Política

La condemna a Jordi Turull és “desproporcionada”

Ho afirmen dos magistrats del TC contra el vot de la majoria, que avala el càstig de 12 anys de presó per sedició

Sostenen que mereixia atenuants de la pena, i emparen el 20-S i l’1-O en el dret de reunió

“És una condemna desproporcionada.” És la conclusió del laboriós vot particular signat pels magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer contra el parer de la majoria (set magistrats), que avala la condemna de l’exconseller Jordi Turull a 12 anys de presó pel delicte de sedició per part del Tribunal Suprem, que es va difondre ahir.

En resum, els dos magistrats exposen que el delicte de sedició, tal com està redactat actualment, “no és inconstitucional”, però sí que té conceptes “indeterminats” i cal tenir més cura en la seva aplicació, sobretot en el seu xoc amb drets fonamentals, com ara el de manifestació. També exposen que a Turull (i per extensió a la resta de presos polítics) se li podien aplicar atenuants per rebaixar-li la pena; qüestionen l’autoria delictiva i fins i tot que els fets provats podrien encaixar en el delicte de desordres públics o de desobediència en lloc del de sedició. Aquest vot particular és un tresor de 26 planes que tots els advocats dels presos polítics usaran en els recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Turull va denunciar la vulneració de cinc drets fonamentals i Xiol i Balaguer consideren que el Suprem sí que li ha vulnerat el dret a la legalitat sancionadora en relació amb els drets a la llibertat personal, ideològica i de reunió. Els principals conceptes que hi exposen són:

La sedició

Xiol i Balaguer no fan una defensa oberta de la urgència en la reforma del delicte de sedició, però sí que plantegen que hi ha uns conceptes “indeterminats” davant l’escassa jurisprudència vers aquest delicte, que fins ara s’ha omplert amb la resposta als recursos pel cas català, i manifesten que el Suprem no ho ha tingut prou en compte, i sobretot davant la seva “connexió” amb drets fonamentals. “El delicte de sedició es configura amb l’ús de conceptes relativament indeterminats. No es vulnera el principi de taxativitat, però la seva incertesa en ubicar-se en l’exercici dels drets fonamentals pot coadjuvar a un efecte de desànim en el cas que no es valori correctament la pena”, s’afirma en el vot particular.

La pena i Vox

La majoria del TC considera raonats els 12 anys de presó per a Turull perquè la pena inclou el delicte de sedició en concurs medial amb el de malversació de fons públics (que individualment pot ser de fins a vuit anys de presó). Xiol i Balaguer, però, critiquen obertament el tribunal presidit per Marchena per haver-se guiat per la pena sol·licitada per Vox (15 anys de presó), malgrat –li retreuen– que en la sentència indiquen que els partits polítics, com a acusació particular, “pertorben” els processos judicials, i no pas pels 11 anys i mig de presó que sol·licitava l’advocacia de l’Estat, i que era l’única que proposava el concurs medial. Encara més, tots dos magistrats indiquen que en abstracte la condemna de Turull seria de 10 anys de presó. I que, tal com preveu la llei, se li podrien aplicar atenuants per rebaixar la pena, com ara les seves crides a mobilitzar-se de manera pacífica, que recull el Suprem, sense cap efecte, i que l’acció del govern català era controlable amb eines legals, com la suspensió de l’autonomia amb l’aplicació del 155, com es va fer.

“Les conseqüències jurídiques previstes pel delicte de sedició, en principi, tampoc poden ser considerades grollerament desproporcionades en la mesura que el legislador ha configurat aquest tipus, incloent-hi previsions legals que permeten temperar la sanció penal per adequar la seva quantificació a la singularitat de cada conducta enjudiciada”, manifesten. Hi afegeixen que se li podria haver aplicat l’eximent incomplet de l’exercici d’un dret, i si el tribunal considera excessiva la pena podria proposar l’indult.

L’autoria

Xiol i Balaguer també qüestionen l’autoria en el cas de Turull (i de tots els polítics), en formar part del govern que va animar a les protestes. Afirmen que el delicte de sedició es “munta” en dos actes: la manifestació del 20 de setembre i la votació de l’1 d’octubre del 2017, actes que consideren “emparats en el dret de reunió amb incidents puntuals”. Posició sempre defensada per Òmnium. L’autoria de Turull “s’ha construït sobre consideracions normatives alienes a la seva participació directa en els fets declarats sediciosos com és una genèrica posició de garant per formar part del govern, que, a més, era tardana”, indiquen, ja que Turull va entrar al govern el juliol del 2017. “Tampoc existeix una individualització concreta de la seva contribució.”

Mirar el TEDH

Insisteixen que s’ha incomplert el principi de proporcionalitat penal, ben definit –diuen– en la jurisprudència del TJUE. I citen dues sentències del TEDH en què donen la raó a Otegi (2011) i als joves gironins Stern i Roure (2018) en la crema de fotos del rei, perquè eren condemnes no proporcionals. Reiteren que no qüestionen “la gravetat dels fets enjudiciats”, però que, davant “els dubtes tècnics que suscita el delicte de sedició en aquest cas”, calia una ponderació per part del Suprem i que les penes “no excedissin el necessari per arribar a la garantia de l’estat de dret que persegueixen”. Xiol i Balaguer clouen: “Sense garantia de la preservació de la norma, l’estat de dret no és possible. Però sense una observança escrupolosa dels drets fonamentals, tampoc.”

LES FRASES

El vot particular a Turull és demolidor. Mantenir-los a ell i a tots a la presó és acarnissament
Andreu van den Eynde
advocat d’erc
És dubtós que els actes del 20-S i l’1-O representin actes típics de l’alçament públic i tumultuari
J.A. Xiol i M.L. Balaguer
magistrats. vot particular


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP colla per derogar el decret d’energies renovables

barcelona

Díaz Ayuso marca el pas a Espanya

madrid

Iglesias o el frenètic tic-tac d’una sèrie

madrid

ERC i Junts constaten avenços però encara no poden tancar cap carpeta

Barcelona

El Suprem intenta de nou doblegar els presos polítics

barcelona
França
Commemoració polèmica

Macron restaura Napoleó

París

Escòcia decideix avui si vol fer un altre referèndum

Londres

El consell de Facebook demana que es revisi el veto permanent a Trump

san francisco
Yair Lapid es perfila per governar Israel

Yair Lapid es perfila per governar Israel

JERUSALEM