Política

Ni fiscalia ni jutjats no aturen les causes de l’1-O

La trentena d’acusats d’organitzar l’1-O seran jutjats aviat

L’Audiencia Nacional és la tercera instància judicial que persegueix independentistes

El Consell d’Europa no només ha exigit a l’Estat espanyol que alliberi els presos polítics i desactivi les euroordres als exiliats, sinó que en la resolució també es demana que es “retirin els enjudiciaments dels restants funcionaris de menor rang implicats en el referèndum” del 2017, així com “per accions simbòliques” de suport als polítics, a més de reformar el delicte de sedició i calibrar bé la malversació. Però aquesta estirada d’orelles europea no és suficient per desactivar els processos penals contra milers de catalans. La fiscalia hauria d’aturar la seva maquinària acusatòria perquè els respectius jutjats tanquessin les investigacions penals per falta de principi acusatori, ja que no poden continuar només amb les acusacions populars, com les de Vox, en les causes de l’1-O. I d’acusacions particulars en l’1-O, la majoria són exercides per la Generalitat per agents dels Mossos ferits en protestes.

Tres anys i mig després de l’1-O, tres instàncies judicials continuen perseguint independentistes: jutjats d’instrucció, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i també l’Audiencia Nacional (de l’excúpula dels Mossos a ciutadans). Així, per ara, les principals causes contra independentistes que continuen vives són:

Els 27 del jutjat 13

Mentre els seus caps superiors són indultats, hi ha 27 ex-alts càrrecs de la Generalitat, a més de funcionaris i empresaris que seran jutjats aviat (segurament l’any vinent, pel seu volum) per haver impulsat el referèndum de l’1-O, segons va determinar la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. A divuit d’ells se’ls acusa del delicte de malversació, que implica penes superiors als dos anys, límit per no entrar al penal. Seran jutjats per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, i contra la seva resolució es podrà presentar recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i després al Tribunal Suprem, i al Tribunal Constitucional. Això implica que passaran anys fins que la seva condemna sigui ferma, però l’angoixa de viure aquest procés penal ja és un càstig per a molts d’ells, i més si ja no ocupen cap càrrec públic. Ara la fiscalia hauria de detallar quines penes els demanen. I, si finalment són condemnats, ningú dubta que es mereixen ser indultats com els seus superiors.

Cinc aforats al TSJC

Els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó també seran jutjats aviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’organització de l’1-O, quan ocupaven càrrecs d’Economia i Hisenda el 2017. La fiscalia també té pendent de presentar els escrits d’acusació contra ells. A la seva causa s’hi podria afegir ara la de l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que estava processada al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Tots tres són acusats pels mateixos fets, tot i que a ella només se l’acusa de malversació quan era directora de serveis d’Economia, mentre que Jové i Salvadó també són acusats de prevaricació, revelació de secrets i desobediència.

Amb la formació del nou Parlament, hi ha investigats que ara són aforats i la seva causa s’ha elevat al TSJC. És el cas del diputat de la CUP Pau Juvillà, denunciat per no haver tret el llaç groc de l’espai del grup municipal a l’ajuntament de Lleida. També hi hauria d’anar la diputada de la CUP per Tarragona Laia Estrada, investigada per haver participat en una protesta contra el Consell de Ministres del 2018. El TSJC va ordenar al jutjat que detallés més la seva implicació per poder assumir la causa contra ella o refusar-la.

Buch i tres escortes

Un dels recents escrits d’acusació de la fiscalia que ha deixat congelat tothom és que demana que l’exconseller d’Interior Miquel Buch sigui condemnat a sis anys de presó i 27 anys d’inhabilitació a càrrec públic per haver contractat un sergent dels Mossos per fer assessorament al departament, quan en realitat feia d’escorta a l’expresident Puigdemont a l’exili. L’elevada pena de presó és perquè li imputa una malversació agreujada per ser autoritat pública i perquè la quantitat supera els 50.000 euros (el sou del sergent va ser de prop de 53.000 euros). Per a l’escorta demana quatre anys i sis mesos de presó i tretze d’inhabilitació com a cooperador.

Paral·lelament, hi ha dos agents dels Mossos d’Esquadra pendents de ser jutjats a l’Audiencia Nacional i per a qui la fiscalia demana tres anys de presó pel delicte d’encobriment, en acompanyar l’expresident Puigdemont a unes conferències, i en tornar-hi va ser detingut a Alemanya, on va quedar en llibertat i no va ser extradit.

Alay i Puigdemont

Precisament, el cap de l’oficina de l’expresident Puigdemont, l’historiador Josep Lluís Alay, té diverses investigacions penals relacionades amb el seu càrrec i el procés independentista. El primer procediment va ser obert pel jutjat d’instrucció 28 de Barcelona perquè la fiscalia acusa Alay de malversació de fons públics per 4.580 euros per un viatge a Nova Caledònia. Alay va aclarir que hi anava convidat i en nom de l’expresident de la Generalitat.

La segona causa és al jutjat d’instrucció 1 de Barcelona: en l’anomenat cas de subvencions de la Diputació de Barcelona, el jutge vol saber quin contracte hi tenia Alay i quina relació amb la tramitació d’ajuts sota sospita a entitats properes a Convergència. A més, en la causa de la Diputació va sortir el cas Volhov sobre suposat finançament irregular d’independentistes catalans, en què Alay també està investigat. I, recentment, el jutge de Barcelona l’ha inclòs entre els set investigats que ha derivat a l’Audiencia Nacional en relacionar-los amb la plataforma Tsunami Democràtic.

L’acció exterior

El maig passat, la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona va admetre a tràmit una nova investigació contra el govern arran de la querella presentada per la fiscalia contra deu excàrrecs del govern, a qui acusa de malversar més de 900.000 euros per l’acció exterior del 2011 al 2017, on se sosté que es va promoure la independència de Catalunya. Aquestes partides són diferents de les que el Tribunal de Comptes considera malbaratades per 41 càrrecs dels governs dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont.

Alcaldes i urnes

Una de les ordres de la fiscalia per aturar el referèndum va ser investigar els 712 alcaldes que el setembre del 2017 van donar suport a l’1-O en acords de plens. Es va veure que aquesta acció política no tenia encaix penal i al final han estat una vintena els realment investigats per col·laborar amb el referèndum, i alguns d’ells acusats de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), castigats amb inhabilitacions a càrrec públic.

Des de llavors s’ha jutjat l’exalcalde d’Agramunt (ERC) Bernat Solé, quan era conseller d’Acció Exterior, condemnat a un any d’inhabilitació en una resolució no ferma, el gener passat. També ha estat jutjat aquest any l’alcalde de Roquetes, Paco Gas (ERC), i ja hi ha data per al judici de l’exalcalde d’Alcarràs Miquel Serra (ERC). El primer càrrec municipal jutjat i condemnat a dos anys d’inhabilitació va ser l’exregidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona (ERC), seguit de l’alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan (Junts), absolta, en una decisió contra la qual la fiscalia va anunciar que presentaria recurs. Quatre anys després de l’1-O encara hi ha procediments oberts o exalcaldes pendents de declarar al jutjat, com és el cas de l’exalcalde de Dosrius Marc Bosc (ERC), que havia estat citat al jutjat la setmana passada i i el judici s’ha tornat a suspendre.

Cal no oblidar també que la fiscalia va presentar escrit d’acusació l’octubre passat en què demana tres anys de presó per a dos regidors socialistes i el cap de la policia local de Pineda de Mar, acusats d’haver coaccionat hotelers perquè fessin fora els 500 agents de la policia espanyola que s’hi allotjaven en dos hotels després de les protestes ciutadanes que els recriminaven les càrregues que van fer contra persones que eren als centres de votació l’1-O.

Tsunami i 23-S

Les principals causes contra els independentistes iniciades el 2017 estaven al TSJC i a l’Audiencia Nacional, amb el major Josep Lluís Trapero i l’excúpula dels Mossos –al final, absolts– i també el govern de Puigdemont, que al final va passar al Tribunal Suprem, en una qüestionada maniobra per treure’ls del TSJC, i que alguns presos polítics ja han denunciat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Malgrat haver estat jutjats els principals impulsors de l’1-O, l’Audiencia Nacional manté la cacera a independentistes catalans en dos processos que porta el mateix jutge, Manuel García-Castellón, titular del jutjat central d’instrucció 6, a Madrid. Es tracta de la plataforma Tsunami Democràtic, investigació que ha mantingut secreta i que ara se li derivaran set investigats des del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, com ara l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell o l’excap de Convergència David Madí.

