Política

Els síndics de l’1-O, absolts

La titular del jutjat penal 11 sosté que “no queda prou acreditat” que els cinc acadèmics actuessin després de l’advertiment del TC

La fiscalia, que demanava per a ells penes de presó, podria presentar recurs a l’Audiència de Barcelona

La magistrada indica a la fiscalia que no ha aportat proves “suficients”

“Hem guanyat! Victòria democràtica, acadèmica i popular. Moltíssimes gràcies per tot el suport. La lluita continua fins a assolit la llibertat.” És la piulada que ahir al migdia va fer el grup de suport dels cinc membres de la Sindicatura electoral de l’1-O en conèixer la sentència, en la qual la magistrada substituta del jutjat penal 11 de Barcelona absol els professors Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marta Alsina i Marc Marsal dels delictes d’usurpació de funcions i desobediència. La sentència no és ferma i la fiscalia –que demanava per a ells fins a dos anys i nou mesos de presó, i alternativament un any d’inhabilitació– ha de decidir en els propers dies si presenta un recurs contra l’absolució a l’Audiència de Barcelona. La nova jurisprudència fixa que els fets provats d’una primera resolució no es poden modificar en una segona instància. És a dir, que es fa més difícil tombar una absolució, i la resolució vers els síndics és ben diàfana.

“No queda suficientment acreditat que els acusats, mantenint indestructible la seva voluntat d’ignorar els acords i els requeriments efectuats pel Tribunal Constitucional (TC), van continuar aprovant resolucions o adoptant acords constituïts com a sindicatura electoral”, afirma en la sentència la magistrada Silvia Pedrola, i descarta condemnar els cinc acadèmics, ja que considera que la fiscalia no ha aportat prova de càrrec suficient per desvirtuar la seva presumpció d’innocència, i davant del dubte –indica– els absol (amb el conegut principi in dubio pro reo).

En la resolució, la magistrada dona plena credibilitat al relat dels cinc integrants de la Sindicatura d e l’1-O, els quals en el judici van assegurar que només es van reunir “en unes golfes” del Parlament un únic dia: el 7 de setembre del 2017, després que en el maratonià ple del 6 al 7 de setembre es va aprovar la llei del referèndum, en el qual en el seu article 18 recollia la Sindicatura Electoral, com l’organisme per vetllar per la votació. El lletrat i el secretari del Parlament van declarar (a més de la prova documental) que a les 23.01 hores del dia 7 va arribar a la cambra per fax una resolució del TC que els ordenava no desenvolupar res de la llei del referèndum.

Els síndics de l’1-O van assegurar que el 7 de setembre a la tarda van plegar de la reunió de treball, i van marxar de cap de setmana del pont de la Diada. No es van tornar a veure més, ni van aprovar cap resolució, com ara el nomenament dels síndics comarcals, els quals van exposar en el judici que se’ls va trucar des del Parlament, on van anar a una única reunió el 12 de setembre, en la qual no hi eren els acusats i en què els van dir que no podrien fer res perquè el TC havia suspès el referèndum, que es va acabar fent amb voluntaris. La magistrada en dona plena credibilitat, ja que de la documentació en nom de la sindicatura aportada per la fiscalia no està signada per ells, ni s’ha aclarit qui ho va fer, com ara un manual de votació, penjat al web de la Generalitat entre el 12 i el 14 de setembre.

En el cas del delicte d’usurpació de funcions, pel qual la fiscal demanava per a ells dos anys de presó, la jutgessa exposa que “òbviament” els acusats no són funcionaris perquè la llei del referèndum va ser suspesa i tampoc hi ha una prova que “de forma persistent” fessin actuacions arrogant-se aquest càrrec de ser els àrbitres de les eleccions del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Com que no són funcionaris, tampoc se’ls pot acusar del delicte de desobediència realitzat per una autoritat, i amb el qual la fiscal demanava per a ells una condemna alternativa a la presó d’un any d’inhabilitació a càrrec públic.

Querella “preventiva”

Pel que fa al delicte de desobediència greu comuna, amb la petició fiscal de 9 mesos de presó, la magistrada indica que tampoc l’ha comès Matas, Verge, Pagès, Alsina ni Marsal, ja que la suspensió de la llei va ser la nit del 7 de setembre, i publicat al BOE el dia 8, però ells no van rebre la notificació de no actuar ni desenvolupar els preparatius del referèndum personalment fins als dies 15, 19, 21 i 22 de setembre, respectivament. “No queda acreditat que els acusats actuessin, es reunissin, tramitessin, realitzessin acords per a l’execució de les previsions contingudes en la llei del referèndum amb posterioritat a tenir coneixement de l’existència d’una advertència expressa d’impedir qualsevol iniciativa”, hi insisteix.

