Xoc dels aliats amb la Xina pels uigurs
La UE, el Regne Unit i el Canadà s’afegeixen als Estats Units i imposen sancions a alts càrrecs xinesos per la repressió de la minoria musulmana
Pequín hi replica amb represàlies contra personalitats europees i acusa Brussel·les “d’hipòcrita”
La Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà van imposar ahir sancions contra la Xina per la repressió de la minoria uigur. Una acció conjunta dels clàssics aliats occidentals que no només denota una millor sintonia per l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca, sinó també un major atreviment dels europeus quan senten que tenen al darrere al germà gran nord-americà.
Feia més de trenta anys que els europeus no s’atrevien a pressionar d’aquesta manera el règim xinès per la vulneració de drets humans. El darrer moviment similar va ser l’embargament d’armes del 1989 per les protestes de Tiananmen. Ara han despertat finalment pels abusos de la Xina a l’oficialment anomenada Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, dita Turquestan de l’Est pels qui en reclamen un estatus independent.
El gegant asiàtic amaga des de fa dècades aquest conflicte territorial a la seva província més gran, un territori equivalent a la superfície d’Alemanya, França i l’Estat espanyol junts que va ser annexat per la Xina a finals dels quaranta. Els uigurs denuncien la discriminació i repressió per part del règim, que en els darrers anys s’ha fet més evident per les revelacions de detencions en massa i treballs forçats.
En el marc de la seva particular guerra amb Pequín, Washington ja havia castigat el darrer any el règim de Xi Jinping per aquestes vulneracions que qualifica de “genocidi” contra els uigurs. Ara s’hi han afegit els seus aliats occidentals, que ahir van anunciar l’aplicació de sancions en bloc contra quatre alts càrrecs de la Xina, entre els quals hi ha l’excap de la regió uigur de Xinjiang, Zhu Hailun, i el director de l’Oficina de Seguretat Pública de Xinjiang, Chen Mingguo, com també una empresa vinculada als centres on s’han fet “detencions arbitràries a gran escala” d’uigurs i minories musulmanes. La UE els acusa també de “vulnerar sistemàticament la seva llibertat de culte”.
“Una resposta transatlàntica unida envia un fort senyal a aquells que violen o abusen dels drets humans internacionals i prendrem accions addicionals en coordinació amb socis semblants”, va reivindicar ahir Antony Blinken, secretari d’Estat dels Estats Units.
Escalada sobtada
Per ara qui ha pres accions ha estat Xi Jinping, que aplicarà sancions contra una desena de personalitats europees, entre les quals diversos eurodiputats i quatre entitats de la UE.
En un comunicat, el Ministeri d’Afers Estrangers xinès va exigir a Brussel·les que “deixi de donar lliçons sobre drets humans i d’interferir en afers interns” d’altres països: “La UE ha de posar fi a la seva doble moral hipòcrita.” “Són inacceptables”, va replicar ahir l’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, que va defensar que el bloc europeu aplica sancions “independentment” de quin país cometi vulneracions de drets humans.
A la llista aprovada ahir també hi havia personalitats de Corea del Nord, Líbia, Rússia, Sudan del Sud i Eritrea. Per contra, Brussel·les no ha aprovat cap sanció per la repressió a Hong Kong.
“No canviaran la nostra determinació per defensar els drets humans”, va avisar ahir Borrell.
A Brussel·les reivindiquen el moviment, però són conscients de les repercussions del xoc amb Pequín. “Això ha creat un nou ambient”, va admetre el cap diplomàtic de la UE. Per exemple, a la Haia estan molt emprenyats amb les sancions xineses perquè afecten un eurodiputat holandès. La sobtada escalada de tensió amb el règim de Xi Jinping fins i tot s’ha escolat a la densa cimera dels líders europeus de dijous, on discutiran els problemes de vacunació i la relació amb Rússia i Turquia.
Fonts diplomàtiques europees asseguraven recentment que la UE no vol prendre partit en la guerra entre els EUA i la Xina. Tanmateix, fent aquest pas per primer cop en tres dècades sota la direcció de Biden, i en coordinació amb el primer ministre britànic, Boris Johnson. i el canadenc Justine Trudeau, la UE es comença a reposicionar al costat dels nord-americans en el tauler internacional ara que ja no ha de tractar amb una figura tan desagradable i imprevisible com era el republicà Donald Trump.
LES XIFRES
Moscou i Pequín fan front comú
El ministre rus d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, tancarà avui una visita de dos dies a la Xina, on ha anat per escenificar el bon moment de les relacions bilaterals en un context de tensions mútues amb els EUA. La trobada té lloc alguns dies després del xoc entre Washington i Pequín durant la seva cimera d’Alaska i després que el president nord-americà, el demòcrata Joe Biden, qualifiqués d’“assassí” Vladímir Putin i l’acusés d’haver intervingut en les eleccions que el van dur a la Casa Blanca. “Els EUA han d’aturar els actes intimidatoris, deixar d’interferir en els afers interns d’altres països i deixar de formar grupets amb l’objectiu de promoure la confrontació”, van afirmar Lavrov i el seu homòleg xinès, Wang Yi, segons va informar el diari Global Times. Wang va destacar també que les bones relacions entre Pequín i Moscou són “imperatives donades les actuals circumstàncies” i que aquesta associació representa “un pilar per a la pau mundial”.
