Política

El veredicte del cas Floyd impulsa la reforma policial

Biden creu que la resolució judicial “pot ser un pas de gegant endavant en el camí cap a la justícia als Estats Units”

El Departament de Justícia investigarà les pràctiques de la policia a Minneapolis

La inusual sentència del cas Floyd, que declara culpable d’assassinat l’expolicia blanc Derek Chauvin, és una raresa que el govern de Joe Biden no vol deixar escapar, i espera que pugui servir d’impuls cap a una reforma policial que posi fi a la brutalitat dels cossos de seguretat, especialment contra les minories racials. Una violència que és sistèmica, i que tothom, començant per Biden, és conscient que no canviarà per una decisió judicial.

“Aquest podria ser un moment de canvi significatiu”, va dir el president nord-americà dimecres a la matinada, hores després del veredicte. Honorar el llegat de Floyd només s’aconseguirà avançant cap a la fi de les pràctiques brutals de la policia i el racisme sistèmic als EUA, i la Casa Blanca vol aprofitar la inèrcia. I això passa per una reforma policial i del sistema de justícia que, com altres temes espinosos, no sembla que tingui gaire futur.

El president nord-americà està convençut que la rendició de comptes que suposa la sentència contra Chauvin “pot ser un pas de gegant cap endavant en el camí cap a la justícia als Estats Units”, però també és conscient que la feina de canviar una herència social històrica és titànica: la sentència del cas Floyd només és la justícia en un cas concret, i no resol el problema de fons.

Esforços legislatius

Tots els intents fins ara han estat infructuosos, o com a mínim inacabats. El més recent: la Cambra de Representants va aprovar a principis de març, totalment dividida per ideologia, una llei dedicada a George Floyd per combatre les males pràctiques policials, l’ús de la força excessiva i el biaix racista dels cossos de seguretat. Una proposta que no té data de consolidació ni horitzó que, a curt termini, faci que pugui arribar al Senat, tot i la insistència de la Casa Blanca perquè es pugui votar i aprovar.

Per Biden, aquesta llei és un exemple clar del “canvi real i les reformes” que s’han de dur a terme, en gran part perquè poden servir per demostrar que “es reconeix i s’encara, frontalment, el racisme sistèmic i les disparitats racials que hi ha en la tasca policial, i més àmpliament en el sistema judicial penal”.

El primer moviment va arribar ahir des del Departament de Justícia. El fiscal general dels EUA, Merrick Garland, va anunciar que s’iniciarà una investigació sobre les pràctiques policials a Minneapolis, per saber si actuen amb un patró d’actuació inconstitucional, amb una força desmesurada i una brutalitat il·legal. Un pas que, de cara al futur, podria servir per instaurar els canvis promesos per Biden i tan exigits per grups activistes com Black Lives Matter.

LA FRASE

El veredicte encara el racisme sistèmic i les disparitats racials que hi ha en la tasca policial
Joe Biden
president dels estats units

Un altre adolescent mort a trets

Vint minuts abans de la lectura de la sentència del cas Floyd, els EUA van veure com encara res ha canviat. A Columbus (Ohio), un policia blanc matava a trets una adolescent afroamericana de setze anys, després de rebre una trucada d’emergència sobre un intent d’apunyalament. De forma inusual, la policia va publicar les imatges dels fets gairebé immediatament. S’hi veu Bryant brandant un ganivet cap a una noia que està sobre el capó d’un cotxe, en una escena caòtica envoltada de tots els elements propis d’una batalla campal. En les imatges, vistes des de la posició del policia, es veu clarament com primer intenta desfer la picabaralla entre adolescents i, quan veu que Bryant du un ganivet i es llança contra una altra noia, dispara quatre vegades. El policia va ser apartat temporalment de la seva feina. Les protestes no es van fer esperar, amb els càntics habituals exigint justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Josep Costa recusa Ramos i Barrientos per no ser neutrals

barcelona
Estat espanyol
Desè aniversari de la revolució de les places

Del 15-M a Galapagar

madrid

El TC troba proporcionada la condemna a Rull com a “promotor d’una sedició”

barcelona
Dolors Puig i Gasol
EXDIPUTADA AL CONGRÉS I EXREGIDORA DE TERRASSA (PSC)

“En la política hi ha molta misogínia”

TERRASSA

ERC rumia fer govern a mitges per esperar Junts

barcelona

Èxode massiu a Gaza, sota una pluja de bombes

Beirut
política

S’enduen la placa de la Casa de la República

escòcia

Un “mur” veïnal evita la deportació de dos sol·licitants d’asil a Glasgow

Vila governarà en solitari a Setcases

Setcases