Ausàs replica al govern espanyol que la llei de consultes respecta l'ordenament jurídic
El Consell de Garanties Estatutàries ja es va posicionar sobre la legitimitat constitucional de la llei
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha assegurat que una de les característiques de la llei de consultes populars és la seva “pulcritud competencial” i el seu “rigorós i escrupolós encaix” en l'ordenament jurídic actual. Ausàs ho ha dit després que es donés a conèixer que el govern espanyol ha expressat al govern de la Generalitat “discrepàncies competencials” sobre la llei de consultes. El conseller ha recordat que “el Consell de Garanties Estatutàries ja es va posicionar amb claredat sobre la legitimitat constitucional de la llei per regular els referèndums a Catalunya”.
En un comunicat de Governació, Ausàs ha ressaltat que “el Consell de Garanties entén que el referèndum té una dimensió institucional i que la seva regulació entra dins de la potestat d'autoorganització de les comunitats autònomes”.
El departament encapçalat per Ausàs ha destacat que “la promoció de consultes populars per part de la Generalitat i els ajuntaments en el marc de les seves competències és un dels drets polítics de la ciutadania de Catalunya, tal i com estableix l'Estatut en l'article 29”. “Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de participar de forma directa en els afers públics”, ha afegit.
Així mateix, ha indicat que “les consultes populars són, al mateix temps, una de les competències incloses en el títol IV de l'Estatut, que especifica en l'article 122 que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, de qualsevol instrument de consulta popular”.
En qualsevol cas, la Conselleria de Jordi Ausàs ha volgut deixar ben clar que l'inici d'aquest procediment no preveu, en cap cas, la suspensió de la llei de consultes populars per via de referèndum.