Política

Imputen quatre expolicies per haver violat els drets constitucionals de Floyd

Els agents van fer un ús no raonable de la força i no li van proporcionar ajuda mèdica

L’assassí de l’afroamericà, acusat també de maltractar un adolescent

Un gran jurat federal dels Estats Units va imputar ahir quatre exagents de policia, entre els quals Derek Chauvin, per suposadament haver violat els drets constitucionals de l’afroamericà George Floyd, que va morir el maig passat a Minneapolis (Minnesotta). Segons un comunicat del Departament de Justícia, els quatre expolicies –Chauvin, Tou Thao, J. Alexander Kueng i Thomas Lane– afronten el càrrec de no haver proporcionat ajuda mèdica a Floyd, i tres d’aquests estan acusats d’haver violat el dret de la víctima a quedar alliberada d’un ús excessiu de la força.

L’escrit judicial descriu que Chauvin va pressionar el genoll esquerre contra el coll de la víctima, i la cama dreta sobre l’esquena i un braç, mentre Floyd estava emmanillat i sense oposar resistència, fins i tot quan va perdre la consciència. El gran jurat sosté que les accions de Chauvin van violar el dret constitucional de l’afroamericà a quedar lliure d’un ús no raonable de la força per part d’un agent, la qual cosa va conduir a la seva mort.

El jurat argumenta que Thao i Kueng no van intervenir per aturar Chauvin i acusa els quatre de no haver proporcionat assistència mèdica a Floyd. En un escrit separat, s’imputa Chauvin també per haver privat un altre resident de Minneapolis, de catorze anys, del seu dret constitucional a quedar lliure d’un ús “no raonable de la força”. Chauvin va agafar l’adolescent per la gola el setembre del 2017 i li va colpejar diverses vegades el cap amb una llanterna.

Aquestes imputacions es produeixen després que el mes passat un jurat declarés Chauvin culpable d’assassinat involuntari en segon grau, assassinat en tercer grau i homicidi involuntari en segon grau, després de ser jutjat per la mort de Floyd davant un tribunal de Minneapolis. Es preveu que la sentència es llegeixi el 16 de juny, tot i que els advocats de Chauvin van presentar dimarts una moció per sol·licitar un nou judici per aquest cas.

La mort de Floyd va desencadenar una onada de protestes i aldarulls contra el racisme i la brutalitat policial als EUA, una reacció que no s’havia vist des l’assassinat de Martin Luther King, a finals de la dècada de seixanta.

Les condemnes per violació dels drets civils als Estats Units poden comportar penes de fins a cadena perpètua i, fins i tot, la pena de mort, però unes sentències tan dures són molt inusuals i el més probable és que, en cas que siguin condemnats, se’ls imposin unes penes molt menys severes.

LA DATA

16.06.21
es llegirà
la sentència contra Derek Chauvin per l’assassinat de George Floyd si no s’indica el contrari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Indultatsmés de 1.300 dies després

madrid

El TEDH condemna Espanya per haver empresonat Erkizia

Estrasburg

El govern exigeix a l’Estat que obeeixi el Consell d’Europa

barcelona

L’ANC posa en qüestió que els indultats liderin el procés

barcelona

I els exiliats?

Brussel·les

Els presos sortiran avui junts un cop signats els indults

madrid

Els sobiranistes pacten revisar el model policial en una comissió

barcelona

Marta Felip torna a fer de secretària a Castelló

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

La repressió dels opositors s’accelera a Nicaragua

Buenos Aires