totes les vies perquè Catalunya no quedi paralitzada”, subratllava el diputat Jorge Soler, sense aclarir si el candidat el presentarien ells. El seu líder, Carlos Carrizosa, va trametre una carta divendres a tots els grups de l’oposició, als quals va trucar dilluns, per proposar-los una reunió per “evitar” que Torra “paralitzi” la política catalana i el Parlament “es tanqui”. Els comuns, però, ja deien ahir que no hi pensen anar. “No participarem en els tripijocs de Cs per buscar focus mediàtic i reproduir una política de blocs. No és el moment de fer experiments estranys, Carrizosa sap que no tindria prou vots”, concloïa la seva líder, Jéssica Albiach.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Guàrdia Civil no detalla els fons il·legals a Puigdemont

barcelona

L’alarma fins al maig surt amb el sí d’ERC, el PDeCAT i Cs

madrid
tribunal

L’Estat retornarà als bancs 1.350 milions pel Castor

Debat Constituent reprèn l’activitat

barcelona
ANÀLISI

Empantanegada per l’islam

París

El gihadisme ensagna Niça

PARÍS
La frase. A la cacera de vots a Florida. L’economia creix un 7,4%

Els altres candidats a la Casa Blanca

Washington

Gonzàlez-Cambray lamenta ser investigat per un concert educatiu que “ni ha succeït”

BARCELONA

Nou atac al català del PP, Cs i Vox a l’Eurocambra

Brussel·les