Política

La UE s’acosta de nou a Erdogan

Els 27 socis busquen una relació “més positiva” amb Turquia aprofitant la baixada de tensió al Mediterrani

Brussel·les aposta per renovar l’acord migratori cinc anys després de tancar el controvertit pacte

La Unió Europea no dona per perdut el líder turc, Recep Tayyip Erdogan. La seva actitud desafiadora aquest últim any, tant en el terreny geopolític al Mediterrani com en l’afer migratori, ha posat contra les cordes el club europeu, incapaç de gestionar els problemes amb aquest veí molest. La solució sembla que, finalment, sorgirà del mateix Erdogan.

“Les últimes accions dels turcs han millorat l’ambient al Mediterrani oriental”, celebren fonts diplomàtiques europees, que veuen una oportunitat per reprendre una relació més “positiva” amb Ankara. En aquest nou intent per apropar-se a Turquia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, es van reunir ahir telemàticament amb Erdogan per abordar el conflicte amb Grècia i Xipre per un important jaciment de gas a la regió.

Recentment, Atenes i Ankara han reprès el diàleg en clau diplomàtica per intentar acostar posicions en la disputa marítima per les exploracions de gas. “És un bon senyal, però tampoc en podem estar del tot segurs, perquè això es basa en una cosa que no controlem: l’actitud d’Erdogan”, detallen les mateixes fonts. Per això, Von der Leyen i Michel van demanar al líder turc que mantingui aquesta “desescalada sostinguda” de les tensions per reconduir la relació i fer possible un to “més positiu”. Els caps d’estat i de govern de la UE han de discutir la setmana vinent la seva posició respecte a Ankara i, segons fonts diplomàtiques europees, hi ha “més unitat que mai” entre els 27 socis sobre la necessitat d’aprofitar la baixada de tensió per frenar la deriva negativa.

En aquest últim any l’ambient s’havia escalfat, també perquè França s’havia afegit al bàndol que reclamava mà de ferro contra els turcs, però el canvi de to facilita una posició comuna més calmada per estabilitzar els ponts que encara no s’han trencat amb un soci estratègic com és Turquia. “Erdogan s’ha adonat que la deriva no el beneficia”, assenyalen altres fonts diplomàtiques.

Síria i Líbia

En la trobada d’ahir, els líders de les institucions europees també van aprofitar per abordar els conflictes a Líbia i Síria, així com la situació dels refugiats sirians a Turquia. De fet, aquesta setmana es compleixen cinc anys des de la signatura de l’acord migratori arran de l’anomenada “crisi dels refugiats” del 2015, quan, de manera sobtada, van arribar més d’un milió de persones fugint de la guerra a Síria i l’Afganistan.

La UE va prometre pagar 6.000 milions d’euros teòricament en ajuda per als refugiats i una certa liberalització dels visats als turcs a canvi que Erdogan fes de mur de contenció, en plena efervescència dels partits xenòfobs i euroescèptics. El pacte va ser molt efectiu i, en només un any, es va passar de registrar 856.723 arribades per mar a Grècia a 173.450. Va ser llavors quan va pujar el nombre de refugiats que arribaven a Itàlia a través de Líbia, però tapar aquella entrada amb un pacte econòmic era menys viable amb un país en plena guerra civil. Ara bé, el controvertit acord amb Turquia, àmpliament criticat per les ONG de drets humans, ha resultat ser una arma de doble tall. Just abans de la pandèmia, Erdogan va reobrir la frontera com a forma de pressió a Brussel·les per interessos en la guerra a Síria i a la regió. La Covid-19 va desplaçar el focus mediàtic, però l’incendi al camp de Mória va reactivar temporalment l’interès pels refugiats.

Ara la UE vol aprofitar que l’afer migratori no està en primera línia de l’agenda política per renovar el pacte amb Erdogan. Així ho va avançar aquesta setmana l’alt representant de la UE, Josep Borrell. Els 27 socis encara el veuen útil, però volen assegurar-se que no tornarà a obrir la frontera segons li convingui i que reactivarà la readmissió dels repatriats des de les illes gregues.

Per contra, Amnistia Internacional, Oxfam i Càritas Europa aprofiten el cinquè aniversari del pacte per denunciar les “greus conseqüències” sobre els drets humans com ara les “pràctiques violentes de control fronterer” i les “pèssimes condicions de recepció” de persones que fugen de la violència.

LES FRASES

Les últimes accions dels turcs han millorat l’ambient al Mediterrani oriental
Erdogan s’ha adonat que la deriva [negativa en què estava immers] no el beneficia
Fonts diplomàtiques
UNIÓ EUROPEA (UE)

“No és el moment de sancions”

Natàlia Segura Raventós

La baixada de tensió al Mediterrani coincideix amb la intenció de la fiscalia turca d’il·legalitzar el partit prokurd HDP. La Unió Europea ha alertat Turquia que això vulneraria “els drets de milions d’electors”. “Turquia ha de respectar urgentment les seves obligacions democràtiques”, defensava Borrell aquesta setmana en un comunicat, en què també lamentava la decisió de retirar l’escó i la immunitat parlamentària al diputat de l’HDP Faruk Gergerlioglu i el seu “imminent empresonament”. Gergerlioglu va ser condemnat el 2018 per un delicte de “propaganda terrorista” per uns comentaris a les xarxes socials sobre el conflicte kurd. Una condemna en paper que no es traduirà en represàlies. “No és el moment oportú per a les sancions i no estan justificades”, asseguren fonts diplomàtiques, que no veuen interès a les capitals a castigar el líder turc, Recep Tayyip Erdogan, pels drets humans just quan s’estan calmant les aigües al Mediterrani.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol
Adeu a Iglesias en la IV Assemblea de Podem

Podem es feminitza

madrid

Montero: “No resol el conflicte anar a Colón ni les firmes”

madrid

Una carta emmiralla tot el país

Roma

Johnson tensa la cimera del G-7 i amenaça la UE pel tema d’Irlanda del Nord

Carbis Bay

ERC acusa la dreta de posar Catalunya en el punt de mira

Barcelona

El Consell per la República i l’ANC reivindiquen l’1-O

barcelona

Chacón i Solsona lideraran el PDeCAT de “la veritat” i “la responsabilitat”

barcelona

Guanyem fixa els objectius per a “la Girona del futur”

Girona

El rumb d’ERC en la nova etapa del procés

barcelona