Política

SALVADOR ILLA

CAP DE LLISTA DEL PSC

“Hi haurà resposta clara a favor del canvi el 14-F”

PACTES “No podem investir un govern d’ERC que marqui el rumb de la independència” PRESOS “No he dit que fos contrari a l’indult, sinó que no em pronunciaré fins que es tramiti”

No em preocupa que es vegi el PSC com l’únic que volia el 14-F. És un fracàs independentista
Tarradellas alertava d’on podia acabar Catalunya amb el victimisme i el nacionalisme
Convé començar pels 44 punts que van suscitar anteriors presidents de la Generalitat
Ara convé combatre la pandèmia i recuperar l’economia més que canvis federals
En finançament no vull privilegis per a Catalunya però vull el que li correspon i hi ha molt recorregut

Entrevistem Illa acabat el míting de diumenge a Girona. A la tarda no té actes però prepararà amb l’equip l’esprint final.

Iceta diu que, encara que no guanyi ara, vostè és un bon candidat de futur. La seva elecció està pensada en aquesta clau?
No. Dit amb tota la modèstia, estic convençut que el 14-F tindré una majoria àmplia de gent que em donarà suport i que guanyaré aquestes eleccions. Si no és així, cosa que crec que no passarà, evidentment que jo no me n’aniré. He tornat aquí per quedar-m’hi i, per tant, seguiré treballant en la línia de les paraules del Miquel. Però, tal com estic veient que s’estan desenvolupant aquests dies de campanya, em reafirmo en el fet que hi ha moltíssima gent a Catalunya que vol que no hi hagi retrets, que vol que no mirem enrere, que no ens preguntem què hem fet aquests 10 anys, sinó que vol simplement girar full i obrir un temps nou. Crec que és una majoria bastant imparable. El que he demanat aquests darrers dies és que concentrin el vot en la meva candidatura perquè és l’única que pot fer possible aquest canvi que jo penso que la majoria de catalans i catalanes demanen.
Quan Iceta el va proposar el 2016 de secretari d’organització, ja hi havia una voluntat de relleu?
No, no. La gent es pensa a vegades que les coses estan molt predissenyades, i no ho estan. Ni tan sols la meva candidatura està dissenyada o pensada d’antuvi. El Miquel va buscar la persona que fes la tasca de secretari d’organització, m’ho va oferir i les coses podien anar bé o podien anar menys bé. Van anar bé i s’han anat succeint diferents esdeveniments i episodis que ens han portat fins aquí. El PSC és una organització àmplia, afortunadament amb molta gent de vàlua, i, en cada moment, es tracta de demanar que facin el pas aquelles persones que els companys i les companyes creuen que estan en millors condicions d’assolir un determinat repte polític. És el que ha passat ara. M’ho van demanar a mi. Es tracta de tenir un conjunt de gent preparada –nosaltres tenim la sort de tenir molt planter en el món municipal com a escola d’aprenentatge polític molt important– i, bé, les coses han anat com han anat. Però no hi havia res prefigurat ni predissenyat.
La seva elecció en substitució d’Iceta tanca definitivament la porta a Núria Parlon? Iceta la va guanyar en primàries però per un marge no gaire ample.
No se sap mai, això. El PSC sempre ha sigut un partit molt integrador i molt inclusiu. A les primàries van concórrer dues persones i la militància va triar Miquel Iceta i ell molt encertadament va fer una executiva d’integració. Estem parlant del congrés del 2016. Després n’hem tingut un el 2019 en què s’ha confirmat això. Per tant és un partit cohesionat, unit, molt centrat a preparar, a aportar el millor de nosaltres mateixos perquè Catalunya superi aquests 10 anys perduts. Des de tots els àmbits de l’administració: des dels ajuntaments, des de les diputacions, des del govern de la Generalitat i des del govern d’Espanya amb Iceta com a ministre de Política Territorial i Funció Pública.
Però se suposa que se’l tria com a candidat per a un període relativament llarg.
Ens agrada tenir un punt d’estabilitat però, això, ho anirem definint en cada moment amb els companys i les companyes. Jo no puc anticipar res en aquest sentit. Ara estem centrats en aquestes eleccions, que Catalunya giri full i obri un temps polític nou. Que entri aire nou en la política catalana, el Parlament i el govern de la Generalitat. Un objectiu que, per cert, tenim molt, molt a tocar.
Vostè es pot trobar que guanyi les eleccions però que no tingui una majoria per governar.
Pot passar però jo he dit que, si guanyo, em presentaré a la investidura, i crec que podré conformar una majoria de govern. Cada dia que passa em ratifico en aquesta idea que són molts i de procedència molt diferent els catalans que volen obrir un temps nou, girar full. Que diuen que ja s’ha acabat, que ja n’hi ha prou, de 10 anys de divisions, de confrontació, de disputes sense cap guany concret en la vida quotidiana. Crec que això serà més ampli del que anticipen alguns sondejos electorals. I en tot cas he presentat una fórmula que és la que està funcionant també a Madrid, que és un govern de progrés i de canvi. Crec que estaria en condicions de buscar els suports parlamentaris que fessin falta en funció de l’aritmètica que resulti al Parlament després de les eleccions del 14-F.
Cap enquesta preveu un govern del PSC i En Comú Podem amb un suport majoritari.
No, però jo crec que hi haurà sorpreses. Crec que hi haurà una resposta clara, una manifestació clara dels catalans i les catalanes a favor del canvi. I a favor de girar full el 14-F. Segons això articularé un govern, un govern de progrés, de canvi. Jo vaig presentar la fórmula amb els comuns i buscaré els suports parlamentaris que siguin necessaris per a la investidura.
Suports que han d’incloure o bé Ciutadans o bé ERC. Però aquest sembla impossible.
Ja els veurem. Ja els veurem. No vull anticipar res aquí. Ara del que es tracta, si es vol canviar, és de concentrar el vot en la meva candidatura.
Però l’opció del PSC i els comuns és de les minoritàries, repeteixo.
Sí, però com ho és a Madrid. I no obstant això des del govern de Madrid s’ha respost a la pandèmia més important en 100 anys, s’ha aprovat el pressupost, s’han aprovat més drets per als ciutadans, com ara la llei per una mort digna, i s’ha treballat moltíssim en favor d’una economia més respectuosa amb el medi ambient. Fins ara els ciutadans decideixen distribuir els vots entre diferents candidatures i els polítics hem de saber articular governs que puguin anar treballant i tenint una actitud molt dialogant per trobar en cada punt concret els suports necessaris. El que no pot fer el govern és trencar la coherència i orientació.
ERC ha estat clau per garantir governabilitat i pressupost a Barcelona però, sobretot, a l’Estat. Compta amb ERC per investir-lo a vostè i vostè està disposat a investir Aragonès?
No, no. Ja ho he dit. Aquí hi ha una incompatibilitat. Jo em puc posar d’acord amb partits que tenen una determinada orientació social però, quan es tracta de fixar el rumb de la política de Catalunya, hi ha una incompatibilitat des del moment en què jo defenso un projecte de retrobament i ells defensen mantenir la independència com a horitzó polític. En això no hi ha possibilitat de cooperació. Som incompatibles.
Però estarien disposats, no a governar, sinó a facilitar la investidura d’ERC?
Això tampoc. Perquè, al final, estàs facilitant la investidura d’un govern. Mentre hi hagi aquest objectiu de la independència no ho veig possible.
M’està dient que ERC no rebrà cap gest del PSC després d’haver facilitat la investidura de Sánchez i el pressupost de l’Estat?
El pressupost perquè és bo per a Catalunya. O es tracta de no votar coses que són bones per a Catalunya? El que no podem fer és, insisteixo, donar suport a un govern a Catalunya que marqui el rumb de la independència. Jo marco el rumb del retrobament, de girar full a 10 anys que ens han portat decadència, mal govern i no ens han portat res de bo.
És obligat preguntar-li si era imprescindible fer les eleccions en aquest moment de pandèmia.
Les eleccions són un fracàs dels independentistes. Un més. Va ser el senyor Torra qui va dir que se sentia desautoritzat pel govern el gener de l’any passat. Són ells que van ser incapaços de plantejar un substitut del senyor Torra. Les eleccions són un acte ratificat pel Parlament d’acord al nostre Estatut. Votar és un dret fonamental. Si hem d’anar a treballar, si portem els nens a l’escola, si fem activitats d’altres tipus, en les condicions adequades podem votar com s’ha fet a Portugal, com es farà pròximament a Holanda i com el govern de la Generalitat ha de garantir. Veiem que, tot i estar en una situació preocupant, les dades epidemiològiques estan millorant a poc a poc. Jo vull llançar un missatge que votar és segur si es compleixen les recomanacions de les autoritats sanitàries.
No li preocupa que el PSC sigui vist com l’únic que no les ha volgut ajornar?
A mi em preocupa que els independentistes hagin fracassat a l’hora d’oferir un substitut del senyor Torra i hagin jugat amb un dret fonamental com és el dret de vot.
En algun mitjà s’ha publicat que vostè és contrari a l’indult.
No. No ho he dit mai, això. Jo el que he dit és que soc sempre partidari de l’estat de dret. Per cert, si l’haguéssim respectat, no hauríem arribat on hem arribat i ens hauríem estalviat molts maldecaps. L’estat de dret garanteix que ningú tingui privilegis però tampoc perjudicis. Garanteix que, si l’indult se sol·licita per a alguna persona, hi ha obligació de tramitar-lo i estipula un tràmit molt garantista en què diferents organismes han d’anar informant. Jo el que he dit és que no em pronunciaré fins que no acabi aquest tràmit. Estic a favor que es tramiti l’indult perquè així ho estipula l’estat de dret. No em tocarà a mi perquè no formaré part del Consell de Ministres però donaré la meva opinió. També he dit que estic sempre a favor de l’estat de dret i la justícia i en contra de la venjança.
També creu com Iceta que quatre anys de presó són molts?
Crec el que estipula l’estat de dret. També estic a favor del compromís que va assumir el president del govern de revisar alguns delictes que s’anomenen d’excepció i posar-los en concordança amb la legislació d’altres països europeus.
Comparteix la lectura que el delicte de sedició ha quedat desfasat?
Estic a favor que es revisi i s’actualitzi. Això és un compromís del president del govern que subscric.
Com a exmembre, el govern espanyol veu amb bons ulls l’indult?
Ni amb bons ni amb mals ulls. El que es fa és aplicar el que està prescrit en el nostre estat de dret. I, fins que no acabi la tramitació i no hi hagi tots els elements, no es prendrà aquesta decisió. És el que es fa regularment amb tants i tants casos. No es fa aquesta vegada només. No diré que sigui habitual però hi ha més casos de petició d’indults.
Vostè és tarradellista. L’exconseller Bricall destaca de Tarradellas que volia una relació bilateral entre la Generalitat i l’Estat. La bilateralitat s’ha perdut?
No. Hi ha una comissió bilateral govern-Estat. Tarradellas apostava per això però també per la unitat dels catalans i per la lleialtat institucional. A mi de Tarradellas em queden dues coses. La frase tan pertinent que Catalunya és prou gran perquè hi capiguem tots i massa petita perquè sobri ningú. I també la famosa carta que va fer al director de La Vanguardia quan va deixar de ser president als anys vuitanta, on alertava d’on podia acabar Catalunya si el virus del victimisme i el nacionalisme desenfrenat dominaven l’escena política catalana. I em temo que els fets li han acabat donant la raó lamentablement. Per això és tan necessari girar full i fer un canvi.
Més enllà del diàleg compromès, quina és la prioritat en la relació Generalitat-Estat?
Els 44 punts de l’agenda de retrobament. Van ser suscitats per anteriors responsables de la Generalitat i abasten una agenda molt àmplia des de polítiques socials fins a infraestructures i finançament. És una bona agenda de treball. Convé començar per aquí.
Confia en un salt federal del PSOE?
Té escrits des de fa molt temps documents rellevants com ara la Declaració de Granada i la de Barcelona. De totes maneres, convé tocar de peus a terra. Estem vivint un moment molt complex. Ara les prioritats són combatre la pandèmia, reactivar l’economia i garantir que ningú quedi enrere. Com a ministre de Sanitat he après que s’ha de cooperar i treballar amb coordinació i unitat, no només a Espanya sinó a tot Europa. La naturalesa composta de l’Estat espanyol, l’esquema de governança amb la sanitat pública transferida a les autonomies ha anat prou bé. Més que plantejar-me en aquest moment desenvolupaments federals, ara convé centrar molt les energies en aquestes prioritats. En això de garantir que ningú quedi enrere he volgut fer un gest d’empatia anunciant que rebaixaré el salari del president de la Generalitat –el que em toca a mi– i el posaré al nivell del president de comunitat que cobra més, el lehendakari. Ara estem cobrant gairebé el doble que el president espanyol i més que els d’Itàlia, Portugal i el Regne Unit. Jo ja sé que això no fa quadrar els números, que necessitem molts més ingressos, però és un gest.
Pel que fa a l’augment de recursos, la prioritat és el finançament?
Són tres. És un model que acumula set anys de retard per revisar-lo. S’ha d’anar a les reunions amb plantejaments clars. No vull privilegis per a Catalunya però vull el que li correspon. Amb dades objectives, aquí tenim molt recorregut. També s’ha de posar fi al dúmping fiscal que fan algunes comunitats que és perjudicial. En segon capítol, s’ha de gestionar millor i jo també crec que s’ha de fer una política fiscal més agressiva. Ja no hi ha les regles que hi havia i Europa està fent un esforç de polítiques expansives. Ja arribarà el moment d’aquí a uns anys de tornar a quadrar el dèficit. Catalunya ha de tornar a ser líder econòmic d’Espanya. En PIB per càpita Madrid ens va passar per damunt fa tres anys. Facilitar les coses a les empreses.
Si l’independentisme manté el seu suport social, al final s’haurà de resoldre amb un referèndum?
Jo no vull renunciar a cap meitat de Catalunya ni crec que la solució sigui la imposició d’una meitat sobre l’altra. Vull superar això i buscar un punt de consens. Els plantejaments divisius, que han estat molt en voga els darrers 10 anys –també els hem vist als Estats Units–, de buscar la confrontació per afermar un espai polític, no són mai la solució. Hi sortim tots perdent. Però veig molta comoditat en els rivals en mantenir això. Uns perquè en viuen i d’altres perquè se senten molt còmodes combatent-ho. Mentrestant aquí anem enrere. Ens passa per davant l’Agència Europea del Medicament i se’n va de Barcelona perquè no ens aclarim. Ara hi ha 140.000 milions per a tot Espanya. Si anem badant ens passarà tot pel davant.

