Política

Xile discuteix un indult als empresonats per les revoltes

L’Assemblea Constituent obre la discussió sobre el destí de més de 200 persones recloses en el marc de les protestes socials del 2019

Una dona maputxe lidera l’òrgan que haurà d’enterrar la Constitució de Pinochet

Xile va entrar diumenge passat en una nova etapa de la seva història democràtica. Amb el jurament de les 155 persones que formen l’Assemblea Constituent, van arrencar ahir les sessions que hauran de donar forma a una nova Constitució. El país sud-americà, un dels més estables de la regió, viurà durant un any un procés sense precedents regionals: mai una carta magna s’ha redactat des de zero, enmig d’un escenari d’alta convulsió social i donant veu a minories fins ara silenciades, com els grups indígenes. L’elecció de les persones que formaran part de l’òrgan el va dotar d’un marcat perfil d’esquerra, amb la dreta sense ni capacitat de bloquejar-hi el quòrum. Per això, la primera sessió va estar dedicada a promoure un escrit de suport a una llei d’indult als detinguts per les revoltes que avança al Congrés, una norma que el president dretà del país, Sebastián Piñera, amenaça de vetar.

L’oposició calcula que hi ha 232 persones en presó preventiva des del 2019, quan es van iniciar les revoltes de carrer contra Piñera. Per neutralitzar les protestes, el govern va promoure una reforma integral de la Constitució vigent, redactada durant la dictadura d’Augusto Pinochet. Malgrat haver estat sotmès a mig centenar d’esmenes, el text és encara ple de tics autoritaris, que bona part dels xilens consideren responsables del descontentament social. L’elecció de constituents va obrir la porta a desenes de candidats independents, no associats a cap partit polític, però amb idees progressistes. En la legislatura hi ha, a més, paritat de gènere i onze seients reservats als grups indígenes. Així mateix, l’elecció d’una acadèmica maputxe, Elisa Loncón, com a presidenta de l’organisme marcarà el to de les discussions.

“Aquest somni és el somni dels nostres avantpassats. És possible, germans i germanes, companys i companyes, refundar aquest Xile”, va dir Loncón en el seu discurs d’investidura. Els grups indígenes, en disputa per terres que consideren ancestrals al sud del país, impulsaran que Xile sigui declarat un país plurinacional, com alguna vegada van fer els seus veïns bolivians. La nova líder de la convenció, nascuda en una humil comunitat de La Araucanía, va agrair el nomenament amb una bandera maputxe entre les mans i les seves primeres paraules van ser en mapudungu.

La promoció de l’indult als detinguts per les protestes ha estat el primer escenari de les disputes que vindran. L’Assemblea Constituent no té atribucions per aprovar lleis, però sí que pot exercir pressió sobre el poder legislatiu perquè avanci en normes que estiguin d’acord amb el clima polític del moment: l’esquerra i l’extrema esquerra tenen ara a les seves mans reescriure el model xilè, basat en un estat mínim, defensa a ultrança de la propietat privada i un poder desmesurat en mans del president. Fins ara, els xilens no elegien pel vot els governadors regionals, que es consideraven funcionaris del poder executiu. Però també haurà d’ampliar l’accés a la salut i l’educació gratuïta i els drets de les dones en un país que fins fa només uns mesos prohibia a les dones tornar a casar-se abans de l’any de divorci o si estaven embarassades. Aquest serà el focus de les reformes, mentre el poder polític i els empresaris ja adverteixen que canvis estructurals profunds podrien posar en perill el model de progrés econòmic de Xile.

LA XIFRA

232
persones
estan en presó preventiva des del 2019, quan es van iniciar les revoltes al carrer contra Piñera.

Una veu indígena en la convenció

Elisa Loncón va néixer fa 58 anys a la comunitat maputxe de Lefweluan, al cor de La Araucanía xilena, a l’extrem sud del país. És una zona assetjada per les grans fusteres i reclamada per les comunitats indígenes, que la consideren part del seu territori ancestral. Des d’aquest enclavament de la Patagònia, Loncón va passar de venedora de fruites al mercat a aprendre a llegir de manera autodidacta i obtenir un doctorat en lingüística. Loncón s’ha convertit en presidenta de l’Assemblea Constituent que redactarà una nova carta magna per a Xile.

L’elecció de Loncón era molt esperada. El suport de 97 dels 155 legisladors que va obtenir la seva candidatura anticipa la relació de forces que hi ha en una convenció en què la dreta i els partits tradicionals han quedat molt minvats. Tant és així que els seus representants no tenen poder per deixar sense quòrum les discussions. D’altra banda, hi ha una heterogènia conjunció de partits d’extrema esquerra com el comunista, organitzacions ciutadanes nascudes a l’escalf de les protestes del 2019 i candidats independents sense suport de partits. En aquest acolorit mapa es mourà l’Assemblea Constituent i discutirà el futur institucional de Xile. Existeix el temor que la diversitat de veus impedeixi assolir consensos clars. Els constituents tenen ara un any per posar-se d’acord. El text que redactin s’haurà de sotmetre a un referèndum de resultat vinculant. Xile té encara un llarg camí per recórrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Giró rebutja assistir al 250 aniversari de Foment del Treball per la presència del Rei

barcelona

La jutgessa fixa judici contra Quim Torra el 17 de març per no despenjar la pancarta del Palau de la Generalitat

barcelona

JxCat minimitza l’impacte de l’acord amb els comuns pels pressupostos

Barcelona

El PSC acusa Aragonès de voler imposar-los un cordó sanitari amb “l’excusa” de la seva posició contrària al referèndum

Barcelona

ERC seguirà negociant els pressupostos amb els comuns per “ajustar serrells”

Barcelona

Puigdemont, Comín i Ponsatí reclamen a Llarena que informi la Interpol sobre la suspensió de les euroordres

Madrid

Aragonès condiciona assistir a la Conferència de Presidents al fet que s’hi parli d’ampliar el fons Covid per al 2022

Barcelona

Puigneró, sobre els comuns: “No podem discriminar algú que vol aprovar uns pressupostos que porten el segell de JxCat”

BARCELONA

Albiach: “L’acord de pressupostos és un inici del que vindrà. S’han acabat les majories absolutes”

BARCELONA