Política

10 de 12 represaliats

Quim Torra és el desè president de Catalunya que és represaliat per la justícia espanyola, amb motiu d’alguna acció vinculada amb el catalanisme polític, des de la Mancomunitat

Tan sols els dos presidents socialistes, Maragall i Montilla, s’escapen de la tendència de l’Estat de judicialitzar el moviment d’autogovern a Catalunya

“El conflicte polític de base és que no s’arriba mai a consolidar el dret a l’autogovern”

La inhabilitació del president Torra no va agafar ningú desprevingut, menys encara els historiadors. Segons l’historiador Jaume Sobrequés, “la inhabilitació del president Torra no és res més que una anella d’un seguit d’accions repressives contra l’independentisme que han existit en l’Espanya contemporània”. Tenint en compte que, dels deu darrers presidents de la Generalitat i els dos de la Mancomunitat, deu han estat processats per la justícia espanyola –per algun acte vinculat amb el catalanisme polític–, és difícil plantejar una interpretació que no impliqui la reticència del model centralista espanyol a ser posat en qüestió. Per al també historiador Josep Cruanyes, les represàlies polítiques dels dirigents catalans s’emmarquen en “el procés de Catalunya per aconseguir l’autogovern” i demostren “la dificultat de l’Estat espanyol per reconèixer aquest dret”. Cruanyes assegura que “l’Estat espanyol fa intervenir la justícia davant de problemes polítics” i reconeix que aquesta situació, tot i passar en altres països, s’accentua en el cas d’Espanya.

El primer president a patir represàlies judicials per l’anhel d’una Catalunya independent va ser Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya i referent de la Lliga Regionalista. L’any 1902, arran d’un article publicat a La Veu de Catalunya titulat “Separatisme al Rosselló”, va ser empresonat i acusat de rebel·lió per “incitació al separatisme”. Tot i que la causa no va tenir continuïtat perquè Alfons XIII va concedir un indult general amb motiu de la seva coronació, durant la seva estada a la presó, Prat de la Riba va contraure la malaltia de Graves-Basedow, que li va afeblir l’estat de salut.

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va ser president de la Mancomunitat del 1917 al 1924 i, com el seu predecessor, també va ser represaliat. En el seu cas, tot i haver donat suport al cop d’estat de Primo de Rivera, la seva vinculació amb el moviment catalanista i amb el projecte d’autonomia el va empènyer a l’exili i a deixar la Mancomunitat, que va ser dissolta dos anys més tard.

Amb el retorn de l’autonomia a Catalunya, els presidents de la Generalitat tampoc no van ser una excepció. Francesc Macià va haver d’exiliar-se en més d’una ocasió. La primera va ser per haver donat suport a la vaga general del 1917. La segona, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, període durant el qual va poder organitzar un exèrcit d’alliberament, per tal de conquerir Catalunya i independitzar-la d’Espanya. El seu pla, però, va ser descobert i Macià va ser jutjat i empresonat a París. Va ser alliberat poc després i va retornar a Catalunya després de la mort de Primo de Rivera. No va ser fins a l’abril del 1931 que va proclamar la República Catalana i es va convertir en el primer president de la Generalitat després que fos restituïda.

Tot i això, cap president va patir la repressió de l’Estat com ho va fer Lluís Companys, que va ser exiliat, empresonat i finalment afusellat el 1940. Primer, els fets de la Setmana Tràgica i, després, l’oposició a la dictadura de Primo de Rivera li van comportar diversos empresonaments. Un cop elegit com a president de la Generalitat, després de la mort de Macià, Companys va ser condemnat a 30 anys de presó pel delicte de rebel·lió i sedició pels fets del Sis d’Octubre, en què va proclamar l’Estat català dins de la República Federal Espanyola. Amb la victòria del Front d’Esquerres el 1936, es va beneficiar d’una amnistia generalitzada. Va ser amb la derrota republicana de la guerra que Companys es va exiliar per últim cop. Seria capturat a La Baule-les-Pins (Bretanya) per la policia alemanya i deportat a Madrid, on se’l va jutjar en un consell de guerra. Va ser afusellat el 15 d’octubre del 1940 al castell de Montjuïc.

Josep Irla va ser elegit president del Parlament l’1 d’octubre del 1938 en l’última sessió que es va celebrar abans de la dictadura. Amb l’assassinat de Companys, es va convertir en president de la Generalitat de Catalunya, tot i ser l’únic que no va trepitjar mai el Palau de la Generalitat com a tal. El seu successor va ser Josep Tarradellas, detingut diverses vegades i empresonat a Ais de Provença durant els primers anys d’exili. El govern franquista en va demanar l’extradició, però el règim de Vichy la hi va negar. Després d’anys establert a França, va tornar el 1977 i va ser reconegut president de la Generalitat per Adolfo Suárez.

Jordi Pujol va ser represaliat anys abans d’esdevenir president, el 1960, durant el franquisme. El motiu, uns fullets que pretenien boicotejar una visita de Franco a Barcelona en què hi havia escrit “A més d’un opressor, és un corruptor”. Va ser torturat fins a assumir-ne l’autoria i condemnat per rebel·lió a set anys de presó, tot i que només en va complir dos i mig.

Presidents del procés represaliats

Des de l’inici del procés d’independència, han estat tres els presidents processats per la justícia espanyola. Començant per Artur Mas, condemnat a una multa i a dos anys d’inhabilitació per la consulta del 9-N del 2014, així com les conselleres Ortega i Rigau, condemnades per malversació. L’octubre del 2018, Carles Puigdemont es va exiliar arran de l’aplicació de l’article 155 i va ser acusat per rebel·lió pel referèndum de l’1-O, en una causa que va condemnar a penes de presó bona part dels membres de govern. Després que es denegués la seva extradició de Bèlgica i que Alemanya negués la violència, la causa continua oberta. Finalment, Quim Torra s’afegeix a la llista de presidents represaliats, inhabilitat un any i mig per desobediència per haver despenjat un dia més tard de l’ordre que va emetre la junta electoral espanyola la pancarta en favor de l’alliberament dels presos polítics.

“A partir del moment en què pren solidesa l’opció independentista, s’accentua la repressió contra Catalunya”,
considera l’historiador Jaume Sobrequés.
“Per part de l’Estat, hi ha una resistència a reconèixer l’autonomia política”,
manté l’historiador Josep Cruanyes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol rebutja reduir la durada de la pròrroga de l’estat d’alarma

Madrid

El Suprem desestima els recursos de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig contra les ordres de detenció internacionals

Madrid

Casado condiciona el suport del PP a la pròrroga de l’estat d’alarma al fet que no duri més de 8 setmanes

Madrid

Aragonès reclama gestionar directament els fons europeus

Madrid

Von der Leyen reclama tenir en compte les “aportacions” de les autonomies “des del principi” en el pla de recuperació

Brussel·les

Eduard Pujol deixa l’acta de diputat per motius personals

Barcelona

Forn es mostra partidari de restituir el major Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra

Barcelona

En marxa la conferència de presidents telemàtica sobre el repartiment dels fons europeus de reconstrucció

Madrid

Budó admet que el confinament de cap de setmana és una opció que està sobre la taula

Barcelona