Política

L’Estat incompleix invertint un 16,5% i no el 19% del PIB

Catalunya rep 1.999 milions dels 12.100 consignats i veu violada la disposició de l’Estatut que obliga a gastar-hi el seu pes en el PIB estatal

Andalusia la supera en pes inversor amb un 17,7%

Catalunya rep 596 milions dels fons europeus, el 14% del total estatal

Després de l’escenificació de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias sostenint el llibre groc dels pressupostos del 2021 a La Moncloa com si fos un fràgil incunable, el Ministeri d’Hisenda es guardava amb zel la dada més buscada de la pedra de Rosetta dels comptes: la inversió territorialitzada. És la xifra que mesura quins són els territoris més premiats o castigats pel favor del braç inversor estatal, sobretot Foment (ara Transports, Mobilitat i Agenda Urbana). L’endemà que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, invités a vigilar la casella reservada a Catalunya tot insinuant que es compliria plenament amb la disposició estatutària que obliga a invertir-hi l’equivalent al seu pes dins el PIB estatal, que és del 19%, la sorpresa va ser que el llibre groc recull una inversió total de 1.999,3 milions, el 16,5% del pastís total de 12.125 milions gastats en les comunitats. Es dona la circumstància que Andalusia, governada pel PP i Cs amb suport de Vox, supera el pes inversor amb un 17,7% (2.146 milions) tot i que l’aliat decisiu per aprovar els pressupostos del 2021 és ERC. “Respecte a les inversions a Catalunya el que puc dir és que els pressupostos respecten l’Estatut”, va defensar Montero. L’explicació de La Moncloa és que amb un asterisc s’hi inclou a peu de pàgina un afegit de 200 milions de l’acord subscrit a la comissió mixta Estat-Generalitat pel qual l’Estat desenvolupa la inversió pendent del 2018. Fins i tot sumant-hi la partida extra a peu de pàgina, però, el percentatge es queda en el 17,8%, també per sota del 19% al qual ordenaria la disposició addicional tercera.

El percentatge del 16,5% va ser una sorpresa per l’expectativa que la ministra Montero havia alimentat de complir amb la Generalitat d’acord amb el pes de l’economia catalana dins el PIB estatal, que és del 19% i que la situen al segon lloc perquè Madrid ocupa el podi amb el 19,3% gràcies al sorpasso del 2019 fruit dels beneficis de l’efecte seu i del que moltes comunitats han denunciat com a dúmping fiscal. “Veuran el gran esforç de Foment i de Transició Ecològica”, havia aventurat Montero sobre Catalunya dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. El curiós és que l’incompliment es dona en un exercici en què gràcies al bazuca keynesià del fons de la UE la inversió en infraestructures es dispara un 114% (6.161 milions més que l’anterior). La seva conclusió ahir, però, era que si se sumen els 2.000 milions en números rodons del 2021 més els 200 milions de la factura pendent del 2018, el resultat és el “respecte” a l’Estatut.

El Madrid governat per Isabel Díaz Ayuso també es queda molt lluny del seu pes en el PIB estatal (19,3%), ja que rep 1.250 milions (10,3%). Per sota es queda el País Valencià, amb 1.164 milions. A diferència de Catalunya, Madrid no només no reclama cap deute històric, sinó que fa bandera de les rebaixes fiscals i es permet bonificar l’impost de patrimoni al 100% en oberta deslleialtat amb les comunitats veïnes.

Primer tram de fons UE

Els pressupostos del 2021 són particulars perquè en ells hi viatja el primer tram del fons de 140.000 milions de la UE, en concret una primera partida de 27.000 milions dins dels 72.000 milions del total que són subsidis o entregues a fons perdut. D’acord amb una primera preassignació estimativa, es distribueixen 18.793 milions entre totes les comunitats, i el que rep Catalunya ara són 596 milions: 371 milions del Ministeri de Transició Ecològica i 225 milions del Ministeri de Foment en concepte de política d’habitatge. En total, les comunitats gestionaran directament el 54,3% del total dels recursos europeus: 18.793 milions.

Per la diputada del PSC i portaveu econòmica del grup del PSOE al Congrés, Montse Mínguez, els pressupostos “són indispensables i són bons”. “I per a Catalunya també són bons”, va defensar Mínguez tot citant la recepció de 2.000 milions i que a Catalunya “s’incrementa la inversió un 65%” i que es rebran 21.380 milions del sistema de finançament, a més dels 3.400 milions d’una transferència extraordinària durant el 2021. La diputada del PSC destaca també la suspensió de la regla fiscal com a impuls als municipis per poder gastar ara els romanents. En concepte de capitalitat cultural i científica, Barcelona rebrà 20 milions.

