Política

La lletra petita de l’acord

El pacte programàtic entre ERC i Junts desenvolupa i completa el signat amb la CUP

Afronta afers espinosos com les renovables, la seguretat ciutadana i els drets socials

Després de tantes setmanes de negociacions bilaterals, els equips d’ERC i Junts tenien ja força embastat el vessant programàtic del pacte, que els seus líders, Pere Aragonès i Jordi Sànchez, només van haver de rematar el cap de setmana passat. La lletra petita de l’acord de govern per a la investidura d’Aragonès, que ocupa 27 de les 46 planes del document que van fer públic dilluns a la nit, s’agrupa sota l’epígraf genèric de “prioritats programàtiques sectorials” i recull desenes de mesures que s’estructuren en tres eixos i dotze àrees que engloben totes les conselleries. L’acord, així, assumeix i desenvolupa alguns aspectes del pacte entre ERC i la CUP, com ara en matèria de seguretat ciutadana i de renda bàsica; passa de puntetes sobre d’altres, com la fiscalitat; n’hi afegeix de nous, sobre la col·laboració publicoprivada i el sector turístic, i entoma amb solucions transitòries o intermèdies les qüestions més espinoses, com el desplegament de les energies renovables, en què a priori més allunyades estaven les posicions de partida.

Les renovables

ERC i Junts acorden “modificar” el decret llei 16/2019, que va obrir la veda de l’actual proliferació de projectes eòlics i fotovoltaics, i assenyala que “mentrestant” la ponència que actua com a primer sedàs haurà d’introduir criteris més restrictius per aprovar-los, tenint en compte si el sòl té protecció especial o fins i tot si fomenten greuges per la “gran acumulació” en un mateix territori. Així mateix, s’acorda incorporar “de manera immediata” representants municipals a la ponència, i es donarà suport tècnic i jurídic als municipis i comarques perquè puguin prendre posició. Igualment, es preveu aprovar una llei de transició energètica.

Per combatre el despoblament d’aquestes àrees rurals, en paral·lel es dona un impuls a la Comissió Interdepartamental de Despoblament Rural (a partir d’ara, de Governança Rural) com a unitat institucional transversal.

Seguretat pública

ERC i Junts es comprometen a actualitzar el model de seguretat pública i a crear una comissió parlamentària a fi de revisar el model, per evitar cap tipus d’“abús” policial i incorporar “nous elements de prevenció i mediació” com a principal estratègia en la resolució de conflictes, a fi de garantir la “mínima lesivitat possible”. Així mateix, impulsaran una modificació legislativa perquè la Generalitat no hagi de participar en acusacions particulars contra activistes detinguts en mobilitzacions socials i polítiques, tret que hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic. També es pacta incrementar progressivament la dotació de Mossos fins a un mínim de 22.000.

Drets socials

Els dos partits es comprometen a destinar d’entrada 700 milions a un pla de rescat social contra la crisi que ajudi a la contractació de col·lectius vulnerables i a rescatar famílies amb pocs recursos. A més, acorden “reordenar i compactar” les prestacions socials com la renda garantida de ciutadania; exigiran el traspàs de l’ingrés mínim vital estatal i s’impulsarà una prova pilot, que coordinarà Presidència, per avaluar “les possibilitats i els impactes” de la renda bàsica universal i de treball garantit.

Pel que fa a l’habitatge, en què el pressupost creixerà fins als 1.000 milions, s’han proposat mesures com defensar la llei en matèria de contenció de lloguers i evitar desnonaments de famílies vulnerables. També es proposen incrementar el parc públic de lloguer social amb almenys 5.000 habitatges cada any, i destinar 810 milions a la rehabilitació de 25.000 habitatges.

En l’àmbit de la igualtat, s’incorporaran indicadors de gènere en els sistemes de seguiment i avaluació dels serveis, programes i pressupostos. Així mateix, es comprometen a una distribució paritària en tots els càrrecs de govern, i a introduir mesures per l’equitat menstrual, com ara productes d’higiene als centres educatius.

Salut i educació

S’aprova coordinar les àrees social i sanitària amb la creació d’una agència integrada que gestioni el conjunt de recursos sociosanitaris per a la gent gran, amb participació del món local. Així mateix, es reforça l’atenció primària, amb l’objectiu d’arribar al 25% del pressupost del departament, amb una inversió de vora 300 milions en tres anys. En el camp de la Covid, es contractaran 3.700 professionals per accelerar el pla de vacunació i s’implementarà el testatge massiu tant d’antígens com de PCR, aprofitant tant la xarxa sanitària com la de farmàcies.

