L’ANC i el CpR reclamen a Luxemburg poder fer una Iniciativa Ciutadana Europea contra Espanya: “Molesta el fons de la qüestió”
La justícia europea celebra una vista per examinar si el rebuig de la CE a la petició va ser correcte
L’ANC i el Consell per la República (CpR) han reclamat a la justícia europea que els permeti engegar la seva Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) per sancionar Espanya.
En la vista aquest dijous al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) a Luxemburg pel recurs contra la denegació de la iniciativa per part de la Comissió Europea, l’advocat Gonzalo Boye ha acusat la CE de no haver motivat prou la desestimació.
“El que molesta en realitat és el fons de la qüestió”, s’ha queixat Boye al tribunal. “La justificació és breu, però suficient”, ha rebatut l’advocada de la CE, Maria-Isabel Martinez del Peral, que no veu necessari aportar una “gran explicació”.
“No és tant dramàtic que es denegui la petició perquè es pot reformular”, ha reblat Martinez del Peral. Segons Boye, si Brussel·les hagués “fonamentat” bé la denegació l’ANC i el CpR haurien fet “quatre canvis” al text i l’haurien tornat a presentar.
“El que realment els hi preocupa és el procediment públic que suposa la ICE”, ha alertat Boye.
El TGUE decidirà en els pròxims mesos si tomba o no la decisió de la CE de rebutjar la iniciativa de les entitats independentistes.
Si la CE perd el cas en última instància, es veuria obligada a permetre una campanya de suport a la ICE catalana arreu d’Europa.
Nou cas independentista a Luxemburg
Les dues entitats van registrar el maig del 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que pretén instar a la Comissió Europea iniciar el procediment previst a l’article 7 del Tractat de la UE per sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”.
Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma. En concret, la va rebutjar perquè aquesta no “convidava” explícitament a la Comissió a “presentar una proposta d’acte jurídic”. “Aquest és l’únic objectiu que pot tenir una ICE”, va recordar l’executiu europeu.
La ICE de les entitats pretenia que “tant la Comissió com el Parlament” tinguessin “coneixement de la situació” a Espanya respecte “els seus riscos sistèmics i la falta de compliment de normes” europees.
També que fossin conscients de “la necessitat d’activar mecanismes que permetin ajudar a la millora de la qualitat democràtica a Espanya” i del seu “tracte a les minories” en el marc de l’article 7 dels tractats, entre d’altres.
L’ANC i el CpR van impugnar la desestimació de l’executiu europeu davant del TGUE, que ara estudia el cas. Les entitats independentistes asseguren que van respectar tots els requisits per presentar la ICE i que la Comissió Europea l’hauria d’haver registrat.
Pròxims passos
Ara el TGUE, tribunal de primera instància a Luxemburg, haurà de decidir si l’argument de la Comissió Europea sobre el defecte formal de la iniciativa és suficient per rebutjar-ne el registre. En cas que doni la raó a l’ANC i el CpR, Brussel·les podria apel·lar en última instància al Tribunal de Justícia de la UE.
En l’eventual cas que la justícia europea doni llum verda al registre de la Iniciativa Ciutadana Europea, l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República haurien d’engegar una campanya per recollir un milió de firmes a la Unió Europea en un any en suport de l’obertura d’un procés sancionador contra Espanya arran de l’afer català.
