Nuet declara que va actuar com a garant constitucional

Joan Josep Nuet, que ara és diputat al Congrés per ERC, va afrontar ahir la primera jornada del judici al Tribunal Suprem en què és acusat d’un delicte de desobediència pel qual li demanen una pena de 16 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic electe i una multa de 24.000 euros. En la seva declaració, qui el 2017 era membre de la mesa del Parlament, aleshores en representació Catalunya Sí Que es Pot, no es va limitar únicament a negar, de manera retòrica, les acusacions d’haver utilitzat aquest càrrec per tramitar diverses iniciatives a la cambra contràries a l’ordre constitucional durant el període d’apogeu del procés. En un al·locució llarga en què va exhibir una capacitat de domini escènic més que apreciable, Nuet va defensar que la seva acció institucional va anar encaminada justament a protegir l’ordenament jurídic, començant per la Carta Magna. I com? Doncs intentant que en un moment políticament molt convuls la majoria que formaven JxSí i la CUP desistissin de la via unilateral i s’avinguessin a mirar de pactar un referèndum amb l’Estat. “Si el Constitucional em preguntés si vaig ignorar o eludir els seus mandats li diria que no, no i no. Estava intentant que l’independentisme passés pel filtre constitucional”, va afirmar el polític, que també va assegurar que tenia la certesa, o la convicció, que en cas que el procés sobiranista hagués agafat embranzida “el TC posaria les coses a lloc”. Com així va ser.

En la fase inicial de la vista, la defensa de Nuet va veure com quedava desestimada la seva pretensió que el cas fos jutjat pel TSJC com va passar amb la resta de membres de la mesa. El fet, però, que l’acusat sigui diputat a Corts, l’ha acabat derivant al Suprem. Resoltes les qüestions procedimentals i entrant ja en matèria, l’interès de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat es va centrar, sobretot, en per què a l’òrgan de govern del Parlament es van admetre a tràmit iniciatives parlamentàries com la llei del referèndum del 6 de setembre del 2017, tot i que hi havia requeriments previs del Constitucional que instaven a prémer el fre. Sobre això, Nuet va recordar que, d’entrada, el criteri de la cambra, avalat pels seus lletrats, era que la mesa no havia d’entrar en el fons o contingut d’aquests projectes, perquè el seu encaix legal era revisat a posteriori –un cop aprovades, s’entén– pel TC. “No creia que ignorava els requisits del Constitucional”, va dir. Però, a més, l’ara diputat també va manifestar que el seu propòsit era que aquestes iniciatives que d’entrada no tenien cobertura normativa n’acabessin tenint durant el tràmit parlamentari. Com a exemple d’això, va exposar l’intent de JxCat i la CUP de crear una comissió sobre el procés constituent que tingués caràcter legislatiu, fet que era anticonstitucional i que Catalunya Sí Que es Pot va fer que es convertís en uns ens només d’estudi, tot i que va acabar suspesa igual.

Per falcar el seu relat, Nuet també va admetre que l’evolució dels esdeveniments li va fer veure que el seu propòsit d’encarrilar el procés pel constitucionalisme “va ser un fracàs” i que això es va plasmar en l’aprovació de la DUI, “que va ser l’últim clau d’aquest taüt que ha significat el procés”. Entremig va intentar, sense sort, que Puigdemont convoqués eleccions per evitar el 155. Acabat el seu testimoni, també havia de declarar l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que compleix una condemna d’onze anys i sis mesos de presó imposada pel Suprem. Al final, però, es va desestimar perquè té pendent de resoldre un recurs pel mateix cas contra la mesa.