Política

JOSÉ MONTILLA

128è President de la Generalitat

“L’amnistia és un camí que no portarà més que frustració”

Un president de República a Espanya afegiria conflictivitat i serviria per tenir un element més de lluita caïnita
Als tripartits els comparaven amb el Dragon Khan. Com descriuria el govern actual?
Això era perquè no coneixien el que vindria després. El govern catalanista i de progrés format per tres partits que jo vaig presidir durant quatre anys va ser molt estable. El pressupost es va presentar cada any quan tocava, es va aprovar abans de final d’any, es van aprovar un munt de lleis i el govern no va perdre cap votació al Parlament. Això és història, perquè després tot el que ha vingut són pressupostos que no s’aproven, poques lleis, legislatures curtes i divisió dels membres del govern i els diputats que li donen suport.
El seu govern estava més unit?
És una evidència. Només cal repassar quantes votacions va perdre. En quatre anys, cap. Això és perquè no vam fer lleis i pressupost? No.
S’imagina un tercer tripartit?
Els temps han canviat i les posicions dels partits, també. No ho veig gaire possible.
No veu el PSC investint Pere Aragonès o a l’inrevés.
En les actuals circumstàncies, no. En un futur llunyà, tot és possible. En política no pots dir això no és possible, però ara com ara, francament, ERC no és l’ERC d’aquells temps. La correlació de forces també ha canviat, hi ha actors polítics nous. No hi ha les condicions.
Per què, per la repressió? Perquè hi ha gent a la presó?
No només perquè aquestes coses també distorsionen la possibilitat d’arribar a acords, és obvi, sinó també perquè hi ha actors que ho diuen molt clar: ERC diu que amb el PSC no pactarà. Doncs està tot dit. Això no vol dir que no es pugui arribar a acords puntuals.
Què en pensa, del final de la presidència de Quim Torra?
Un final agònic. No són coses que m’agradi dir, perquè no és el meu estil, però ha estat un temps perdut en un moment en què perdre el temps és fer perdre el temps a la gent i endarrerir la possibilitat d’abordar realment els problemes de fons que té aquest país en un context de pandèmia terrible.
La Generalitat reclamava, respecte a la primera onada, més competències per gestionar la pandèmia. Creu que ho ha fet millor que el govern de l’Estat?
No és fàcil gestionar la pandèmia, perquè no hi ha experiència ni estàvem preparats i tothom ha fet el que ha pogut.
Hi havia l’experiència de la primera onada.
Sí, en la segona onada s’hauria d’haver après de la primera, però no vull caure en la crítica fàcil a l’actuació dels governs, crec que tots han fet el que han pogut i el que han cregut d’acord amb els informes de què disposaven per superar i reduir l’impacte de la pandèmia i preservar la salut de la gent. Hi ha hagut errors? Sí, de tots, perquè quan no tens experiència a gestionar una cosa d’aquestes és normal i cal ser humil.
Vostè és partidari de l’indult als presos polítics, de reformar el delicte de sedició...?
Soc dels que penso que és molt difícil normalitzar la situació política de Catalunya i superar l’etapa actual amb gent a la presó. Com s’aborda això és una cosa que afecta molt directament els que són a la presó i la relació entre els governs que han de pactar aquelles iniciatives que han de ser les millors perquè no hi hagi gent a la presó, que és una manera de facilitar la baixada de la tensió i la reconducció del problema polític. Això es pot fer amb una cosa o amb les dues a la vegada, però amb aquest objectiu.
I amb una llei d’amnistia?
Hi ha qui diu que és incompatible amb la Constitució. Una amnistia, no ens enganyem, requeriria una llei al Congrés i, evidentment, en el cas que això es produís, que seria molt difícil si no té suports parlamentaris per fer-la possible, hauria de tenir tal consistència que els tribunals no la tombessin. És escollir un camí que crec que no portarà més que frustració. Segurament hi ha gent a qui ja li interessa crear frustració, per continuar criticant, però el primer objectiu és que la gent surti de la presó, més que criticar, confrontar i escollir determinats camins que seria molt difícil que conduïssin al resultat volgut.
Si hi ha majories parlamentàries per investir un president i per aprovar un pressupost, també n’hi podria haver per a una llei d’amnistia.
