Mataven al costat de Hitler

Joves soldats de l’exèrcit espanyol alçant la mà per fer la salutació nazi. No són imatges de la Segona Guerra Mundial: són un munt de vídeos i fotografies nous que circulen per les xarxes socials. Les causes són òbvies: de forma regular, alguns dels principals mitjans espanyols publiquen articles que glorifiquen la División Azul, la unitat militar espanyola del dictador Franco, formada per feixistes, que va lluitar al costat de la Wehrmacht alemanya a la Rússia soviètica entre el 1941 i el 1943.

Qualsevol diari cal que mantingui un equilibri en les opinions que publica, per reflectir el punt de vista dels dos costats oposats. El primer d’ells està molt estès pels mitjans de comunicació espanyols: la División Azul fou una unitat heroica destinada a protegir Europa de la salvatge horda asiàtica. Però donem veu aquí a l’altre costat.

Existeix una forma d’art anomenada collage. Es tracta de presentar, un a un, extractes procedents de fonts diferents, sense comentaris del narrador, deixant que el públic pugui arribar a les seves pròpies conclusions. Vegem, doncs, el que els diaris russos d’aquella època van escriure sobre la divisió espanyola que operava a 3.000 km de Madrid.

Izvéstia, 20/11/1941, pàg. 2:

Després de tres mesos lluitant a Nóvgorod, les tropes alemanyes estaven molt delmades [...]. Per reforçar les seves baixes, Hitler va desplegar aquí els “regals” dels seus aliats. A mitjan octubre arriba la División Azul espanyola. Només el dia 24 d’octubre, els espanyols perden a Dubrovka uns 600 homes intentant creuar el riu Vólkhov.

Izvéstia, 18/11/1941, pàg. 3:

Emilio Rodríguez –fuster de professió– i Antonio Pelaja Blanco –miner del carbó– van creuar nedant el riu que divideix les nostres unitats –les russes– de les alemanyes i van aixecar un mocador blanc cridant: “Rus, rus, España comunista!” Mentre cantaven la Internacional –símbol del poder soviètic–, es van rendir...

Quan la seva unitat va creuar en tren per França, en Rodríguez i en Blanco deien que els francesos els havien humiliat i els havien llançat pedres a les finestres del vagó. Els francesos van projectar l’odi contra els feixistes alemanys en els seus mercenaris espanyols.

Kràsnaia Zvezdà, 1/2/1944, pàg. 4:

Segons Spanish News Letter, un mitjà amb seu a Londres, a principis de novembre del 1943 Franco va recordar a tots els soldats de la División Azul que havien jurat fidelitat a Hitler. [...]

El 40% de les demandes de wolframi de la indústria militar alemanya eren cobertes per importacions des d’Espanya.

Izvéstia, 18/12/1941, pàg. 3:

Aquests darrers dies, les nostres unitats han expulsat els ocupants del poble de Dubrovka. Això és el que va veure-hi el fotògraf militar Gluskhov.

A un lloc: dos cadàvers de soldats (russos) als quals havien arrencat la cabellera; els dits sense ungles. Un altre lloc: els cadàvers d’un comandant i d’un soldat. Tots dos tenen un ull perforat i les orelles tallades. Els autors van ser membres de la División Azul amb guarnició a Dubrovka.

Kràsnaia Zvezdà, 5/5/1944, pàg. 4.

Dels arxius del Comitè Estatal Especial sobre Processament dels crims de guerra dels invasors feixistes alemanys. Ciutat de Novgorod i regió de Leningrad:

A l’Hospital Psiquiàtric de Kolmóvskaia hi havia 800 pacients. Al novembre-desembre de 1941, tots van ser assassinats pels hitlerians.

Al districte de Novgorod, els alemanys van construir deu camps destinats als presoners de guerra soviètics. En sis d’ells, a finals del 1943, només hi han sobreviscut 336 interns d’un total de 5.000. Al poble d’Osia, la Comissió ha trobat 30 cadàvers de presoners militars soviètics que havien estat torturats. El ciutadà Danil Kuznetsov, del poble de Màloie Podosenye, declara que sovint veia com cada nit transportaven cadàvers des del camp, ¡ com els presos morien forçats a reparar carreteres.

Al districte de Nóvgorod, les forces ocupants van calar foc a 75 escoles de les 76 existents; van enderrocar 5.630 edificis d’un total de 8.849, i van confiscar més de 2.000 cavalls i 10.000 vaques. Dels 80.000 habitants del districte, només n’han quedat 900 en vida després de l’alliberament.

Nota dels autors: Seguint la ideologia de l’internacionalisme, els fiscals soviètics no van definir la nacionalitat dels criminals de guerra, però tenint en compte que milers d’espanyols estaven desplegats en aquesta regió, també podrien estar involucrats en aquests crims.