En el judici, la fiscal va retreure als acusats que no havien dit fins al dia de la vista que només havien treballat el 7 de setembre, fet que l’advocat dels síndics, el penalista Ramon Setó, va replicar-li que era l’acusació qui havia de demostrar els fets suposadament delictius, i així li ho recorda, educadament, la magistrada en la resolució. “És a càrrec de les parts acusadores, en aquest cas l’acusació pública, a qui correspon fer prova plena dels fets en què es fonamenten la seva petició de condemna (...). I en aquest cas les proves practicades incriminatòries no han estat suficient per completar un judici de certesa sobre la culpabilitat dels acusats”, clou la magistrada.

Tot i la satisfacció de l’absolució, Ramon Setó lamentava ahir que els síndics hagin “patit” tres anys i mig aquest procés penal. “Des d’un principi vam dir que era una querella preventiva, per intimidar i per intentar aturar la celebració del referèndum. Els fets no eren suficients ni acreditats, i no s’hauria d’haver admès a tràmit la querella de bon inici”, declarava Setó.

El defensor dels síndics de l’1-O va insistir que, a més de l’amenaça, els acadèmics han patit dos processos penals alhora, fet proscrit. “La Convenció de Venècia i el Tribunal Europeu de Drets Humans deixen ben clar que les multes coercitives són considerades un procés penal”, precisava el penalista, que va afegir que el TC va estrenar amb els síndics la imposició de multes, en el seu cas 12.000 euros diaris, que al final “va retirar, però no les va suspendre pas”, i per tant –sosté– aquest procés al TC és doble, amb l’acusació viva en un jutjat penal.

En la sentència, la magistrada no fa referència a la prova que la defensa va aportar recentment, en la qual el president del TC afirmava, en una entrevista del 2018, que els síndics no van desobeir per les multes. En la jurisdicció civil, s’indica que es pot incorporar a una causa “un fet nou o una nova notícia”, i en aquest cas era la troballa en una revista de notaris, que al final no ha estat necessària.

LES FRASES

Es posa a lloc el ‘matonisme’ de la fiscalia i conclou una pena de 3,5 anys de tortura processal
Tània Verge
secretària sindicatura 1-O
Bona notícia per a la democràcia, la llibertat i l’acadèmia. Mala notícia per a l’extrema dreta
Jordi Matas
President Sindicatura 1-O
L’absolució dels síndics referma el que dèiem de bon inici: era una querella intimidatòria amb fets no fonamentats
Ramon Setó
advocat dels síndics de l’1-O
El penal 11 ens ha absolt de les acusacions per participar com a síndics de l’1-O. Tres anys patint, i justícia
Marta Alsina
vicepresidenta sindicatura 1-O

“L’absolució posa a lloc el ‘matonisme’ de la fiscalia”

“Amb l’absolució de la Sindicatura Electoral de l’1-O, es posa a lloc el matonisme de la fiscalia i conclou una pena de 3,5 anys de tortura processal. Seguirem lluitant pels milers de persones represaliades i per l’exercici del dret a l’autodeterminació”, piulava ahir Tània Verge, catedràtica de ciència política a la UPF i secretària de la Sindicatura Electoral de l’1-O.

Els seus companys ho celebraven de forma similar a les xarxes socials. “Ha guanyat la justícia, la democràcia i la llibertat acadèmica. Seguirem lluitant pels milers de persones represaliades. Moltes gràcies pel suport de tanta gent!”, piulava Josep Pagès, actual diputat de Junts al Congrés, en substitució de Jaume Alonso-Cuevillas, i vocal de la Sindicatura de l’1-O.

“Ja tenim sentència i hem guanyat! Bona notícia per a la democràcia, la llibertat i l’acadèmia. Mala notícia per a l’extrema dreta, que ens ha perseguit i calumniat. Seguirem lluitant pels milers de persones represaliades!”, declarava a Twitter Jordi Matas, catedràtic de ciència política a la UB i president de la Sindicatura Electoral de l’1-O. La vicepresidenta dels síndics, Marta Alsina, també celebrava la seva absolució: “Tres anys patint, i justícia.” Alsina va ser l’ única que va utilitzar el torn de l’última paraula en el judici, i només per demanar a la magistrada que la sentència fos en català per respectar els seus drets lingüístics. La jutgessa els ha comunicat que avui la tindran en la llengua pròpia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La lletra petita de l’acord

barcelona

ERC ratifica l’acord i Junts ho consulta fins avui a les bases

barcelona

El PSOE frena la llei trans d’ERC, Junts i la CUP

madrid

El govern idea un blindatge contra les tibantors internes

barcelona

Rufián emula Bobbio amb dreta i esquerra

madrid

Crisi amb el Marroc

MADRID/RABAT

La fiscalia arxiva la investigació a la CUP pel referèndum

barcelona

L’oposició veu “continuista” la proposta de comptes de Girona

girona

Quatre antiavalots, a judici per lesions en les protestes al Suprem

barcelona