Jo crec que no.
És normal que s’absolgui el major Trapero però Quim Forn continuï a la presó?
No és el mateix delicte, ho diu la seva advocada, Olga Tubau. Són coses diferents i no se’ls acusa del mateix i no tenen la mateixa responsabilitat. No són judicis en els quals s’estigui jutjant el mateix, encara que tinguin coses en connexió.
I en el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que és a la presó i la resta de la mesa independentista, inhabilitada però en llibertat?
Caldria veure les sentències. Les responsabilitats d’una persona i la de les altres són diferents. En un govern no té la mateixa responsabilitat un president que un membre del consell, o en un ajuntament, l’alcalde que un regidor. Cal analitzar les sentències una a una si volem ser rigorosos, al marge que pots estar d’acord o no amb les sentències. S’han d’acatar i respectar, però no vol dir que hagis de compartir-ne el contingut.
El president Sánchez té voluntat real de diàleg?
Jo crec que sí i desitjo que això sigui així. Hi ha hagut més que gestos que van en aquesta direcció.
Quins?
Les primeres reunions, malgrat que no hi havia condicions. Perquè la taula és entre governs i hi ha un president de la Generalitat a l’altra banda que no vol i diu que no serveix per a res. És molt difícil dialogar amb algú que en realitat va a la taula forçat pel seu soci, ERC, i amb unes eleccions anunciades. Cal recordar que això es produeix quan ja el president Torra havia anunciat que la legislatura estava esgotada. Després va canviar una mica d’opinió amb l’argument de la Covid-19. Però en aquestes condicions és molt difícil avançar i jo crec que malgrat tot el govern d’Espanya ha tingut l’actitud oberta de seure a parlar.
El govern espanyol prefereix, doncs, Pere Aragonès com a president?
Això és irrellevant. El govern espanyol haurà de negociar amb el govern que elegeixin els catalans, la paraula la tenen els ciutadans, que elegeixen els seus representants, el Parlament. A partir d’aquí en sortirà un president i un govern, i aquest serà l’interlocutor, que no és sempre qui tu vols.
Amb un 50% més 1 dels vots, l’independentisme estaria legitimat per fer un pas més en el seu camí?
No sé què és fer un pas més. Si són passos en l’orientació del 2017, seria un greu error, entre altres coses perquè l’independentisme hauria d’aprendre que determinats camins no porten enlloc, porten on ens han portat: a gent que ha hagut de marxar, o ha volgut marxar, a gent que és a la presó, a gent inhabilitada i, en el fons, dolor a moltes famílies. Hauria d’aprendre que un referèndum que no pugui complir els requisits de la Comissió de Venècia no serà reconegut enlloc. Aquell referèndum no complia en absolut les garanties. Si aquest és el pas, no és la via.
La sensació és de taules infinites. Què pot oferir l’Estat per seduir aquest 50%?
Durant la majoria absoluta de Mariano Rajoy es van fer gestos per incrementar el 50% independentista. Va trencar totes les relacions amb el govern, les comissions que preveu l’Estatut no es van reunir i es va emprendre un conjunt de lleis regressives que erosionaven l’autogovern. Era obvi que això reforçava les persones que pensaven que la sortida era la independència i que no hi havia res a fer. Ara, si hi ha condicions perquè hi hagi diàleg i entesa, malgrat que hi hagi desacords, si hi ha un govern a Madrid que mira de buscar les coses que ens poden unir amb un esperit constructiu i un govern a Catalunya que el que vol és solucionar els problemes, hi ha espai per a una certa entesa. Aquests anys hem perdut moltíssimes oportunitats, el crèdit del país a fora s’ha reduït. Jo recordo que, durant les presidències dels presidents Pujol, Maragall i la meva, per aquí venien presidents d’altres països i altíssims directius de multinacionals, el govern era rebut per les primeres autoritats allà on anava. Això ha desaparegut. La influència i l’atracció de Catalunya cap a fora s’ha reduït substancialment perquè el conflicte genera por als inversors i distància per part d’altres interlocutors.
Vostè recomanaria al president Puigdemont que tornés?
No m’agrada donar consells i menys si no me’ls demanen.
No hi parla?
No. Ell sabrà el que ha de fer.
Miquel Iceta és diputat des de l’any 1999. Creu que caldria una renovació?
El PSC ha decidit que no per pràctica unanimitat. Considera que la persona del seu primer secretari és el millor candidat possible. La renovació no és només el cap de llista, sinó el discurs polític, el programa, la candidatura. Tant en el programa com en la candidatura hi haurà elements prou rellevants pel que necessita el país.
Salvador Illa seria un bon candidat?
Salvador Illa és un bon ministre de Sanitat i estem enmig d’una pandèmia. Imagini’s el que es diria si deixés el Ministeri per... no. És un gran dirigent, un bon ministre i cal que estigui en el govern d’Espanya. Ho ha tingut clar tothom: el president del govern d’Espanya, ell mateix i el primer secretari del PSC.
El PSC és republicà? Vostè és republicà?
Què és ser republicà?
Per a vostè, què és?
Una cosa són els valors republicans, si pensem en els valors a què sempre fem referència, de la Revolució Francesa, la llibertat, la fraternitat, la solidaritat... Jo sí que m’hi reconec, en aquests valors, que són democràtics, republicans democràtics. Tenim una monarquia. Una monarquia no és una fórmula de govern democràtica? Jo crec que sí. Només cal veure els estudis que es realitzen periòdicament sobre la qualitat democràtica dels països. Els països que en aquests estudis internacionals apareixen com a més democràtics són monarquies: el Regne Unit, Dinamarca, Holanda, Suècia, Noruega, el Japó.
Però, si un és republicà, s’entén que treballa per canviar una monarquia per una república.
No necessàriament. ¿Per tenir un president de República a Espanya que pugui ser com José María Aznar, i tenir una elecció més, i un president partidari?
Seria votat per la gent.
Sí, però tindríem un actor polític més que el que afegiria seria més conflictivitat al moment. Més val tenir un cap d’estat que hagi de guardar una neutralitat. Jo soc més partidari d’això, i, com que conec una mica, crec, el nostre país, penso que aquí serviria per tenir un element més en la lluita caïnita.
El 3 d’octubre, en el seu discurs, Felip VI no va guardar aquesta neutralitat.
Bé, estava en qüestió el que ell pensava que era la unitat d’Espanya i segurament, sí, en el seu discurs faltaven coses, a part de les que va dir.
Vostè que té el castellà com a llengua materna, creu que a Catalunya hi ha un “rotllo fiscalitzador asfixiant” amb el català, com escriu Ada Colau?
Rotllo fiscalitzador asfixiant, no. Que hi ha persones a qui els agradaria fiscalitzar, sí. La llengua no és un problema a Catalunya, però hi ha gent a un a banda i a l’altra a qui li agradaria que fos un problema. Ho veiem ara amb l’aprovació de la nova llei d’educació: determinats sectors l’estan fent servir per dir que el castellà desapareixerà de Catalunya. I ho hem vist en algun moment amb manifestos que proclamaven que l’única llengua oficial hauria de ser el català. Jo el que dic és que les coses s’han fet raonablement bé al llarg d’aquestes dècades per normalitzar el català i que les llengües són per utilitzar-les –ho diré en castellà–, no para manosearlas.
Del seu fitxatge per Enagás n’han dit que són portes giratòries i una devaluació del seu capital polític.
La porta giratòria gira al moment, no 15 anys després. Fa 14 anys que vaig deixar de ser ministre. Pensar que un president de la Generalitat quan deixa de ser-ne ja no pot fer més que escriure algun article, fer conferències i pregons de festa major és una mica reduccionista. La política no es deixa mai; els càrrecs polítics, sí. També es va dir quan vaig anar al Senat, i hi ha molts presidents de repúbliques a Europa que han acabat al Senat i ningú diu que això sigui devaluar la institució.

El convuls 2017

José Montilla es va absentar el 2017 de la votació de l’article 155 al Senat per no votar-hi a favor: “Tornaria a fer el mateix”, assegura el 128è president de la Generalitat. “Era obvi que jo no podia emetre un vot que de fet avalés una declaració unilateral d’independència, no podia votar igual que els independentistes, però no per postureig, sinó per convicció, perquè crec que l’acte que va fer el Parlament, aprovar unilateralment la independència, era antidemocràtic. Ara bé, avalar un acte que tindria com a conseqüència la intervenció de les institucions catalanes, de cap de les maneres el podia avalar tampoc.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona