Política

Sols davant l’abisme

ERC i Junts han fet petits gestos en els últims dies per estovar les negociacions, que dimarts havien entrat en via morta, però hauran de cedir més per evitar eleccions

Una reunió dilluns a sis bandes, prèvia al toc de xiulet de la CUP dimecres, hauria propiciat el nou escenari

Els republicans, que rebutgen un acord de govern, estan cansats de girs tàctics

“És un actor més; és tan absurd com si proposéssim Òmnium”, diu ERC per negar el CpR com a espai estratègic

Falten només deu dies perquè expiri el termini abans Catalunya no torni a anar a eleccions, i els partits que ho poden evitar, ERC i Junts, s’han autoimposat un altre cop discreció per continuar explorant aquest cap de setmana, internament i en contactes bilaterals que de fet no han cessat mai, una solució que desentortolligui definitivament la situació de bloqueig total en què van entrar dimarts, quan els de Puigdemont comunicaven per sorpresa als de Junqueras que no cedirien cap vot per investir Pere Aragonès, ni tan sols els quatre que havia promès encara la vigília –amb noves condicions, això sí, com que hi hagués un govern entre ERC i comuns– el seu secretari general, Jordi Sànchez, tret que assolissin un pacte per governar en coalició. I ERC ja havia declarat l’intent de coalició com a pantalla passada el dissabte anterior, i continuava i continua decidida a engegar el govern en solitari... És evident que, per evitar el desastre que uns i altres coincideixen que suposaria desaprofitar el 52% independentista i repetir eleccions, tots dos hauran de cedir d’alguna manera, i els últims dies ja han fet petites passes que estoven posicions que semblaven inamovibles. Divendres, el negociador republicà Sergi Sabrià suggeria l’opció d’arrencar en un executiu sols, sí, però sense nomenar d’entrada tots els consellers, en espera de rematar un acord de govern perquè Junts hi entrés en un termini relativament breu, de setmanes. El dia abans, els juntaires havien fet el pas d’acceptar desvincular les negociacions del govern de les de l’estratègia, que és el que fins ara ho ha encallat tot, i que havien negat uns dies abans al mateix Sabrià. Un pas, de fet, que ja es podia llegir en el document a tres bandes amb els mínims denominadors que la CUP els va obligar a signar dimecres per tornar a encarrilar una negociació que el dia abans havia implosionat.

Segons ha desvelat l’ACN, de fet, aquesta solució ja s’havia assenyalat en una reunió dilluns 10 a sis bandes, en què també van participar Òmnium –que s’hauria unit a ERC i la CUP per advocar perquè les dues línies de negociació se separessin–; l’ANC, que va insistir a assolir com sigui un acord que eviti noves eleccions i, fins i tot, el Consell per la República (CpR). La reunió, que, seguida per la instigada de la CUP, sembla que ha propiciat el desglaç de les posicions, contrasta amb la que els mateixos sis actors havien mantingut només sis dies abans, el 4 de maig, sota el paraigua formal del Consell, que és la fórmula d’espai estratègic per la qual aposta Junts. Aquell dimarts les coses no van anar tan bé, ja que és quan es van torçar del tot les expectatives de “punt d’inflexió” que dilluns havia plantejat ERC després de la cimera de l’1 de maig a Lledoners. I és que aquell dissabte, segons justifiquen fonts republicanes, s’havien atansat molt les posicions, fins a arribar a un principi d’acord per “coordinar” les accions de la taula estratègica i les del CpR, almenys mentre el CpR no fes el procés intern de reformulació –que els republicans no preveien fàcil ni ràpid– a què s’havia ofert per mirar que tothom s’hi senti còmode, ja que ara els grups d’esquerra en recelen perquè el veuen com un òrgan amb ple funcionament autònom i, a més, molt monopolitzat per sectors de Junts. Dilluns dia 3, però, l’executiva de JxCat no va veure bé la solució esbossada a la presó, i per això la vicepresidenta, Elsa Artadi, es va resistir a confirmar que hi hagués hagut cap punt d’inflexió com havia defensat ERC minuts abans. La posició va sorprendre els republicans, que dimarts 4, en la primera reunió del CpR en què participaven des del juliol –just per mirar de ratificar els avenços apuntats el dia 1– van veure confirmades en canvi les sospites aixecades dilluns: no hi havia cap canvi en el propòsit del Consell d’agafar les regnes del procés.

