Política

Unió Europea

El debat impositiu

Els EUA empenyen al canvi

Brussel·les reactiva els seus plans d’harmonització fiscal gràcies a l’impuls de Biden a la nova taxa global a les multinacionals

Luxemburg, Irlanda i els Països Baixos, entre l’espasa i la paret per la pressió nord-americana

Joe Biden és el motor del canvi fiscal a la Unió Europea (UE). L’aposta del president dels EUA per apujar impostos a les multinacionals i grans tecnològiques, com ara Google, Facebook o Amazon, ha reactivat els plans de Brussel·les per harmonitzar els sistemes fiscals dels 27 estats membres.

Els impostos són un bé molt preuat per als governs europeus i històricament les capitals no han volgut que Brussel·les s’hi fiqui. Cal un acord unànime entre els 27 per fer cap canvi en un sentit integrador que posi fi als paradisos fiscals interns a la UE i l’evasió de les grans corporacions.

Biden es perfila com el revulsiu definitiu. La seva proposta inicial d’un impost de societats global del 21% va sacsejar les negociacions sobre una reforma fiscal mundial a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) i, de retruc, les consciències dels europeus. Amb règims fiscals molt atractius per a les empreses, Luxemburg, Irlanda i els Països Baixos sempre han posat pals a les rodes als intents d’aquest tipus, però, en un primer moment, la resta de països europeus tampoc es van mostrar molt entusiasmats amb l’anunci dels EUA. Ara que Biden ha rebaixat la xifra al 15%, Brussel·les veu més possibilitats d’entesa.

“Podria ser un pas endavant en el camí per arribar a un acord”, va dir divendres l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni. Fonts comunitàries asseguren que ara hi ha “prou consens” a la UE, però les capitals encara juguen les seves cartes a l’OCDE, on no només es discuteix la taxa, sinó també que les multinacionals tributin allà on fan negocis i no on tenen les seus.

Els irlandesos estarien construint una coalició per rebaixar l’impost al 12,5%, segons apunta l’experta en fiscalitat del centre Bruegel Rebecca Christie. Al seu bàndol, s’esperen sospitosos habituals, com ara Luxemburg i els Països Baixos i també l’est d’Europa.

Què volen Alemanya, França, Itàlia i Espanya? “Un acord que acomodi les seves particularitats fiscals”, opina Rebecca Christie. Per exemple, el president francès, Emmanuel Macron, ha apostat fort per una nova taxa digital i potser arrufa el nas amb algun dels elements del tracte si la posa en risc. En línies generals, però, les grans economies de l’euro són favorables al que hi ha sobre la taula.

“Seria un gran pas endavant”, diu Christie. Amb l’aigua al coll per les despeses de la pandèmia, els governs podrien recaptar “molt més” amb aquest impost revolucionari. “No tothom faria el mateix perquè és un mínim, però tothom es mouria en la mateixa direcció”, assegura Christie. Veient el nou bri d’optimisme, la Comissió Europea ha tret del calaix una vella i fracassada proposta de reforma fiscal i l’ha començat a actualitzar. La idea és que hi hagi un sistema de tributs més unificat i adaptat a les noves formes de negoci digital. Tot i les ganes que té d’engegar-ho d’una vegada, Brussel·les té poc a dir en les negociacions a l’OCDE. “Només és un cheerleader en les negociacions”, diu Christie. Realment, qui té la clau del canvi fiscal al club europeu és Washington i no Brussel·les. “Si el Congrés dels EUA tira endavant el nou impost, llavors la UE té un 50% de possibilitats de fer alguna cosa. Altrament, tot s’ensorrarà”, pronostica Christie.

15
per cent
és el nou impost corporatiu global mínim que proposa Biden per a les multinacionals i els gegants tecnològics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia