L’executiu concreta tasques i escull els primers càrrecs
Presidència centralitzarà la política institucional i comunicativa, esports i la tutela administrativa de la Generalitat
Jordà es converteix en una de les conselleres que guanyen més responsabilitats
Seguint amb exactitud una seqüència de tràmits pautada, el nou govern comença a prendre cos com a estructura. Un cop constituït formalment, i amb els consellers nomenats, un altre pas ha estat concretar les competències exactes que tindrà cada departament, més enllà de la descripció genèrica que es feia en el document del pacte entre ERC i JxCat. La distribució de matèries queda recollida en el decret 21/2021, de 25 de maig, publicat ahir.
S’hi explicita que el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat), dirigirà les polítiques digitals que executi el govern, com ja feia fins ara, a més de les que corresponien a l’antic Departament de Territori. Això abasta, entre d’altres, planificació territorial i l’urbanisme, habitatge, obra pública i infraestructures, mobilitat i transports, així com la direcció de les delegacions territorials del govern.
Una altra conselleria de pes en aquesta estructura serà Presidència, en mans de Laura Vilagrà (ERC). A banda de fer suport al president Aragonès, aquest departament tindrà la tutela sobre els serveis jurídics de la casa, la coordinació entre àrees, les relacions amb els ens locals o el Parlament, així com tasques d’organització de l’administració. També cal sumar-hi dues matèries que tenen una gran importància estratègica, com són esports o tota la política comunicativa que emana de la Generalitat.
Una tercera conselleria que surt més que reforçada és la que fins ara es coneixia com Agricultura, Ramaderia i Pesca, i que continua en mans de la republicana Teresa Jordà. A tot el que fins ara ja gestionava, s’hi han d’afegir les polítiques davant el canvi climàtic, gestió de l’aigua, residus, serveis meteorològics, energia i medi natural i biodiversitat.
Drets Socials, de nova creació i governat per Violant Cervera (JxCat), s’ocuparà de les polítiques de serveis, prestacions i protecció socials –inclosa la renda garantida de ciutadania–, joventut, gent gran, famílies, acolliment i adopcions, discapacitats i dependències o tota la xarxa d’equipaments de serveis socials. Pel que fa a la nova Igualtat i Feminismes, que durà Tània Verge (ERC), té assignades les polítiques de gais, lesbianes, bisexuals, transgèneres i intersexuals; dones; foment i defensa dels drets humans, polítics i civils o programes d’immigració, refugi i suport a la migració. Empresa i Treball, en mans de Roger Torrent (ERC), s’ocuparà de comerç, consum, turisme, indústria, relacions laborals i la inspecció de treball o ocupació.
La resta de conselleries, o bé es queden com estaven –el cas més canònic seria Salut, per exemple– o bé han tingut canvis més acotats respecte dels seus àmbits competencials.
Moltes reassignacions en els nomenaments a les secretaries generals
El Consell Executiu va nomenar ahir també els secretaris generals dels catorze departaments, el càrrec que està just per sota dels consellers i que té un paper clau en el seu funcionament. A la llista hi destaca Ricard Font, que va ser secretari d’Infraestructures amb el conseller Josep Rull, i que des del 2018 era president de Ferrocarrils. Ara serà el lloctinent de Jordi Puigneró a Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori. A Presidència, Laura Vilagrà hi tindrà com a mà dreta Núria Cuenca, que fins ara feia aquesta funció a Educació.
Roger Torrent s’ha endut a Empresa i Treball qui va ser el seu principal col·laborador com a cap de gabinet quan era president del Parlament, el jurista Oriol Sagrera. A Economia, el nou conseller Jaume Giró ha optat per mantenir algú experimentat en l’administració i ha nomenat Jordi Cabrafiga, estret col·laborador de l’exconsellera Elsa Artadi, i que va ser perseguit també judicialment per l’1-O. En els últims mesos havia estat el secretari general d’Empresa amb Ramon Tremosa.
Fins ara coordinadora de Programes Estratègics a Treball, la número 2 de Violant Cervera a Drets Socials serà Dolors Rusinés. Qui ho havia estat fins ara, el també exsecretari d’Immigració del govern, Oriol Amorós, serà ara la mà dreta de Joan Ignasi Elena a Interior, un dels llocs més calents de l’executiu.
A Acció Exterior, Victòria Alsina tindrà Lluís Baulenas com a número 2, que en els últims mesos havia exercit aquest càrrec a Cultura. L’alcalde de Vilablareix i expresident de la federació d’ERC a Girona, David Mascort, serà el secretari general de Teresa Jordà a l’ampliat Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Qui fins ara era la número 2 de Meritxell Budó a Presidència, Meritxell Masó, ho serà ara de Josep Maria Argimon a Salut. Patrícia Gomà, fins ara secretària general de Justícia, ara ho serà a Educació de Josep González-Cambray.
Tània Verge ha optat per Georgina Oliva, fins ara secretària d’Infància, Adolescència i Joventut a Treball, per tirar endavant la nova conselleria d’Igualtat i Feminismes, que n’agafarà algunes de les competències. Gemma Geis ha triat Esther Morales, que ja treballava en aquest àmbit del govern, com a lloctinenta a Recerca i Universitats. Jordi Foz, secretari de Transparència les dues últimes legislatures, serà ara el lloctinent de Natàlia Garriga. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha triat com a segon l’advocat Joaquim Clavaguera, que ja havia estat al departament en el mandat d’Artur Mas.
