El raper Hasél, a la presó
Els Mossos entren a la Universitat de Lleida i el porten a la presó de Ponent
Les manifestacions a favor del seu alliberament acaben amb aldarulls a Barcelona, Girona, Lleida i Vic, i els Mossos disparen projectils de ‘foam’
Al crit de “mort a l’Estat feixista”, acompanyat d’un “visca l’organització revolucionària” i un “mai ens faran callar”, el cantant de rap Pablo Hasél –Pau Rivadulla és el seu nom real– sortia a quarts de nou del matí de l’edifici del rectorat de la Universitat de Lleida detingut pels agents dels Mossos d’Esquadra. Amb aquesta actitud combativa acabava la tancada a l’edifici que havia iniciat el dia abans, acompanyat de centenars d’activistes, després que l’Audiencia Nacional n’ordenés l’ingrés a la presó durant nou mesos per enaltiment del terrorisme –ho podia fer voluntàriament fins divendres– i que dilluns rebutgés el recurs de súplica per ajornar l’ingrés. En aquesta ocasió, Hasél també ha estat condemnat a pagar una multa de 30.000 euros per injúries a la monarquia, que tampoc ha fet efectiva.
La primera condemna a dos anys, del 2014, la va ratificar el Tribunal Suprem (TS) un any després per enaltiment del terrorisme, però l’Audiencia Nacional va acceptar suspendre’n l’execució el 2019, amb la condició que no reincidís en tres anys. En aquesta segona sentència ingressarà per complir la nova pena, de nou mesos, i no la suma de totes dues. El raper té condemnes de multa per altres delictes de dos jutjats de Lleida del 2017 per ofensa a l’exalcalde Àngel Ros i una altra per violació de seu en una protesta al Banc Santander. A més, en té dues del 2020 pendents de resolució dels recursos: l’una per lesions per haver agredit un periodista de TV3 el juny del 2016 i l’altra per haver agredit el 2017 un home que va declarar com a testimoni en un judici i en què li demanen 2,5 anys de presó. També té un judici pendent per desordres en què la fiscalia li demana cinc anys i tres mesos de presó per una protesta a la subdelegació del govern de Lleida del 26 de març del 2018, durant les protestes per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya.
El dispositiu policial es va iniciar a quarts de set del matí i hi van participar una vintena de furgonetes de la Brigada Mòbil i desenes d’agents que es van obrir pas traient barricades fetes amb mobiliari mentre una cinquantena de persones que donaven suport al cantant, i que van ser identificades, els buidaven extintors. El rector de la universitat, Jaume Puy, va explicar que denunciarà els danys per poder cobrar de l’assegurança.
Hasél va ser traslladat al mòdul d’ingressos de la presó de Ponent, on d’aquí a dos mesos serà avaluat per la junta de tractament, que ha de proposar la seva classificació penitenciària en segon grau o en règim de semillibertat.
La detenció va provocar mostres de suport i indignació de formacions polítiques, manifestos del sector cultural –Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Teatre Nacional de Catalunya, L’Auditori de Barcelona, el Palau de la Música i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres– i un munt de denúncies a les xarxes. El govern censurava l’anacronisme del Codi Penal, que prefereix protegir la monarquia i la involució de drets, i el síndic, Rafael Ribó, demana a les autoritats explorar “amb celeritat” les vies “més adients” per posar-lo en llibertat. Des de Brussel·les, el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, posava en relleu que “Espanya és la vergonya del món i a Josep Borrell se li gira feina”, i anunciava que demanarà una revisió de la seva condemna a tres anys i mig de presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme si hi ha una revisió del Codi Penal com va prometre l’executiu espanyol.
Incidents
En més de 80 municipis es van fer concentracions sense incidents, però sí que n’hi va haver a Barcelona, Girona, Lleida i Vic. A Barcelona, on segons la Guàrdia Urbana es van manifestar unes 1.700 persones, els Mossos van disparar projectils de foam a l’altura del carrer Bosch, on els manifestants van cremar contenidors i van llançar objectes contra els agents que hi impedien l’accés. Van acabar ferint una noia a l’ull i una fotoperiodista a l’orella.
A Girona, la manifestació, que va reunir unes 5.000 persones, segons la policia municipal i els Mossos, va començar a la plaça de l’U d’Octubre i, des d’allà, els manifestants van anar fins a la subdelegació del govern, on van llegir un manifest, i van començar a llançar pedres i petards contra l’ARRO i la Brimo que custodiaven l’edifici. La policia hi va respondre amb salves i bales de foam. Els incidents van causar danys a quatre oficines d’entitats bancàries de la zona de Santa Clara i la plaça Independència. A Lleida, els Mossos també van respondre als aldarulls i al llançament d’objectes amb salves i dispersant la concentració amb les furgonetes a gran velocitat a l’altura de la rambla Ferran.
A Vic, centenars de persones es van concentrar a la plaça Major i, un cop finalitzada la protesta, hi va haver incidents a l’edifici dels jutjats i a la comissaria dels Mossos.
En el moment de tancar aquesta edició, els Mossos havien informat de la detenció de 8 persones a Lleida, 4 a Vic i 3 a Barcelona, i d’un total de 17 agents del cos ferits: 11 a Vic, 4 a Barcelona i 2 a Lleida.