Com cada any, la major partida és la destinada a pagar les pensions: 163.297 milions, un 3,2% superior a la del 2020, que suposa el 42% de tota la despesa estatal. I preveu la paguilla, que vol dir que si la inflació (IPC) supera el 0,9% previst entre desembre del 2020 i novembre del 2021, aleshores el govern abonarà la diferència “abans de l’1 d’abril del 2022 en un sol pagament. I l’ingrés mínim vital, últim escut social, s’eleva un 1,8%, com les pensions no contributives. Al seu torn, els permisos de paternitat i maternitat ascendiran a 2.784 milions. Dins del que el govern bateja com “la major inversió social de la nostra història”, xifrada en 239.765 milions (un 10,3% més), la dotació a dependència creix un 34%: 2.359 milions, una alça de més de 600 milions addicionals respecte del pressupost base del 2020. I la dotació per accés a l’habitatge creix un 368%, fins als 1.772 milions.

Una de les partides que es disparen és la de la Casa del Rei, que es beneficia de l’expansió de la despesa i d’un pressupost de 7,8 milions passa a 8,4 milions, un 6,5% més, en el que suposa l’escalada pressupostària més alta dels últims deu anys. Cal recordar que els sous públics s’apugen un 0,9%, com les pensions, lluny del salt de 544.000 euros més que percep Felip VI ara que el rei emèrit està apartat de La Zarzuela. Si bé el combat de la pandèmia és omnipresent darrere de cada xifra, l’Estat reserva una partida concreta de 1.011 milions per a la compra de vacunes contra el coronavirus si aquestes arriben a temps de poder ser comercialitzades a gran escala el 2021.

Control a Sánchez

En la sessió de control prèvia a la presentació del pressupost, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, avergonyia els ministres comparant “el botellón amb l’Íbex 35” en la festa del digital de Pedro J. Ramírez El Español –150 invitats i sense mascareta en un sopar– amb una fotografia del dia d’un desnonament a Carabanchel.

Borràs cita els arrestos

Si bé Rufián i Albert Botran (CUP) tenien una pregunta al govern i Mireia Vehí (CUP) tenia un torn en una interpel·lació, al Congrés només Laura Borràs (JxCat) va reprotxar a Sánchez les detencions en marxa a Catalunya. “Senyor Sánchez, ens hem despertat amb una nova onada de detencions. No sé si és aquest el seu concepte de desjudicialització de la política o bé una nova forma de diàleg”, etzibava Borràs al president. Tot i que l’acústica al Congrés és perfecta, Sánchez hi va trobar l’excusa. “He tractat d’entendre tot el que ha dit; sento si algun argument no l’he pogut sentir, deu ser un problema d’acústica”, es va escapolir Sánchez.

LES FRASES DE MONTERO

En les inversions de l’Estat a Catalunya el que puc dir és que els pressupostos del 2021 respecten l’Estatut
María Jesús Montero
ministra d’hisenda
Mentre els ministres eren al ‘botellón’ de l’Íbex 35, una família era desnonada a Carabanchel
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
Són pressupostos bons per a Catalunya: la inversió hi creix un 65% i rep 21.380 milions del finançament
Montse Mínguez
portaveu econòmica psc congrés

Cs no l’esmenarà i hi treu el dièsel

Tot i que els pressupostos inclouen l’alça d’impostos a l’Íbex 35 i a les rendes altes en l’IRPF per a sous superiors als 300.000 euros, Cs no es resigna a ser apartat de la negociació i ahir els d’Arrimadas es van reivindicar com a possible soci. L’endemà que el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, celebrés que “s’elimina de l’equació un dels partits de la foto de Colom”, Cs va presumir d’haver arribat a un acord amb el govern a canvi d’arrencar l’eliminació de l’impost al dièsel. És un anunci que va fer Cs per avançar que no presentarà una esmena a la totalitat i no bloquejarà el tràmit, i ho va fer tan en nom de Cs com del govern, però fonts d’Hisenda no eren tan concloents. “No es pot donar res per fet. Ara no es pot confirmar ni desmentir que Cs s’inventi el que diu. Són converses que cadascú té i que cadascú interpreta com vol”, van relativitzar fonts del ministeri. Malgrat que el govern necessita que ERC o Cs no li presenti una esmena a la totalitat, en nom de Podem, el seu portaveu, Pablo Echenique, va voler ser especialment ofensiu i molest amb Cs: “Fa unes setmanes Ciutadans deia que el seu objectiu era apartar Podem dels comptes. Els servim un plat de pressupostos escrit per PSOE i Unides Podem i diuen «que bons!» i que se’ls menjaran amb patates. Estan desesperats per deslliurar-se de la mossegada de Vox.” El termini –que ja no afecta Cs– per registrar una esmena a la totalitat venç el 6 de novembre. El pressupost és una llei singular en què les esmenes a la totalitat es voten totes juntes i alhora –es poden unir Vox i la CUP per motius oposats– i el govern necessitarà en el ple de l’11 i 12 de novembre que ERC no només no li presenti l’esmena sinó que ajudi a derrotar les de la resta. El calendari és tan accelerat que l’aprovació del dictamen pel ple serà entre el 30 novembre i el 3 de desembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona