L’Audiència dirimirà quina acció política pot ser delictiva

L’Audiència de Barcelona té sobre la taula dirimir quines accions sota sospita de la política exterior de la Generalitat del 2011 al 2017 podrien ser constitutives de delicte. La fiscalia va presentar un recurs contra la decisió de la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona d’arxivar sis actuacions, que sumen més de 80.000 euros, adduint que no són malversació, i manté la causa contra deu excàrrecs, amb l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva al capdavant, per onze actuacions que sumen uns 900.138 euros.

En el recurs, la fiscalia de Barcelona sosté bàsicament que és prematur dictar el sobreseïment d’una part de les actuacions, aprovat al maig, i que cal investigar més. Per contra, la penalista Judit Gené, defensora de diversos alts càrrecs investigats, ha respost que ja fa més de dos anys que la fiscalia investiga aquests fets. Certament, aquesta causa penal és fruit d’una investigació iniciada el 2019 al Tribunal de Comptes sobre la política exterior del govern català, a banda de la ja judicialitzada per haver organitzat l’1-O i xifrada pel Suprem en 4,2 milions d’euros, aportats per la Caixa de Solidaritat.

Els 4,2 milions, a més, estan duplicats i aportats en el procediment del jutjat d’instrucció 13 contra 28 excàrrecs i empresaris, que aviat jutjarà la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. Pel que fa a la nova causa del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, la secció 8a de l’Audiència ha de decidir ara quina despesa pública pot ser considerada delictiva. Precisament, hi ha investigats en aquesta nova causa penal que seran jutjats per l’1-O, com l’exdirector del Diplocat Albert Royo i l’ex-secretari general d’Exteriors Aleix Villatoro, a més de ser perseguits pel Tribunal de Comptes.

De les partides descartades, algunes van ser aprovades per l’exconseller de la Presidència Francesc Homs. La magistrada Carmen García Martínez, en la seva resolució, va fixar que “malversar no és gastar malament” i que el malbaratament és competència del Tribunal de Comptes, com ja s’està aplicant. Malgrat aquesta delimitació, la jutgessa accepta investigar com a sospitosos estudis sobre la independència i subvencions directes a Focir (Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes), la qual es defineix com “l’única plataforma formada per actors de la societat civil catalana que fan diplomàcia pública” des de l’any 1995. La presidenta actual de l’ens és Mònica Sabata (PEN Català); el vicepresident, Jordi Quera (Mountain Wilderness de Catalunya), i el tresorer, Àngel Messeguer (Institut d’Estudis Catalans).

Per exemple, s’investiga una subvenció directa del Departament d’Exteriors a Focir de 40.000 euros per donar suport al teixit associatiu català a l’exterior aprovada el 2016, i pagada en tres cops en comprovar-se l’acció executada. Per la fiscalia, l’exconseller Romeva i el seu equip “sabien sobradament que no hi havia raons suficients que justifiquessin la concessió directa de la subvenció, i van trencar així els principis de publicitat, concurrència i objectivitat exigits”, s’expressa en la querella.

Quan l’Audiència resolgui el recurs de la fiscalia, la magistrada citarà a declarar els deu excàrrecs investigats, així com sis testimonis, entre els quals hi ha el sociòleg i periodista Salvador Cardús, per haver rebut l’encàrrec de fer un estudi sobre els diversos instruments de cooperació entre Espanya i una Catalunya independent (13.636 euros) i un segon (5.000 euros) sobre estructures d’estat que es va concedir a una empresa belga, amb la intermediació de Cardús, però se sosté que no s’ha trobat el treball original ni quina empresa és.