Política

L’ofec econòmic, arma de repressió

El jutjat de Barcelona que investiga l’1-O denega el retorn de la fiança de 5,8 milions d’euros a la Caixa de Solidaritat, duplicada al Tribunal de Comptes, mentre el TSJC l’accepta per a Jové

Més de mig centenar de càrrecs públics i alcaldes estan pendents de ser jutjats pel referèndum, xifra similar a la d’agents investigats per les càrregues policials als centres

Avui es presenta una plataforma d’afectats per les càrregues policials

La celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, que avui compleix el tercer aniversari, es manté empantanegada als tribunals, mentre el debat polític és erm. Més de mig centenar de càrrecs públics, inclosa una quinzena d’alcaldes, estan a un pas de ser jutjats per l’organització de la votació, quan ja fa un any que el Tribunal Suprem va castigar amb penes per a homicides els líders del govern i de la societat civil.

A més de patir l’angoixa d’haver d’afrontar un judici amb penes de presó o d’inhabilitació a càrrec públic, la repressió econòmica contra el moviment independentista català també és evident. Un exemple és que la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que manté la macrocausa sobre l’organització de l’1-O amb una trentena de persones investigades (vegeu el gràfic adjunt), ha denegat a la Caixa de Solidaritat de retornar-li els 5,8 milions d’euros que va dipositar per cobrir la fiança imposada a les disset persones processades per malversació de fons públics, segons han detallat fonts de l’entitat. Per la magistrada Alejandra Gil, no és suficient que el Tribunal de Comptes doni per bona la fiança de 4,1 milions d’euros, provinent una part del Tribunal Suprem (en transferir-li l’execució de la responsabilitat civil) i la resta aportada per la Caixa de Solidaritat. Aquests diners alliberats servirien per pagar multes o fiances per a altres represaliats.

La duplicitat de la fiança de l’1-O es pot comprovar fàcilment, ja que les partides del jutjat ordinari i les del Tribunal de Comptes són gairebé les mateixes. És el cas de les targetes censals i d’Unipost, la publicitat de l’1-O, i els experts estrangers convidats a través del Diplocat. A més a més, hi ha nou càrrec públics processats al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que també figuren com a responsables en la causa del Tribunal de Comptes (Josep Ginesta, Natàlia Garriga, Francesc Sutrias, Rosa Vidal, Joaquim Nin, Antoni Molons, Albert Royo, Amadeu Altafaj i Aleix Villatoro). Cal recordar que inicialment el jutjat va ordenar embargar comptes particulars dels acusats, fins que es van aportar donacions ciutadanes.

La posició de la jutgessa de Barcelona contrasta amb la de la instructora del TSJC de l’1-O, que només té els diputats d’ERC, Josep Maria Jové (també responsable pel Tribunal de Comptes) i Lluís Salvadó, excàrrecs d’Economia i Hisenda, perquè són aforats. La magistrada Maria Eugènia Alegret també els va imposar una fiança de 4,4 milions d’euros per l’organització de l’1-O, que en aquest cas seria la tercera exigida pels mateixos conceptes. A finals de juny passat, la Caixa de Solidaritat i l’associació Amnistia i Llibertat van abonar al TSJC 1,6 milions d’euros per una despesa reclamada a Salvadó sobre una aplicació per recaptar impostos no inclosa en la fiança del Tribunal de Comptes. I, a petició de la defensa de Jové, exercida per la penalista Cristina Rodríguez Orriols, va acceptar que se li demostrés que els 2,8 milions restants estaven ja dipositats al Tribunal de Comptes. Així es va fer, i la setmana passada, la magistrada del TSJC va dictar una resolució en què accepta “la solvència” de Jové, i per tant declara la suficiència econòmica que se li reclama. En aquesta causa, Jové i Salvadó ja han estat processats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons i revelació de secrets, i ara queda que la fiscalia superior de Catalunya presenti els escrits d’acusació amb les penes que els demana; les defenses, els seus, i el TSJC fixi data de judici.