Inesperat ministre i candidat

Com “un home de consens que no perd la calma” l’ha definit l’escriptora i candidata de la llista socialista, Gemma Lienas. “Ens ha fet sentir orgullosos en temps difícils”, va afirmar Iceta del pas d’Illa pel Ministeri de Sanitat el dia que el va presentar com a candidat i li va agrair haver mostrat que la “desqualificació, la bronca i l’enfrontament no porten enlloc”. No haver entrat en polèmica amb els rivals enfangant encara més la greu crisi de la pandèmia ha estat, segurament, el seu millor encert. Una aposta comunicativa que li ha permès sortir ben parat de la gestió d’una pandèmia gravíssima. Li ha permès superar el dèficit de no tenir coneixements sanitaris i defugir el debat sobre mesures i resultats concrets. El to conciliador li ha servit tot i el desbordament de la pandèmia perquè no els ha anat gaire millor, a molts països europeus. Fins al punt que s’ha mossegat la llengua quan el govern de Madrid ha contradit sistemàticament la política acordada de restriccions. Com a ministre de Sanitat, ell també va relativitzar la tardor del 2019 la gravetat del que estava a punt de passar. Però, de fet, tret d’alguns epidemiòlegs i de multinacionals com ara el Mobile World Congress, ho ignorava tothom. A Illa, se li havia encarregat un Ministeri amb les competències traspassades a les autonomies perquè es dediqués a fer política de despatx, a refer ponts amb el govern català i amb ERC per garantir la governabilitat de Sánchez a Madrid. Rigorós, cartesià, seriós, polític de raça, tarradellista són alguns dels qualificatius que se li han dedicat per definir-lo. Nascut el 1966 a la Roca del Vallès, es va llicenciar en filosofia per la UB i el 1987 va entrar de regidor a l’Ajuntament del seu municipi i el 1995 va ser investit alcalde en substitució del difunt Romà Planas, qui va ser secretari particular del president Josep Tarradellas a l’exili i director general d’Administració Pública en el seu govern provisional. Apartat de l’alcaldia per una moció de censura a final de mandat, el 1999 Illa va tornar d’alcalde amb majoria absoluta. Del 2005 al 2009 va ser director general d’Infraestructures del Departament de Justícia amb el tripartit del PSC, ERC i ICV. Responsable econòmic i coordinador del grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona des del 2010 i encara desconegut per la majoria, Iceta el va fer el 2016 secretari d’organització del PSC. Amb ell va situar el partit contra el referèndum i la DUI i a favor del 155. La simbiosi amb el PSOE el va portar primer al govern espanyol i ara a intercanviar papers amb Iceta.

10 coses que no sabies...

Regidor amb projecció. Es va estrenar el 1987 amb 21 anys, però va ser el 1995 quan Romà Planas el va triar de número dos perquè fos el futur alcalde.

Cara. El centre La Roca Village és la cara d’èxit i més coneguda de la seva gestió d’alcalde durant 10 anys.

Creu. Una urbanització que es va aprovar amb el vot del regidor d’Urbanisme, el pare del qual es va saber que tenia terrenys a la zona. El TSJC va acabar anul·lant el projecte.

Presons. El 2005 va entrar al govern per encarregar-se de les infraestructures de Justícia en l’època en què es construïen Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric.

Empresa. El 2009 feia de director general de la productora Cromosoma, la de ‘Les tres bessones’, però el 2010 el van cridar a l’Ajuntament de Barcelona per dirigir l’àrea econòmica i després va ser coordinador del grup socialista i cap de gabinet de Collboni.

Filosofia i economia. Llicenciat en filosofia per la UB i màster en direcció d’empreses per l’IESE, Illa ha fet de professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Cristià. Estudiant dels escolapis, és cristià. Un grup de cristians –la majoria socialistes– li acaben de donar suport, entre els quals Josep Maria Carbonell, degà de la facultat on Illa ha estat professor.

Córrer i cuidar l’hort. Córrer és el seu esport habitual i ajuda a l’hort del seu pare. Abans en va tenir un de propi.

La processó va per dins. Home tranquil, en els actes se li ha vist un recurs: descarrega la tensió remenant contínuament els dits, sovint amb un clip.

Artífex de pactes. Potser el més important l’endemà del 14-F és que ha estat al darrere dels pactes d’investidura a l’Ajuntament, la Diputació i l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Batet es doblega a Marchena

madrid

Aragonès i Armengol clamen pel català en l’audiovisual

Barcelona

La CE retira l’amenaça imminent de tallar els fons a Polònia

Brussel·les

Albiol es veu d’alcalde el 2023 vencent “l’odi i el ressentiment”

BARCELONA

El govern apressa els territoris del domini lingüístic a fer pinya

barcelona

Biden referma el compromís dels EUA de defensar Taiwan

Saint Louis (Missouri)
JORDI TERRADES SANTACREU
PSC

“Catalunya es mereix més acords transversals”

GRANOLLERS

L’alcalde de Sarrià de Ter, absolt de desobediència

Sarrià de Ter

Trapero defensa el control del cos des de “l’autoexigència”

Barcelona