Nuet: “Vaig estar dos anys aturant la independència”

El diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés, Joan Josep Nuet, va usar el torn de la darrera paraula, ahir en el judici, per demanar al Tribunal Suprem que “doni una oportunitat a la política” i que no el condemni pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) perquè com a secretari tercer de la mesa del Parlament, del 2015 al 2017, va estar “dos anys intentant impedir la independència”, i va insistir que el TC no havia concretat exactament quines iniciatives parlamentàries s’havien d’aturar. Per contra, el fiscal Javier Zaragoza i l’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, van demanar al tribunal que el condemni per desobediència al TC a setze mesos d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 24.000 euros.

Nuet es va comparar amb l’actitud dels cascos blaus de l’ONU en zones de conflicte i va dir que a partir del 6 i el 7 de setembre va votar a “tot en contra” en veure que es tiraven endavant les lleis independentistes. Va sostenir que aquella època va ser “un calvari” per al membres de la mesa i que el TC, com van declarar els lletrats del Parlament, va anar endurint el seu posicionament i va prohibir fins i tot el debat sobre la independència.“Volíem aplicar la llei, però la política és l’art d’aplicar la llei en un determinat context, de forma flexible perquè es compleixi, no es pot fer de forma mecànica i robòtica, això ho fan els jutges”, va assegurar, així com que la Constitució espanyola “s’ha de canviar”.

Abans, l’advocat de Nuet, Enrique Leiva, va defensar la seva inviolabilitat parlamentària, així com la superioritat jeràrquica del TC sobre el Parlament, i que Nuet amb el seu grup de CSQP va intentar aturar el procés d’independència. Va exposar que les pretensions independentistes no s’associaven amb violència i per això el conflicte es podia “recompondre a través de la política i les institucions”. El problema, segons Leiva, és que els grups independentistes no donaven legitimitat al TC. A més, hi va afegir que fins aleshores el tribunal de garanties havia dictaminat que les cambres legislatives podien parlar del que volguessin sempre dins dels límits constitucionals o proposant la reforma de la carta magna.

El fiscal i l’advocada de l’Estat van insistir que Nuet va permetre la tramitació de les lleis de transitorietat jurídica malgrat que “sabia” que això implicava desobeir el TC, que el va advertir “no una, sinó mil vegades”. Ara, el tribunal, format pels magistrats Andrés Martínez Arrieta— president i ponent—, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo, Ana Ferrer, Susana Polo i Eduardo de Porres, ha de deliberar la resolució.