“És tan absurd com si volguéssim que Òmnium o l’ANC fossin l’espai de debat estratègic”, exemplificaven aquests dies fonts dels republicans, que ho continuen veient com una maniobra perquè un “òrgan de part” intenti “limitar” les funcions del president i el govern de la Generalitat. “No ha de poder parlar ningú en nom de l’espai estratègic, és només una taula per debatre”, prosseguien, mentre asseguraven fins i tot que el Consell per la República, com a actor que és sobretot representant de l’exili, té les portes obertes si vol per ser el sisè membre de l’espai que proposen. Els juntaires, en canvi, continuen defensant que el CpR ja és avui l’òrgan més transversal i en el qual hi ha presents més corrents de l’independentisme, i neguen de totes les maneres possibles que vulguin “tutelar” la feina de les institucions, ja que recorden que, segons els documents que es van intercanviar, qualsevol acord s’havia de prendre per unanimitat, i per tant ERC podria vetar sempre qualsevol intent de “tutela”.

Dimecres 5, republicans i juntaires van intentar reprendre unes converses enquistades i ja molt viciades per les malfiances, després d’haver patit l’enèsima marxa enrere. A tall d’ultimàtum, dijous al migdia ERC va recopilar en un sol document els avenços que fins llavors havia assolit en tots els fronts amb Junts, i li va demanar que en 24 hores li contestés si allò era suficient per investir Aragonès. Sense haver rebut resposta encara, Sànchez apareixia divendres al matí en roda de premsa per dir que l’acord era més a prop que mai, però, paradoxalment, allò va desencadenar la trencadissa final. Els republicans, sorpresos, s’ho van prendre com l’enèsim “tacticisme enganyós” de Junts, i van intentar infructuosament reunir-se amb Sànchez aquella tarda, o almenys el cap de setmana, per efectivament tancar el pacte. No van trobar la manera, afirmen, i dissabte 8, farta d’excuses, ERC reunia l’executiva per decidir que abandonava l’intent de formar govern amb Junts –la ratificava la resposta formal al document de dijous que rebria aquell matí i que tornava a la casella de sortida pel que fa a l’espai estratègic– i que exploraria un executiu en solitari. Això sí, es refiava de l’oferta de Sànchez –que, i qui sap si potser per això la va retirar, hauria de ser aprovada per les bases de Junts– que se li cedirien almenys quatre vots. Per si hi havia dubtes que això era força inviable, però, els comuns hi donaven l’estocada tot trencant dijous les negociacions per donar el sí a Aragonès, ja que no es comprometia a mantenir Junts a l’oposició: ERC i JxCat continuen condemnats a esquivar l’abisme o saltar-hi plegats.

Incomplert
Per justificar que ja no es refia més de Junts, ERC denuncia que ja va incomplir l’acord que el 12 de març va permetre elegir Laura Borràs presidenta del Parlament. “Els dos grups ens conjurem a continuar els treballs ja iniciats que han de permetre tancar les grans prioritats de la legislatura i l’elaboració del pla de govern, així com la seva estructura”, deia el text, “amb el compromís de portar a terme la investidura de Pere Aragonès, en primera votació i dins el termini establert, amb el límit situat el 26 de març”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Abstenció rècord a l’Iran en unes eleccions a mida

Beirut

Desglaç entre Aragonès i Puigdemont

Brussel·les

Rull recorre al TEDH i denuncia una persecució

barcelona

Merkel i Macron, “vigilants” amb la variant delta

Berlín

Sánchez ajorna fins dilluns indults i proposta política

barcelona

Kim s’obre per primera vegada al diàleg amb Biden

Tòquio
L’ANC anuncia una acció simultània amb el País Basc

L’ANC anuncia una acció simultània amb el País Basc

Barcelona

Augmenta el nombre de refugiats i desplaçats malgrat la pandèmia

ginebra

Pla de govern a l’ombra del PSC