Política

La UE vol expulsions ràpides

El nou Pacte Migratori aprovat per la Comissió proposa accelerar els retorns i els tràmits d’asil a la frontera

Brussel·les renuncia a imposar quotes de refugiats i es resigna a una solidaritat a la carta

Brussel·les aposta per les expulsions ràpides de refugiats i immigrants que arriben a les fronteres europees, amb més repatriacions i tràmits exprés d’asil. Com que és incapaç d’obligar tots els països europeus a acollir, la Comissió Europea (CE) ha optat per fomentar els retorns amb el nou Pacte Migratori i d’Asil presentat ahir.

En paral·lel, opta per un sistema d’acollida a la carta i renuncia a les quotes obligatòries per recol·locar refugiats. “És un pacte pragmàtic i realista”, defensava ahir la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, que pretén complaure tothom en l’enèsim intent per refer el sistema d’asil de la UE.

Brussel·les posa sobre la taula un pla que consolida la cuirassa que el Vell Continent va començar a construir el 2015 arran de l’arribada sobtada d’un milió de persones que fugien de la guerra a Síria i l’Afganistan. La situació actual no hi té res a veure, amb menys de 55.000 arribades aquest any, però la UE continua obsessionada a blindar-se d’estrangers pobres i en perill.

Per això Brussel·les se’ls vol treure de sobre encara més ràpid, diferenciant entre refugiats de primera i de segona. Ara proposa un sistema de selecció que retindrà a la frontera aquells amb “menys opcions” de rebre asil. S’enfrontaran a un tràmit exprés de dotze setmanes i, mentre s’examina la seva petició de protecció internacional, les autoritats els podran detenir en centres com els CIE.

Per contra, els estrangers de països en guerra, com sirians o afganesos, les famílies amb nens petits i els menors no acompanyats, podran esperar en centres humanitaris mentre s’estudien les seves sol·licituds seguint el procediment habitual. Un primer filtre que aixeca dubtes sobre el respecte als drets fonamentals dels que vagin per la via ràpida.

L’executiu europeu avisa que qui no superi el tràmit accelerat serà retornat “immediatament” al seu país d’origen. “Hi ha gent que viu aquí durant anys sense tenir-hi dret, i això és inacceptable”, va criticar ahir l’eurocomissària de l’Interior, Ylva Johansson.

Pics d’arribades

Tot això no resol el problema històric del desigual repartiment dels refugiats, que entren sobretot a través del sud d’Europa. De fet, el nou Pacte Migratori conserva l’element més controvertit del sistema actual establert en el conveni de Dublín: els països d’arribada continuaran sent responsables de tramitar les sol·licituds d’asil.

Fa cinc anys que el club europeu intenta arreglar sense èxit aquest mecanisme que deixa a la seva sort països fronterers com ara Grècia o Itàlia. Davant la negativa d’alguns estats com Hongria i Polònia a acollir, a la CE no li ha quedat més remei que renunciar a les quotes obligatòries i plantejar un sistema de recol·locació voluntària, però més automàtica. D’aquesta manera, s’estalvia aixecar el telèfon cada cop que hi ha un drama al Mediterrani per demanar ajuda als estats. La idea és que aquells ja disposats a donar un cop de mà, ho facin de manera més sistemàtica. Com a contrapartida, exigirà a governs com el polonès o l’hongarès que donin suport als seus veïns del sud amb les repatriacions.

“Poden triar entre recol·locar o patrocinar els retorns, així ajudaran els estats amb més pressió”, va defensar ahir Johansson. La UE retorça, així, el concepte de solidaritat. És una solidaritat entre estats, no cap a les persones vulnerables que demanen aixopluc als rics europeus.

En la lletra petita del Pacte Migratori hi ha un petit regal a Grècia. Davant d’un pic d’arribades, Brussel·les autoritzarà la suspensió temporal de les peticions d’asil i dels “terminis normals” per resoldre’ls. És el que ja va fer el govern grec a principi d’any, quan Turquia va obrir les comportes, però llavors la CE va arrufar (tard) el nas per la vulneració del dret internacional que suposa.

Amb la nova proposta sobre la taula, ara és el torn dels estats. Si un mira l’hemeroteca, pot esperar unes negociacions enceses i complexes. Aquest cop el sud promet presentar més batalla, ja que la nova política d’asil de la CE és ideal per als governs que rebutjant refugiats han propagat el discurs de l’odi i la xenofòbia entre els europeus.

LES FRASES

És un pacte pragmàtic i realista
Ursula von der Leyen
PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA
He trobat un compromís amb què ningú estarà del tot content
Ylva Johansson
COMISSÀRIA EUROPEA DE MIGRACIÓ

Les ONG suspenen el Pacte d’Asil

Natàlia Segura Raventós

Decepció entre les organitzacions de drets humans per la política d’asil continuista de la Comissió Europea. Com ja s’esperaven, el nou Pacte Migratori i d’Asil no suposa un gir més humà en el tracte europeu cap als refugiats.

Amnistia Internacional i EuroMed Rights van criticar ahir la proposta perquè fomenta els retorns i no l’asil. “Aquest pacte no reduirà el patiment de milers de persones atrapades als camps de les illes gregues”, va denunciar Amnistia a Europa. Per la seva banda, l’associació EuroMed Rights va alertar del risc que no s’examinin bé les peticions de protecció, amb tantes presses, i de la creació d’un “sistema il·legal de detenció” a la frontera.

Pel que fa a les reaccions polítiques, l’esquerra i els ecologistes van suspendre el pacte per la insistència en les repatriacions, mentre populars i liberals el van celebrar precisament per això. Els socialistes temen que el sud continuï carregant amb la gestió de les arribades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona