Política

GROENLÀNDIA

L’esquerra guanya les eleccions i atura el polèmic projecte miner

El principal partit opositor de Groenlàndia, el socialista Inuit Ataqatigiit (IA), contrari a un megaprojecte miner al sud de l’illa, va guanyar les eleccions parlamentàries de dimarts, amb el 37% dels vots, segons els resultats provisionals difosos ahir per les autoritats. El socialdemòcrata Siumut –al poder ininterrompudament des del 1979 llevat de quatre anys– obté el 29,4%, seguit del centrista Naleraq (12%) i el social-liberal Demokratiit (9,1 %). Després de conèixer els primers resultats, el líder d’IA, Múte Bourup Egede, va assegurar que el projecte de la mina de Kuannersuit, on hi ha importants reserves de terres rares –un grup de disset elements utilitzats per a la producció de components electrònics i armament–, no tirarà endavant. El partit, d’origen indígena i defensor del medi ambient, intentarà ara formar govern. El seu objectiu és paralitzar el projecte miner de Kuannersuit, el tema que ha marcat la campanya electoral i que ha dividit la societat groenlandesa en els darrers mesos. Aquest projecte, que està en fase d’audiència pública, podria convertir l’illa àrtica de 2 milions de quilòmetres quadrats en el principal productor occidental de terres rares. Però la població recela dels possibles efectes nocius de l’emmagatzematge de material radioactiu sobre el medi ambient. L’IA ha estat el més bel·ligerant contra la mina de Greenland Minerals, firma australiana amb participació xinesa, mentre que el Demokratiit i el Siumut s’hi han mostrat a favor al·legant que generaria llocs de treball i milions de dòlars durant dècades amb què reduir la dependència econòmica de Dinamarca. El projecte i les disputes pel lideratge del Siumut van causar la ruptura de la coalició de govern i l’avançament electoral.

La de Kuannersuit era la primera d’una sèrie d’explotacions mineres que podrien reduir la dependència de l’illa, de 56.400 habitants, dels subsidis del govern danès, que aporta al voltant de la meitat del producte interior brut (PIB) del territori autònom, i impulsar una hipotètica independència, reconeguda en el nou Estatut aprovat el 2009. La secessió ha tingut un paper marginal durant la campanya, però els principals partits i la majoria de la població la defensen. L’interès de les principals potències mundials per Groenlàndia ha revifat els darrers anys –Trump va suggerir la compra de l’illa– a causa de la seva creixent importància estratègica i les oportunitats d’explotació del subsòl, afavorides pel canvi climàtic. El desgel obre la possibilitat també de noves rutes comercials marítimes a través de l’Àrtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aragonès apressa Junts a tancar l’acord “per afrontar les urgències que té el país”

Barcelona

França obre la porta a la immersió lingüística

París
TONI COMÍN
EURODIPUTAT I VICEPRESIDENT DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA

“El Consell mai va ser l’escull, tot i que ho va semblar”

BARCELONA

Pequín passa a l’ofensiva

Tòquio

Òmnium engega el clam de les places a favor de l’amnistia

barcelona
França
La cursa cap a l’Elisi del 2022

L’ex que estressa Emmanuel Macron

París

El Tribunal d’Apel·lació del Quebec avala la llei d’autodeterminació

ciutat de quebec

Protesta a Perpinyà pel canvi de lema a la ciutat

Perpinyà
EL RADAR

Operació Sputnik