I la segona causa és la dels nou CDR detinguts el 23 de setembre del 2019 (23-S), que són activistes que formaven part de distints grups i que van ser acusats d’organització terrorista i de tenir precursors per fer explosius per actuar contra instal·lacions espanyoles, i planificar l’“assalt” al Parlament per la tornada de l’expresident Puigdemont. Després de passar tres mesos en presó preventiva set d’ells, i ampliar-se la investigació a quatre persones més, cal veure ara de què se’ls acusa al final, en demostrar-se que no tenien explosius. L’activista Tamara Carrasco, absolta i en espera de si la fiscalia presenta recurs al Suprem, va ser el precedent en la persecució de ciutadans.

Més manifestants

És impossible saber el nombre de ciutadans acusats per haver participat en alguna protesta independentista del 2017 al 2019. Hi ha un degoteig constant d’acusacions i judicis, en què alguns activistes són absolts i d’altres no i que tenen condemnes per entrar a presó. Hi ha altres causes que estan encara en instrucció, com el cas dels 200 manifestats que van participar en el tall de l’AP-7 a la Jonquera i que cada divendres van desfilant pel jutjat d’instrucció de Figueres.

Una bona notícia recent ha estat l’absolució de Guillem, el noi de la dessuadora taronja, i tres menors més, acusats de desordres i atemptat a l’autoritat per la protesta del 18 d’octubre a Via Laietana. El magistrat Ramón González García, del jutjat de menors 5 de Barcelona, sosté que la policia espanyola no ha aportat “cap imatge” incriminatòria dels menors, acusats de tirar-los pedres i ampolles, i que la declaració dels agents no pot ser suficient si no hi ha altres elements objectius per trencar la seva presumpció d’innocència. Insisteix que la seva és una declaració “testifical” més i “no es pot fer una sobreestimació del seu valor processal”, segons cita jurisprudència de la secció 3a de l’Audiència de Barcelona i del Suprem.

Amb tot, si res no canvia, les causes penals per l’1-O s’enquistaran durant anys als jutjats.

LES XIFRES

6
anys de presó
demana la fiscalia per a l’exconseller Miquel Buch pel cas de l’escorta de l’expresident Puigdemont.
5,8
milions d’euros
és la fiança imposada pel jutjat 13, tot i que són les mateixes partides pagades al Suprem per l’1-O.
2
investigacions penals
té obertes Josep Lluís Alay com a director de l’oficina de l’expresident Puigdemont.
41
investigats al Tribunal de Comptes
són citats el 29 de juny per fer-los responsables de despesa d’acció exterior.

El tercer ofec del Tribunal de Comptes

Paral·lelament a les causes penals, el govern català també és escanyat per la via econòmica, que alhora afecta funcionaris i professionals de sectors diversos. Per ara, la ciutadania, amb les seves aportacions a la Caixa de Solidaritat, ha cobert els 5,2 milions d’euros demanats pel Tribunal de Comptes al govern d’Artur Mas pel 9-N, diners que són a punt de ser retornats a la Generalitat, quan el Suprem resolgui el recurs presentat pels polítics. La segona causa oberta, i també coberta per la Caixa de Solidaritat, són 4,2 milions d’euros per l’organització de l’1-O, responsabilitat comptable que el Suprem va derivar que reclamés el Tribunal de Comptes. El tercer ofec del Tribunal de Comptes culminarà el proper 29 de juny, quan detalli la quantitat que vol reclamar i embargar a 41 polítics i alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior del 2011 al 2017 en promoció de la independència de Catalunya. L’exconseller Andreu Mas-Colell és un dels afectats, per als quals s’ha iniciat una campanya de suport, com la del Col·legi d’Economistes de Catalunya, i també una recollida de signatures per a tots ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem rebutja la querella de Vox contra Echenique pels missatges de suport a Hasél

Madrid

Artadi demana al govern espanyol mesures urgents davant l’anul·lació de l’impost de plusvàlues

Barcelona

El TC també declara inconstitucional la pròrroga de sis mesos del segon estat d’alarma

Madrid

Costa recusa la magistrada del TSJC i no declara en la causa per desobediència contra l’antiga Mesa del Parlament

Barcelona

El PSC designa Salvador Illa primer secretari electe del partit

BARCELONA

El TJUE imposa una multa diària d’1 milió d’euros a Polònia fins que no suspengui la cambra disciplinaria dels jutges

Brussel·les

L’Ajuntament de Barcelona i Foment enceten “una nova etapa” d’entesa

BARCELONA

PSOE i UP pacten que representants d’altres ministeris s’incorporin a la negociació de Treball sobre la reforma laboral

Madrid

Borràs, quatre anys després de la DUI: “Continua sent avui més necessària que mai i l’objectiu és plenament vigent”

Barcelona