Política

Un jutge investiga l’espionatge als mòbils de Torrent i Maragall

La fiscalia s’oposa a què s’investigui l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán

Els aparells del president del Parlament i del diputat republicà van ser atacats amb un programari que només poden adquirir els estats

El Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona ha admès a tràmit la querella presentada pel president del Parlament, Roger Torrent, i l’exconseller i diputat d’ERC Ernest Maragall, pel cas de suposat “d’espionatge polític” als seus telèfons mòbils, segons han informat fonts de la presidència de la cambra catalana.

Segons fonts jurídiques citades per Efe, el jutge ha obert diligències per investigar el presumpte espionatge, d’acord amb el criteri de la Fiscalia.

El ministeri públic ha demanat al jutge instructor que expedeixi comissions rogatòries per indagar l’activitat d’NSO Group i requereixi informació a Vodafone, però s’oposa a investigar de moment l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, contra el qual es querellaven també Torrent i Maragall.

Torrent i Maragall haurien estat dues de les 1.400 persones afectades per un atac el 2019 als seus terminals amb el programari d’spyware Pegasus, de l’empresa israeliana NSO Group. Es tracta d’un sistema d’espionatge informàtic que se subministra només a policies i sistemes d’intel·ligència d’estats.


En la querella que van presentar als jutjats de Barcelona, els dos dirigents d’ERC demanaven prendre declaració a Sanz Roldán, director del CNI quan es va produir el suposat espionatge, i als responsables d’NSO Group, per intentar aclarir els fets i possibles delictes.

Els querellants sostenien en el seu escrit que els fets “són clarament actes d’espionatge (consumats o intentats) d’intercepció de comunicacions, intrusió il·legal en dispositius informàtics i adquisició i producció de precursors d’espionatge”.

La Fiscalia admet que dels fets es desprenen indicis delictius, segons les mateixes fonts, però acota la investigació a l’empresa que va desenvolupar el programari.

En la seva querella, els dirigents d’ERC apuntaven a un “espionatge polític vinculat als serveis d’intel·ligència estatals”, tenint en compte, raonen, que “no hi ha elements per pensar que NSO serveixi els seus productes a d’altres organismes que no siguin intel·ligència o policials”.

Aquest presumpte atac es va produir entre el 29 d’abril i el 10 de maig del 2019, dates prèvies a les eleccions municipals, a les quals Maragall va concórrer com a candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona.

En aquestes dates, segons la querella, Torrent i Maragall van participar en reunions de partit per preparar la campanya electoral, trobades en l’àmbit de l’activitat parlamentària i van tenir contactes amb entitats de diversa índole, així com converses amb periodistes.

El cas el van fer públic el 14 de juliol els diaris ’The Guardian’ i ’El País’, i ho van confirmar les empreses Whatsapp i el grup d’investigació Citizen Lab.

Torrent va afirmar el mateix dia que va sortir a la llum que el cas demostra que “a l’Estat es practica l’espionatge polític” per “perseguir la dissidència” en el marc d’una “causa general contra l’independentisme”. Torrent va instar el govern espanyol a investigar els fets, i ho va refermar en una conversa telefònica amb la ministra de Defensa, Margarida Robles, de qui depèn el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

El 28 de juliol, el Parlament va presentar una denúncia per investigar el cas, i dos dies després, Torrent i Maragall van presentar la querella que ara ha estat admesa a tràmit.

El suposat atac es va produir per la instal·lació, sense autorització dels afectats, del programari Pegasus aprofitant una vulnerabilitat del servei de missatgeria WhatsApp, maniobra amb la qual podrien haver controlat el mòbil de la víctima i interceptar les comunicacions.

El Pegasus permet accedir a totes les dades i missatge del mòbil i activar el micròfon i la càmera de manera remota. Aquest programari, que s’utilitza en la lluita contra el terrorisme i el narcotràfic, que ha estat denunciat múltiples vegades per organismes internacionals de defensa dels drets humans per la seva utilització “abusiva i injustificada” contra activistes, polítics, advocats i periodistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Condemnen a tres anys i mig de presó el jove de Vilafranca acusat de colpejar la policia el primer aniversari de l’1-O

barcelona

Sánchez compara els pressupostos amb la vacuna de la covid perquè actuen contra la crisi econòmica

barcelona

La CUP vol portar “la veu de l’ecologisme de ruptura i de transformació” al Parlament el 14-F

barcelona

Casado admet el dèficit inversor estatal a Catalunya

barcelona
DAMIÀ CALVET
CANDIDAT A LES PRIMÀRIES PER SER EL PRESIDENCIABLE DE JUNTS PER CATALUNYA

“Puc aportar fortalesa i estabilitat al govern”

Barcelona
LAURA BORRÀS
CANDIDATA A LES PRIMÀRIES PER SER LA PRESIDENCIABLE DE JUNTS PER CATALUNYA

“No tenir motxilles em permet ser de consens”

Barcelona

Escòcia avança cap al segon referèndum d’independència

Londres

Indignació a França per una pallissa policial a un negre

París

Assassinen el director del programa nuclear de l’Iran

TEHERAN