Política

informe de l'ONU

Víctimes de la barbàrie

El nombre de morts civils en els conflictes armats arreu del món va augmentar un 72% el 2023 amb relació a l’any anterior

Les Nacions Unides denuncien la manca de compliment del dret internacional humanitari en els principals conflictes

L’ONU insta a respectar les lleis en els enfrontaments armats i a retre comptes dels incompliments

L’ONU alerta en un nou informe de la situació “sorprenentment greu” dels civils afectats per la guerra durant el 2023, una situació que no ha variat gaire aquest any, ja que la gran majoria dels conflictes de l’any passat són encara ben vius.

Les Nacions Unides van documentar més de 33.000 morts civils en conflictes armats el 2023 –un augment del 72% en comparació amb l’any anterior–, segons va informar Joyce Msuya, coordinadora adjunta de l’Ajuda de les Nacions Unides, als ambaixadors al Consell de Seguretat. Les xifres reals, avisa Msuya, són “probablement més altes” i bona part del patiment causat a la població civil és conseqüència d’una “alarmant manca de compliment del dret internacional humanitari i del dret internacional de drets humans”. “La realitat és que gran part del dany civil que veiem en els conflictes d’avui es produeix fins i tot quan les parts afirmen que actuen de conformitat amb la llei”, va remarcar Msuya.

Un dels conflictes que van esclatar l’any passat i que més atenció mediàtica han atret és la guerra a la Franja de Gaza. L’ONU denuncia que ha provocat “la mort, la destrucció i el patiment a un ritme i escala sense precedents en el passat recent”. Desenes de milers de persones han mort o han resultat ferides. Més del 75% de la població d’aquest territori palestí està desplaçada a la força i la fam comença a fer estralls en la població.

“Milers de nens han estat assassinats i ferits en el que els col·legues de l’Unicef han anomenat una «guerra contra els nens»”, va dir la representant de les Nacions Unides, que hi va afegir que s’estima que uns 130 israelians continuen sent ostatges de Hamàs i que preocupa el tracte que reben.

Alice Wairimu Nderitu, assessora especial de l’ONU per a la prevenció del genocidi, també es va adreçar al Consell de Seguretat per expressar l’alarma sobre la situació al Sudan. El conflicte entre grups militars rivals, que va començar a l’abril, ha donat lloc a una greu violència ètnica, especialment al Darfur i Al Fasher. “La població civil és atacada i assassinada pel color de la seva pell, a causa de la seva ètnia i pel fet de ser qui són”, va denunciar l’assessora de les Nacions Unides, que va remarcar la necessitat que s’actuï de manera urgent per garantir la protecció dels civils. “El risc de genocidi existeix al Sudan, és real i creix dia rere dia”, hi va afegir Wairimu Nderitu.

Entre l’abril i el desembre van morir prop de 12.260 persones i 33.000 van resultar ferides. A més, milions de persones més han estat desplaçades de casa seva, moltes de les quals han fugit als països veïns, la qual cosa ha desencadenat una crisi regional. Les infraestructures i els serveis civils de primera necessitat com els hospitals, les clíniques, les escoles i les xarxes d’aigua, sanejament i electricitat han estat objecte de danys considerables.

En la seva intervenció davant el Consell de Seguretat, Msuya, que també és la subdirectora de l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides, va destacar l’impacte de les armes explosives en les zones poblades. L’ús d’aquest tipus d’armament va ser la principal causa de baixes civils a Ucraïna l’any passat. El 2023, es va produir un augment del 16% del nombre de víctimes civils de mines terrestres i restes explosives de guerra, amb un balanç de 116 civils morts i 383 de ferits, segons un informe de l’ONU sobre l’estat global de la protecció de civils publicat la setmana passada.

El conflicte a Ucraïna, a més, ha continuat malmetent l’entorn natural i la biodiversitat del país. Les aigües subterrànies i de superfície han estat exposades a substàncies químiques nocives i a la contaminació a causa dels atacs a la infraestructura de combustible.

L’informe de les Nacions Unides també ha assenyalat l’impacte dels conflictes en altres regions més allunyades dels focus dels mitjans de comunicació internacionals com els de la República Democràtica del Congo, Mali, Nigèria, Somàlia, el Sudan del Sud, Myanmar i Síria.

L’ONU avisa que el 2023 la protecció dels civils “estava en una situació nefasta” i ho atribueix, en bona part, al fet que en aquests conflictes “s’incompleix amb freqüència el dret internacional humanitari” i “es fa cas omís de les exigències plasmades en les resolucions del Consell dels últims 25 anys relatives a la protecció dels civils”.

Per tot plegat, l’organisme internacional fa una crida urgent a “comprometre’s a respectar el dret internacional, inclosa la Carta de les Nacions Unides” i assenyala que és “indispensable redoblar els esforços perquè les parts en conflicte compleixin en un grau més alt el dret internacional humanitari” i “retin comptes quan l’infringeixin”. “Els estats haurien de garantir la seva determinació de respectar plenament el dret en els conflictes armats i que el compromís d’intensificar la protecció i investigar les infraccions s’acompanyi de mesures pràctiques i eficaces.”

33.000
civils
van morir l’any passat víctimes de conflictes armats arreu del món, segons l’ONU, que avisa que la xifra real pot ser més alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

PSC i Comuns retreuen a Albiol un augment de la inseguretat

Badalona
brasil

Lula diu que pot aspirar a la reelecció per a evitar que torni Bolsonaro

barcelona
estat espanyol

El TS torna a donar la raó al coronel De los Cobos per l'ascens a general

barcelona
judicial

La cúpula de la fiscalia avala aplicar l’amnistia sense subterfugis

barcelona
Alemanya

Arrenca el tercer judici contra la trama colpista d’ultradreta

Barcelona

Torrentà relleva Cañigueral com a delegada del Govern a Girona

GIRONA
educació

L’alumnat català de 15 anys, per sota la mitjana estatal en pensament creatiu

barcelona

Som-hi-ERC denuncia que s’elimina l’oferta de cursos d’accés a la Universitat

santa coloma de farners
política

La Mesa explora si pot actuar contra les despeses de Vox al Parlament

barcelona