El nou govern anirà incrementant el pressupost en educació fins a aproximar-lo al 6% del PIB. Es pretén avançar progressivament cap a la “plena gratuïtat de l’educació”, sobretot en l’àmbit dels 0 als 3 anys, que es vol universalitzar. També s’implementarà la segona fase del pla de digitalització a les aules. El català es preservarà i defensarà com a llengua vehicular. En l’àmbit universitari, per cert, es completarà també la reducció de preus públics. Es “blindarà” així la rebaixa que es va fer del 30% i s’establirà la igualtat de preus entre els graus i els màsters.

Economia

S’aprovarà un pla per a la reactivació econòmica i la protecció social que es nodrirà dels fons europeus Next Generation, i que serà el pal de paller al voltant del qual es vol construir el model del futur. S’afavorirà la participació pública i comunitària en els projectes, i es desenvoluparà una llei per facilitar l’activitat. Per ajudar-hi, també es crearà un fons d’inversió publicoprivat per a la reactivació i transformació del teixit productiu, i alhora es consolidarà el projecte per convertir l’Institut Català de Finances en una banca pública, que doni suport a tots aquests projectes. Específicament, es reimpulsarà el sector de l’automoció i es farà un pla destinat a reflotar el sector turístic. Pel que fa a treball, s’enfortirà el marc de relacions laborals propi i s’“avançarà” cap a un salari mínim de 1.239,5 euros. A més, es reprendrà el pacte nacional per la reforma horària.

Fiscalitat

El nou govern es compromet a potenciar l’Agència Tributària de Catalunya i a aprofundir en aspectes de fiscalitat ambiental. Així mateix, i per reduir la dependència dels fons estatals com el FLA, es duran a terme emissions de bons pròpies, començant per bons verds. Així mateix, el govern es compromet a elaborar una projecció dels “comptes nacionals d’una Catalunya estat”, una petició de l’ANC al seu dia, incloent-hi el dèficit fiscal que ara no es queda al país.

Infraestructures

S’acorda potenciar els serveis de Rodalies de Lleida, Girona i el Camp de Tarragona, i demanar el traspàs dels de Barcelona, a més de totes les infraestructures que té l’Estat a Catalunya. Així mateix, s’aposta per la vinyeta com a alternativa als peatges a les vies d’alta capacitat. En paral·lel, es vol aprovar i implementar el pla estratègic d’infraestructures digitals per accelerar l’arribada de la xarxa de fibra òptica pública a tots els nuclis, així com impulsar les actuacions de millora de la cobertura 5G.

Cultura i llengua

El govern augmentarà el pressupost de Cultura fins als 200 euros per habitant i any, que signifiqui un mínim del 2% del total. Així mateix, impulsarà un pacte nacional per la llengua per incentivar l’ús del català, així com la coordinació del sector audiovisual dels Països Catalans. En el camp de la justícia, s’instarà a reformes legislatives per exigir el català com a requisit per exercir.

Acció exterior

Es consolidarà la xarxa de delegacions, que defensaran aspectes com les resolucions internacionals sobre Catalunya i els tractats que té signats l’Estat, inclosos en la Constitució, que recullen el dret a l’autodeterminació. Així mateix, es farà un pla de treball per a la relació amb organismes que permeti donar a conèixer “la situació de violació de drets i llibertats” al país. Igualment, es defensaran canvis institucionals a la conferència pel futur d’Europa a fi que “es formalitzin els procediments i les majories necessàries” per crear nous estats dins la UE. A més, es treballarà per ampliar les funcions del registre de catalans a fora i es promourà la memòria històrica dels catalans a l’exterior.

Altres mesures

El nou govern impulsarà també una llei integral de memòria democràtica, i n’elaborarà una altra de participació ciutadana. Els grups miraran igualment de desencallar una llei electoral pròpia i d’implementar el vot electrònic. Així mateix, es tira endavant el projecte per dotar la ciutadania d’una identitat digital.En el vessant esportiu, es proposa concretar, a partir del consens social, territorial i polític, la candidatura Pirineus-Barcelona als Jocs d’Hivern, i es proposarà fins i tot una consulta. A més, impulsarà el reconeixement oficial de les seleccions esportives i del Comitè Olímpic Català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

“Sortim a treballar per la república”

sant joan de vilatorrada

“Això no és cap premi”

barcelona

Tota l’oposició de Roses elogia Mindan el dia que ho deixa

ROSES

Lesmes atia el conflicte amb el Consell d’Europa

madrid

Bassa adverteix que aquest és només un pas endavant

FIGUERES

Sánchez rep Aragonès per Sant Pere i n’espera gestos

madrid

La crisi interna dels unionistes posa en perill el govern nord-irlandès

LONDRES

El ‘Brexit’ no és el que semblava

Londres

La llei electoral de Biden, pel vot de les minories, fracassa

Washington