A Barcelona, 63 policies

Pel que fa a la macrocausa de l’1-O, la jutgessa d’instrucció 13 l’ha derivat a l’Audiència de Barcelona (encara no se sap a quina secció li ha tocat) perquè resolgui els darrers recursos de la fiscalia, capficada a acusar-los de grup criminal, i que es presentin els escrits d’acusació i defensa per després acordar la celebració del judici, segurament l’any que ve.

I ara, mentre s’espera la sentència al major Josep Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos per part de l’Audiencia Nacional, i de l’anterior Mesa del Parlament, pel TSJC, la pròxima cita als jutjats serà els propers 4 i 5 de novembre amb el judici als cinc professionals, nomenats síndics electorals de l’1-O, defensats pel penalista Ramon Setó. L’escenari, ara, serà el penal 11 de Barcelona. Una evidència més que la causa independentista s’ha judicialitzat en tots els òrgans penals existents (Suprem, Audiencia Nacional, TSJC, Audiència de Barcelona i penals).

Tres anys després de l’1-O, també hi ha quatre alcaldes i exalcaldes que seran jutjats per haver donat suport a l’1-O, i una desena més que són investigats. Per exemple, l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip o l’exalcalde de Molins de Rei Joan Ramon Casals. I el de Collbató, Miquel Solà, ha presentat recurs contra la seva imputació. A més, les causes contra agents de la policia catalana per “no actuar” l’1-O a poc a poc s’han anat arxivant, malgrat que se’n manté oberta una en un jutjat de Sabadell contra els comissaris de confiança del major: Ferran López, Joan Carles Molinero, Emili Quevedo, i altres, per desobediència.

Paral·lelament, les polèmiques i violentes càrregues policials protagonitzades per agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil també continuen obertes, tres anys després, en diferents jutjats del país. El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona aglutina totes les de la ciutat, amb 63 agents investigats i Roger Español, que va perdre l’ull d’un tret de bala de goma, és alhora víctima i investigat, segons va informar ahir el gabinet de premsa del TSJC. A més, hi ha 127 persones lesionades personades (de les 315 documentades), i són acusació la Generalitat, Irídia, Òmnium, l’ANC i el Sindicat Professional de la Policia. Avui precisament es presenta a Barcelona la Plataforma 1 d’Octubre, de persones afectades i encausades per les càrregues.

En les causes de Girona han declarat com a investigats uns 25 agents de la policia espanyola, i pel cas d’Aiguaviva, tres agents de la Guàrdia Civil. A la Ràpita, també hi ha una causa contra catorze agents de la Guàrdia Civil. I davant l’actual desconcert polític i sanitari, l’1-O es commemora avui a mig gas. A Barcelona, els CDR convoquen a la plaça Sant Jaume a les vuit del vespre.

Un jutge arxiva la querella d’un menor contra la policia espanyola per actuació “proporcional”

El titular del jutjat d’instrucció 11 de Barcelona ha arxivat la querella que, fa gairebé un any, van presentar els pares de Guillem, un menor de 16 anys, contra vuit agents de la policia espanyola, per la seva detenció “delictiva” a la Via Laietana en la protesta del 18 d’octubre del 2019, contra la sentència del Suprem. En un vídeo, es veu Guillem, amb una dessuadora taronja, assegut a terra amb altres manifestants, i quan els agents carreguen, ell es despista i se li tiren a sobre.

En la interlocutòria, el magistrat Francisco González Maíllo cita una sentència del Suprem del 2013 que justifica l’ús de la força policial en diverses situacions, i en aquesta sosté que l’actuació és “proporcional” perquè “hi havia un setge” a la Prefectura. Hi afegeix que les lesions són “lleus” i “compatibles amb la seva detenció, no per cops”, i recorda que el menor té una causa oberta per “llançar objectes”. L’advocada de Guillem, Norma Pedemonte, va avançar que presentaran recurs perquè “els fets són molt greus i vexatoris, no només en la seva detenció, i cal una mínima investigació”. Va recordar que “l’Estat espanyol ha estat condemnat diversos de cops pel TEDH per no investigar delictes com aquest”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Tarifa plana, la resposta del govern de Pineda a la pujada del 25% de l’IBI

PINEDA DE MAR
política

Ajornada per falta d’acord la reunió de la comissió d’investigació del 17-A

barcelona
política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona
Reportatge

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts