Política

Vint-i-una fosses en tres anys

El govern ha exhumat una trentena de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme en aquesta legislatura i n’ha aconseguit identificar vuit

Els arqueòlegs començaran la setmana vinent a excavar a Salomó i continuaran a Móra d’Ebre

El gener de l’any passat es va poder posar nom i cognoms a les primeres víctimes
Es calcula que hi ha 20.000 persones per desenterrar en més de 500 punts del Principat

Els arqueòlegs iniciaran dimecres l’excavació d’una fossa de la Guerra Civil al cementiri municipal de Salomó (Alt Camp). Esperen trobar-hi les restes mortals de diversos soldats republicans caiguts durant l’ocupació franquista del poble, el gener de 1939. Testimonis orals indiquen que els mateixos veïns van recollir amb un carro els cadàvers que havien quedat estesos a terra i els van enterrar. N’hi podria haver una vintena.

Quan acabin la intervenció procediran a obrir una fossa a Móra d’Ebre, en una finca als afores de la capital de la Ribera d’Ebre, a prop d’un mas on l’exèrcit republicà va instal·lar un hospital de guerra per atendre els ferits de la batalla de l’Ebre. Allà es calcula que hi hauria una trentena de soldats republicans.

Amb aquestes dues actuacions, el Departament de Justícia de la Generalitat, a través de la direcció general de Memòria Democràtica, haurà obert vint-i-una fosses de la guerra i la dictadura des de l’inici de la legislatura, el gener del 2018. La primera, al tossal de Folies, a Seròs (Segrià), el febrer d’aquell mateix any. D’aleshores ençà s’han recuperat un total de 32 cossos. No sempre hi ha sort. En sis ocasions no es va trobar ningú.

En qualsevol cas, Salomó i Móra d’Ebre seran, respectivament, la 32a i la 33a fosses on s’han practicat excavacions des que es va posar en marxa, el 2017, l’anomenat pla de fosses. La inversió en l’obertura de les rases i en la identificació de víctimes ha estat de més de 2 milions d’euros. El programa, impulsat pels aleshores consellers Raül Romeva, Carles Mundó i Toni Comín, ha permès recuperar 316 individus, dels quals se n’ha aconseguit identificar vuit amb el programa d’identificació genètica, una base de dades amb perfils d’ADN de familiars de víctimes i de restes localitzades en fosses que s’encreuen per cercar coincidències. “Tenir memòria és la millor base per tenir futur i la millor vacuna contra els nous extremismes, que com l’extrema dreta i el nou feixisme estan apareixent en les societats”, va recordar el vicepresident, Pere Aragonès, en una visita la setmana passada al laboratori antropològic de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es realitzen els estudis antropològics i l’extracció de l’ADN de les restes òssies. Les extraccions de mostres de frotis bucal es fan a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

El programa d’identificació disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de familiars, mentre que al cens de desapareguts hi ha registrats 6.000 casos. L’agost del 2016 no arribaven a 4.800.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en les 523 fosses documentades. L’Estat espanyol, amb més de 144.000 persones en parador desaparegut, és el segon del món amb el nombre més alt de fosses sense obrir, només per darrere de Cambodja. L’any 2004 la Generalitat va obrir, a Prats de Lluçanès (Osona), la primera fossa al Principat en democràcia. Anteriorment, les primeres iniciatives públiques –a partir del 2000– se centraven en la reparació econòmica de les víctimes, amb indemnitzacions a antics presos polítics, una línia d’actuació que ha atès unes 40.000 sol·licituds. Però no va ser fins al pla de fosses que les esperades exhumacions van agafar embranzida. Abans que es posés en marxa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts.

El novembre del 2018 es van enterrar, també a Prats de Lluçanès, les restes recuperades de la fossa de la carena de Sant Sebastià i de la fossa de l’antic cementiri de Sant Andreu de Llanars, divuit soldats no identificats, molt probablement de l’exèrcit republicà, morts en combat el febrer de 1939. Es tractava de les primeres restes d’una excavació del pla que tornaven al municipi on van ser exhumades per rebre sepultura.

Però fins al gener de l’any passat no van arribar els primers fruits del programa d’identificació, quan es va poder determinar la identitat de les quatre primeres víctimes: Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Eren enterrats al cementiri antic del Soleràs (Garrigues). Els tres primers eren civils, veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 per les bombes franquistes. Moles, en canvi, era un soldat republicà de Vimbodí (Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938 al front del Segre. “Tancarem un capítol i ell podrà descansar” , deia a aquest diari el net de Preixens, Josep Maria Ruestes, mentre esperava rebre les despulles per enterrar el padrí.

La del Soleràs és la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus, amb restes de 146 persones. Les fosses que es derivaven de l’existència pròxima d’un hospital de campanya acostumen a estar dins dels mateixos cementiris, però hi ha altres tipologies de fossa, com les creades per la repressió republicana entre el juliol de 1936 i el maig de l’any següent. També existeixen les que es van generar a partir dels camps de treball republicans, creats pel ministre de Justícia de l’època, el reusenc Joan Garcia Oliver, de la FAI. Hi complien condemna presos que es dedicaven a excavar trinxeres. Els que hi morien eren enterrats allà mateix.

Després hi ha les fosses que van sorgir a partir de la repressió de les tropes rebels quan van ocupar el país. En aquest cas, la majoria se sap aproximadament on són i qui hi pot haver enterrat; en general, civils. Igualment, hi ha fosses de soldats dels dos bàndols al llarg de la línia de front a Ponent, així com de soldats republicans en retirada, enterrats sovint pels mateixos veïns.

La primera fossa que es va obrir amb el pla, el 2017, va ser d’aquesta tipologia. Arran de la tàpia del cementiri de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà), a l’exterior, es van trobar restes de disset individus arrenglerats –es creu que del bàndol rebel– i indumentària militar diversa. Haurien mort entre l’abril i el maig del 1938 al front.

Al sud també es localitzen fosses de la batalla de l’Ebre, tot i que són més aviat petites, ja que les restes de les més grans les van traslladar al Valle de los Caídos el 1964. Encara hi són. Per les Terres de l’Ebre, però, no és difícil trobar restes en superfície en camps, al bosc o a les carenes, a la serra de Pàndols i altres indrets de la batalla.

Judicis nuls i cens de deportats

En la mateixa línia de reparació de les víctimes, el departament d’Ester Capella ha expedit 4.136 documents de nul·litat de judicis i consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya durant el franquisme, en què consten el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura.

Al Principat hi ha 66.629 persones contra les quals es van cursar procediments judicials militars per causes polítiques durant la dictadura. Els tribunals que les instruïen van actuar a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, tres anys després de la mort de Franco.

D’altra banda, el maig passat, el govern va publicar el cens de deportats catalans i espanyols als camps nazis, la base de dades de deportacions més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones registrades, de les quals unes dues mil són catalanes. El cens és el resultat d’un projecte de recerca dirigit pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

146
persones
es van exhumar a la fossa més gran oberta fins ara a Catalunya, al cementiri antic del Soleràs, a les Garrigues.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Illa reconeix el cansament de la població, però demana “un esforç més”

barcelona

Comptant les hores de la semillibertat

Figueres / torroella de montgrí

L’independentisme busca la unitat contra la repressió

barcelona

L’Estat incompleix invertint un 16,5% i no el 19% del PIB

madrid

ERC força Sánchez a revisar l’alarma al març i no al maig

madrid

El govern estatal preveu 172 milions per a Girona el 2021

girona
XAVIER VENDRELL
EXCONSELLER I EXSECRETARI D’ORGANITZACIÓ D’ERC

Membre de l’estat major a les ordres del país

Barcelona
Denuncien que el govern espia per la xarxa la CUP i Arran

Denuncien que el govern espia per la xarxa la CUP i Arran

barcelona

La fiscalia renuncia a recórrer contra l’absolució de Trapero

Barcelona