Le Pen sedueix els joves

El cant de les sirenes del lepenisme penetra entre els joves. Falta un any per a les eleccions presidencials franceses de l’abril de 2022 i tots els sondejos apunten a un duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen, en què la victòria de la candidata ultradretana ha deixat de ser una possibilitat forassenyada. Sens dubte, aquest pronòstic cal agafar-lo amb pinces. Es tracta només d’una fotografia de l’estat de l’opinió i aquesta pot variar, encara més tenint en compte l’incert context actual de pandèmia. Però en el potencial electoral de la líder de l’extrema dreta hi ha tendències que preocupen, com ara el gran suport entre les noves generacions.

Segons un sondeig recent de l’institut Ifop, la candidata de la Reagrupació Nacional seria la més votada entre els electors d’entre 25 i 34 anys, amb un 29% dels vots, mentre que en el conjunt dels sectors de la població assoliria al voltant del 25%. “Es tracta del sector de la població que arriba al mercat laboral després d’haver acabat els estudis i el que pateix més la precarietat accentuada per la crisi actual”, explica a El Punt Avui Jean-Yves Camus, director de l’observatori de radicalitats polítiques de la Fundació Jean-Jaurès, de l’òrbita del Partit Socialista francès.

Aquest expert en la ultradreta insisteix en el fet que es tracta dels joves més aviat a prop de la trentena. Curiosament, entre els joves de 18-24 anys, els sondejos apunten que Macron serà el més votat, amb el 29% dels sufragis. “En realitat, el primer partit de les noves generacions és l’abstenció”, destaca el sociòleg Michel Fize, investigador emèrit al prestigiós CNRS i expert en la joventut. Encara que els comicis presidencials a França solen tenir nivells de participació elevats, al voltant del 80%, els que voten menys són els joves.

Entre els que es desplacen a les urnes, l’opció de votar per la líder de l’RN ha crescut en els últims anys.“La gran qualitat de Le Pen és que representa un actor polític estable i fàcil d’identificar en un moment de gran decepció envers la classe política”, diu la politòloga Christèle Lagier, professora a la Universitat d’Avinyó i experta en l’electorat de la ultradreta. Des que va prendre les regnes del seu partit el 2011, Marine Le Pen ha esdevingut una de les polítiques més conegudes.

Després d’una dècada en què la dreta sarkozista, els socialistes i ara Macron han decebut, “molts es pregunten per què no proven l’opció Le Pen”, recorda Fize. Tot i que els més votats entre les noves generacions el 2017 van ser Macron i l’ecosocialista Jean-Luc Mélenchon, i els verds en les europees de 2019, ara la fragmentació de l’esquerra dificulta que aquesta pugui esdevenir una alternativa de cara a les presidencials de l’any que ve. La xenofòbia i l’ultranacionalisme de l’RN continuen generant animadversió entre la majoria dels francesos, però la seva estratègia de normalització –allunyar-se de l’antisionisme i de l’histrionisme del seu pare Jean-Marie Le Pen– ha aportat els seus fruits.

“Si s’assimila l’RN al feixisme, molts joves us diran que això no té cap sentit”, afirma Lagier. “Molts d’ells eren nens o no havien nascut durant el 20 d’abril del 2002”, hi afegeix Camus, en referència a la primera volta de les presidencials d’aquell any en què Jean-Marie Le Pen va classificar-se per a la segona volta i això va generar una gran mobilització contra la ultradreta, que va permetre que Jacques Chirac guanyés amb més del 80% en la segona volta. Des d’aleshores, els partits tradicionals han decebut el sentiment que la República ja no dona les mateixes oportunitats de progressar d’abans s’ha instal·lat en una part significativa de la població.

Això afavoreix que el lepenisme atregui joves de classes mitjanes baixes, sense llargues carreres en les universitats, però que treballen, paguen impostos i miren amb ressentiment els qui reben ajudes socials. “Es tracta d’un jovent anti-Maig del 68, que dona una gran importància als diplomes obtinguts, a la feina i a poder viure amb dignitat”, reconeix Fize.