Política

Vexacions en la protesta

Cinc advocades detallen vulneracions arran de les mobilitzacions contra la sentència del Suprem

Sostenen que hi ha dispositius policials que “no respecten” el dret de manifestació

Reflexions a distància sobre drets vulnerats en les protestes de la tardor de l’any passat contra la sentència del Suprem als independentistes catalans. És el que van oferir ahir cinc advocades, convidades per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia del Col·legi d’Advocats de Barcelona, en el debat en línia Anàlisi crítica de la repressió postsentència.

Eva Pous, penalista d’Alerta Solidària, va exposar que la recent sentència del cas Trapero evidencia que uns mateixos fets jutjats per tribunals diferents poden donar resultats oposats. Va alertar del “retrocés” en certs àmbits, “tot i que els defensors dels drets humans ens hi deixem la pell”, i va apel·lar a mantenir “l’actual sensibilització i ls resposta social”. Laura Fernández, d’Iacta, va indicar que, en el cas de les persones migrades, “no són tractades com subjectes polítics que es manifesten, sinó que són incloses en l’àmbit de la delinqüència”. Norma Pedemonte, d’Alerta Solidària, va explicar casos de vulneracions de drets en menors i joves detinguts en les mobilitzacions postsentència. Un fet flagrant i denunciat és que les revisions mèdiques dels detinguts es feien en presencia d’agents de la policia, un fet prohibit als manuals internacionals contra la tortura i adaptats a Catalunya. “Un fet molt preocupant –va afirmar– és que algunes persones van estar detingudes 14 hores a comissaria”, quan la llei fixa que la detenció ha de ser comunicada de manera “immediata” i l’advocat s’ha de presentar en tres hores.

La penalista Laia Serra, de l’Acddh, va fer un exhaustiu repàs dels criteris del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) vers l’ús de la força policial, del qual va indicar que “el TEDH va fer un gir” fa pocs anys “i, en lloc de valorar la intensitat de la violència infligida, ara analitza la necessitat o no d’aplicar-la, d’haver de provocar un escarni, de minimitzar riscos”. I va alertar que ara “hi ha dispositius policials dissuasius per motius ideològics”. Serra va recordar la condemna, l’octubre passat, del TEDH a l’Estat espanyol per haver vulnerat el dret de protesta en una manifestació el 2014 a Valladolid, quan la policia va fer un “ús injustificat de la força” en un acte “pacífic fins a la seva dispersió”.

“Les actuacions policials segueixen el que diu Estrasburg?”, va preguntar l’advocat Xavier Muñoz. “No”, va respondre Anaïs Franquesa, d’Irídia, que va assegurar que tant l’1-O del 2017 com l’octubre del 2019 “hi va haver accions policials desproporcionades, per vexar i humiliar”, i que, malgrat que “els Mossos tenen unitat de mediació, impensable en altres cossos, hi ha casos de mala gestió i de no protecció del dret de protesta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llei de seguretat obre una crisi entre Macron i el seu ministre de l’Interior

París

L’ANC puntuarà els programes electorals

barcelona

Sánchez defuig la pressa de Podem per a la sedició i l’indult

madrid

Un eurodiputat del JURI plega per una orgia en pandèmia

Brussel·les

Vista a Madrid pels danys ocasionats l’1-O al pavelló de Sant Julià de Ramis

sant julià de ramis

Troben vint-i-dos cossos a la fossa de Salomó

Barcelona

Taula de partits per validar els protocols del 14-F

Barcelona

La vacuna entra a la recta final

Brussel·les

Ximo Puig vol Catalunya d’aliada contra el Madrid “xuclador” de recursos

barcelona